Creació d'ocupació imminent
De Guindos anuncia que l'economia va créixer un 0,3% al final del 2013 i que es generaran llocs de treball nets aquest semestre
El rescat de la CAM s'encareix a 15.000 milions
Fidel a l'ordre donada per Mariano Rajoy als seus de parlar d'economia i només d'economia, a l'escalf de dades poc tangibles per al ciutadà com ara la contenció de la prima de risc, el ministre Luis de Guindos es va convidar al Congrés dels Diputats ahir en horari de sobretaula per inaugurar el 2014 parlamentari i proclamar solemnement que estem en un escenari de “recuperació”. “Una recuperació encara fràgil, però, per fi, recuperació”, va precisar. I De Guindos va regalar dues dades de nova fornada amb les quals va avalar el seu balanç triomfal: l'economia va créixer un 0,3% en l'últim trimestre del 2013 i ara es disposa a crear ocupació neta tant en termes d'atur registrat com de l'EPA ja en el primer semestre d'aquest 2014.
Si bé en el cas del PIB de l'últim trimestre la millora és de només dues dècimes respecte al 0,1% del tercer trimestre, la dada arriba per confirmar l'adéu als nou trimestres negatius de recessió que es van registrar a l'Estat espanyol. En el cas de l'atur, però, la nova previsió suposa la desautorització dels càlculs oficials que el mateix Ministeri d'Economia envia regularment a Brussel·les en el quadre macroeconòmic. De fet, De Guindos anunciava ahir que la creació de llocs de treball que recollirà l'EPA serà del doble (del 0,2% i no del 0,1%) i ja es veurà entre gener i juny. Simptomàticament, el mateix Rajoy va refusar posar data a l'inici de la creació d'ocupació neta “perquè això sempre és un exercici arriscat”. El més sorprenent és la taxa d'atur que ara s'atreveix a dibuixar De Guindos, que segons ell ja no serà del 25,9%, sinó “del 25% o fins i tot inferior” el 2014. “I tot i així és inacceptable”, va afegir per no alimentar una falsa eufòria.
El balanç triomfal ofert per De Guindos dista molt del cru informe enviat a Brussel·les –i que serveix més tard de base a la UE per fiscalitzar el dia a dia–, perquè aquell quadre macroeconòmic 2013-2016 només albirava un atur per sota del 25% el 2016 (24,8%) després de viure un sostre del 27,1%. Quan Rajoy va guanyar les eleccions el novembre del 2011 es va trobar una taxa d'atur heretada de José Luis Rodríguez Zapatero del 22,8% (5,2 milions d'aturats).
Buscar l'efecte sorpresa
Malgrat que Rajoy havia comunicat a Brussel·les que fins i tot amb la seva reforma laboral en marxa encara es destruirien més llocs de treball, l'anunci de De Guindos al Congrés abona una sospita que tenia una part de l'oposició: que el president espanyol hauria exagerat la negativitat de les dades a consciència per buscar deliberadament un efecte sorpresa davant la UE, que ha esdevingut creditora, i davant el votant autòcton pensant en les eleccions estatals del 2015. L'única contrapartida d'aquest anhelat efecte sorpresa és que les receptes i revisions que Brussel·les aconsella es basen en el que Rajoy plasma als papers enviats i no en el seu càlcul íntim.
Obviant el que sí que afecta el dia a dia del ciutadà, com ara la congelació del salari mínim i la pujada del preu de la llum, De Guindos va ser rotund: “Per primer cop des de la crisi estem en un escenari diferent.” I, com a mostra que el reformisme no s'atura, va anunciar una futura llei de col·legis professionals i una de solvència.
“La CAM marxa pitjor”
En el repàs del rescat bancari, el ministre De Guindos va revelar que el rescat de la CAM –en mans del Sabadell– a través d'un esquema de protecció d'actius que es revisa any a any s'ha encarit fins als 15.000 milions i que serà el fons de garantia de dipòsits el que pagui la factura dels actius que ara valen menys del càlcul previst. I va fer un retret: “Saben quina és l'entitat que més diners ha rebut en termes relatius? Doncs Catalunya Caixa, perquè hem injectat 12.000 milions en una entitat que era quatre vegades més petita que Bankia! El grau de forat que hi havia no té parangó en el sistema financer!” “N'iniciaré la privatització i, quan s'hagi produït, un dia vinc i en parlem”, va declarar.
La distribució elèctrica més cara de la UE, l'espanyola
L'Estat espanyol és el país amb els costos de distribució d'electricitat més cars de la Unió Europea, segons els càlculs d'una anàlisi de la Direcció General d'Energia de l'executiu comunitari de la Comissió Europea. Les dades fan referència a l'exercici de l'any 2012 i seran incloses en un ampli estudi sobre costos energètics. Aquests resultats, fets públics ahir, van causar el rebuig de les companyies elèctriques, que es van defensar afirmant que la conclusió d'aquest estudi “és errònia i allunyada de la realitat”. Fonts de les elèctriques van assegurar ahir que els càlculs de Brussel·les integren partides “que no tenen res a veure amb la distribució” com ara “les primes a les energies renovables i altres costos de política territorial i energètica”. Per la seva banda, l'esborrador inclou un quadre de costos de transport i distribució d'electricitat elaborat amb dades d'Eurostat. L'Estat espanyol encapçala el quadre, amb un cost de 6 cèntims per kilowatt hora, mentre que els segons se situen al voltant del cèntim per kilowatt hora. Aquest import de 6 cèntims és molt superior al d'altres països i lidera la classificació de la Unió Europea davant de Bèlgica, Eslovàquia i Suïssa.