Turistes de tractor
Rostov del Don és una ciutat russa situada a tocar del mar Negre i de la frontera amb Ucraïna. Té un milió d'habitants (poca cosa en la colossal Rússia), és testimoni del pas tranquil de les aigües del riu Don cap a la desembocadura i sobreviu en la grisor en espera del Mundial de Futbol del 2018 (serà seu d'alguns partits). Hi ha un cap de setmana a l'any, però, que la ciutat s'espolsa l'anonimat i es converteix en l'epicentre d'un espectacle que convoca 30.000 persones: una cursa de tractors. En un circuit ple de salts, basses i revolts, els tractors agafen velocitats de 70 quilòmetres per hora. Rostov del Don ha sabut donar atractiu a una cosa en principi tan poc substancial com és veure un tractor circulant.
Àlex Masses no pretén formar els nous Sebastian Vettel o Fernando Alonso de les curses de tractors (entre d'altres coses perquè no hi ha en joc premis milionaris, sinó que el vencedor rep un tractor nou), però a la seva finca agrícola del Pla d'Urgell ha posat en marxa una iniciativa per popularitzar la conducció d'aquestes màquines de treballar la terra. En diu bateig de tractor.
Regenta la Teuleria de Linyola, una casa de turisme rural, i té la voluntat de “canviar el concepte de turisme rural. S'assimila molt al relax i al descans i, malgrat que no es tracta de trencar del tot amb aquesta imatge, sí és interessant posar-hi un toc de dinamisme”. Considera que “el Pla d'Urgell és segurament la zona del món on hi ha una concentració més alta de tractors, són un tret característic del territori” i raona que “per això vam pensar que si en d'altres llocs fan bateig de submarinisme o bateig de vol, aquí podem fer un bateig de tractor”.
Els altres dos germans Masses es dediquen als serveis agrícoles (arranjament de finques i preparació dels terrenys per al cultiu) i tenen maquinària potent i molt exclusiva per poder donar abast a les feines que sorgeixin. Però conserven també un veterà John Deere de 90 cavalls que és idoni per fer les primeres pràctiques. Per 45 euros, el conductor novell rep les indicacions teòriques pertinents i ja està en disposició de donar gas al tractor.“No pretenem que surtin professionals”, admet l'impulsor del bateig de tractor (una marca que ja figura inscrita en el registre), però sí revela que la idea neix amb voluntat de marcar tendència: “Seria interessant que la idea s'escampés perquè entenem que pot ser un complement interessant per a la gent que treballa la terra.”
També Joan Boixader voldria que agafés volada el projecte que ha fet arrencar a la seva finca d'Olvan, al Berguedà. Amb Gallines per a tothom ofereix la possibilitat d'adoptar una gallina i, a canvi d'una quota mensual, assegura mitja dotzena d'ous frescos cada setmana.
Per llogar-hi gallines.
D'un total de 24 gallines, en té una quinzena de llogades, el límit que s'autoimposa perquè “ara el que passa és que no tenim ous per a casa”. Explica que la producció ideal de les gallines (un ou diari) minva amb el fred i que, per tant, a vegades ha de fer jocs de mans perquè cada llogater pugui rebre la quota d'ous setmanal. Cobra 6 euros al mes per animal i explica que tot i la bona acollida no pensa ampliar el galliner, “en gran format perdria l'encant per a la mainada. Posar 20 nens en un galliner amb 50 gallines és una bogeria”. Sí diu estar disposat a cedir la idea i el nom a qui trobi interessant importar la proposta a un altre punt del territori.
Aquesta mena d'apadrinaments en l'entorn agrícola són habituals a les Terres de l'Ebre, on diferents plantacions ofereixen la possibilitat de pagar una quota per un arbre (normalment oliveres, tarongers o mandariners) per poder controlar-ne l'evolució i creixement per, després, recollir-ne els fruits.