Expositor

L'economia espanyola i catalana han tingut en les exportacions una taula de salvació en aquesta crisi, davant l'enfonsament de la demanda interna. Així, les exportacions catalanes han crescut d'un 1,6% en els tres primers trimestres del 2013, fins a sumar 43.726 milions d'euros, una xifra rècord. Al conjunt de l'Estat, aquesta alça és del 6,8% en el mateix període. Per s aquest exercici, les previsions són bones. L'enfortiment en la recuperació de l'economia europea facilitarà que la senda alcista de les exportacions continuï. De fet, l'aposta per la internacionalització empresarial, així com la diversificació en destinacions i productes, continuarà sent un dels principals actius del creixement de l'economia catalana.

La venda de cotxes s'està recuperant. Les últimes dades de les diverses associacions del sector recullen que, del gener al novembre, s'havien venut al país 103.801 automòbils, un 6,2% més que en els primers mesos del 2012. Al conjunt de l'Estat, les vendes de vehicles van créixer d'un 2,1% en els primers onze mesos. La recuperació de les vendes es consolidarà aquest 2014.

El desendeutament que afecta empreses i famílies té unes xifres concretes i clares. Al tancament del tercer trimestre de l'any passat, el volum total de préstecs vius atorgats a l'Estat s'elevava a 1,48 bilions d'euros, enfront dels 1,70 bilions d'un any abans, segons el Banc d'Espanya. Aquest desendeutament continuarà, probablement, els propers trimestres, ja que la previsió de la banca és que el crèdit fluid no torni fins a, com a mínim, finals d'aquest any.

La morositat dels bancs, caixes i establiments financers que operen a l'Estat es va elevar a l'octubre fins al 13%. És a dir, tretze de cada cent euros prestats per la banca tenen una devolució dubtosa o, directament, no són retornats. En el cas de les hipoteques, la morositat es va situar en el 5,36%. En tots dos casos, es tracta de nivells no assolits mai en els més de cinquanta anys que fa que el Banc d'Espanya recopila aquestes dades. La fallida de nombroses promotores immobiliàries, el tancament de pimes, l'elevat atur i les retallades salarials són factors que fan créixer la mora.

La Sareb, que aglutina els actius immobiliaris tòxics d'una part de la banca, va complir l'any passat el seu primer exercici d'activitat. Fins al novembre passat, la societat pública havia venut 6.400 immobles, amb uns ingressos bruts de més de 2.000 milions d'euros. L'Estat ha injectat a la banca nacionalitzada i en aquella amb participació pública un total de 50.781 milions, a través de la compra d'actius immobiliaris que no tenien sortida a curt i mitjà termini i, en tot cas, pagant un sobrepreu. A aquestes ajudes s'hi han d'afegir els 41.333 milions d'euros arribats des d'Europa per salvar la banca el 2012, a més de les diverses injeccions prèvies de l'Estat per facilitar fusions, aliances, sanejaments i intervencions per evitar, precisament, un rescat l'import del qual fa ridícula la quantia de les primeres ajudes.

La venda d'habitatges a Catalunya amb prou feines va arribar aquest 2013 a les 50.000 unitats, una quantitat que, amb tot, representa un repunt respecte a les 43.000 residències que es van comercialitzar en el conjunt del 2012. Els preus van baixar d'un 8,1% fins al setembre, encara que el tercer trimestre es va registrar un repunt del 0,8% en relació al mateix període del 2012, segons les dades de l'INE. És la primera pujada de preus des del tercer trimestre del 2010. Aquests primers signes d'estabilització en el mercat residencial podrien continuar aquest 2014, gràcies als primers senyals de represa i a una certa reobertura del mercat del crèdit. Tot plegat seria positiu per a un sector que acumula un estoc pendent de comercialitzar del voltant de 80.000 habitatges.

Ni en el més dolç dels somnis el govern de Mariano Rajoy s'hauria imaginat que la prima de risc del deute espanyol s'acostaria als 200 punts bàsics al final d'un exercici, aquest, en què va començar en els 400. Les previsions més agosarades del ministre De Guindos ja apuntaven cap a aquesta xifra, si bé tots sabem que les estimacions de qualsevol govern sobre el futur de l'economia sempre pequen d'un optimisme que acostuma a anar un pas més enllà de la realitat quotidiana.

Amb una prima de risc a la baixa, la rendibilitat del bo espanyol a deu anys es va situar lleugerament per sobre del 4 per cent, un nivell que no sembla pas que sigui l'estació final. “La prima de risc ha de baixar més”, va dir De Guindos diversos cops en les jornades econòmiques de s'Agaró, a principis de desembre. I, per aconseguir-ho, el govern espanyol manté l'objectiu innegociable de contenir el dèficit públic en el nivell exigit per Brussel·les per tal d'assolir el tancament del cercle màgic: generar estalvi amb el menor pagament d'interessos pel deute que, alhora, faciliti la consecució de l'objectiu del dèficit públic per, finalment, aconseguir un augment de la confiança en l'economia espanyola que la faci créixer per reduir l'endeutament.

No en va aquest augment de la confiança en l'economia espanyola ja es va començar a sentir l'últim trimestre de l'any passat. “És un moment fantàstic per a Espanya, perquè arriba diners de totes parts”, va dir l'octubre passat Emilio Botín, president del Banco Santander, a Nova York. Una frase, genuïnament botiniana, que certament sembla reflectir-se en la borsa espanyola, que va tancar el 2013 a l'alça després de tres anys de pèrdues. Per al 2014, els analistes auguren un altre bon any per al parquet i el deute de l'Estat espanyol.

No obstant això, aquesta millora dels números financers encara no s'han traslladat a l'economia real, aquella que importa veritablement al ciutadà. Aquesta és l'assignatura pendent per a aquest any que tot just acaba de començar i durant el qual, de ben segur, haurem de fer front a noves retallades i reformes estructurals que ens faran la vida una mica més difícil, com a mínim a curt termini. Però, ja saben, ara per ara, el dèficit mana.

Més de 41.000 desnonaments es van produir a l'Estat en els primers sis mesos de l'any, segons les dades disponibles del CGPJ. Aquest és un drama que la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va denunciar amb manifestacions, protestes en oficines bancàries i, finalment, a través dels polèmics escraches. Com a solució, el Congrés va aprovar al maig una llei hipotecària que mira de corregir els abusos de l'anterior –alguns bancs, per exemple, han eliminat les clàusules sòl de les hipoteques en vigor– i endureix els procediments de desnonaments per augmentar les garanties dels propietaris. La dació en pagament va quedar descartada. A més, cal subratllar una més gran autoregulació de la banca, que assegura oferir alternatives en cas d'un desnonament amb risc d'exclusió social.

En l'any que acaba de concloure vam veure els primers signes de recuperació de la indústria, un sector que va quedar molt tocat arran de l'esclat de la crisi financera. El segon trimestre, i en el conjunt de l'Estat, el sector industrial ja va mostrar un creixement del 0,5%, una tendència que va quedar corroborada el tercer trimestre, quan l'activitat va marcar una alça del 0,8%. Tot això va anar acompanyat d'una recuperació de la inversió empresarial que fa presagiar que aquesta recuperació de la industria continuarà el 2014. De fet, les dades del Banc d'Espanya mostren una destacada represa d'aquest sector després de la forta caiguda que va experimentar el 2012.