Tant
X
Reciclar, ara i ahir
Ja fa temps que reciclem aplicant tecnologies, però
en el fons no
deixem de fer el
que es feia en
època dels nostres avis: aprofitar-ho tot, una pràctica amb molt de futur
Les diferents entregues de la campanya Envàs on vas? han anat refrescant la necessitat de seleccionar i reciclar els diferents residus urbans que generem. En una ciutat com Barcelona, cada ciutadà genera uns 1,3 quilos al dia de residus. D'aquests, aproximadament un 37% correspon a recollida selectiva, és a dir, a vidre, envasos de plàstic, paper i orgànic.
Per bé que el reciclatge pot semblar una pràctica moderna, no ho és; els nostres avis a la seva manera ja reciclaven. Em conten com es gestionaven les escombraries fa 75 anys al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat, quan encara era rural, per bé que a tocar d'una gran ciutat, en una societat sense plàstics, poc paper i poc vidre, i amb un predomini absolut de residus orgànics. Tot feia cap a un únic recipient.
Cada escombriaire tenia assignats un o diversos carrers de recollida a la ciutat de Barcelona. Un en concret, que serveix per fer aquest petit relat, recollia les escombraries del carrer de Trafalgar. Es recollia amb galledes que s'abocaven al carro. Un cop ple, es portava a Sant Eulàlia (una hora de viatge), s'abocava i acte seguit diverses persones (de la família) feien, enmig d'una notable pudor, una selecció manual del vidre, del paper, dels draps, etc. Si es trobava un cobert, es guardava per si algun veí el reclamava en els dies següents. Un cop feta la selecció s'aviaven els porcs, amb preferència per part de les truges, que es menjaven el que trobaven de bo. Finalment, el que quedava de tot aquest procés, el residu, es ficava en femers.
Un cop aquest material havia fermentat es venia com a adob als pagesos de Viladecans, Gavà i entorns. El paper, el vidre i altres coses es venien. Tot plegat, una economia més aviat de subsistència, amb incomoditats considerables, però no molt diferent del que s'estilava a la majoria de famílies de l'època.
Després, amb el creixement urbà, els patis per reciclar van desaparèixer i els escombriaires empresaris van ser substituïts per grans camions amb recollida manual, sense cap selecció i on tot feia cap als abocadors. Per sort, ja fa anys que tornem a reciclar, i ho fem en un temps en què generem més residus i aplicant tecnologies de recollida i de selecció més avançades; però no deixem d'aplicar el que es feia en època dels nostres avis: aprofitar-ho tot, una pràctica que potser no havíem d'haver perdut mai i que, amb una alta probabilitat, estic segur que té molt de futur.
