“A Espanya no guanyem res”
El Santander obté 4.370 milions de benefici, un 90% més, tot i el llast del negoci espanyol
“Les seqüeles de la crisi trigaran a desaparèixer”, alerta Botín
“El crèdit creixerà aquest any”
El Brasil aporta el 23% dels guanys,
i el segueixen el Regne Unit i Mèxic
El 2013, que tothom ja dibuixa com l'últim any de la recessió, el Santander es va comportar com una sòlida màquina d'obtenir beneficis a un ritme de 12 milions diaris. Però els guanys del primer banc de la zona euro provenen de tot arreu tret de la Marca España. “Aquí pràcticament no hem guanyat diners”, es va sincerar el president del Santander, Emilio Botín, que malgrat el llast dels negocis locals ofereix al tancament del 2013 un benefici anual de 4.370 milions, un 90% més que l'any anterior.
L'absència de rèdits a la pell de brau –“amb prou feines uns 100 milions”– va servir al veterà banquer Botín per fer avortar qualsevol brot de triomfalisme en la sortida de la recuperació. “Que la recuperació es consolidi no significa un retorn a la normalitat si per normalitat entenem la situació prèvia a la crisi. Les seqüeles de la crisi trigaran a desaparèixer”, va prevenir en contrast amb el triomfalisme oficial que retrona des de La Moncloa. “Estem claríssimament en un canvi de cicle, però encara hem de ser cauts”, va alliçonar.
A Mariano Rajoy, però, Botín –que, a diferència d'algun col·lega, mai no ha criticat un inquilí de La Moncloa sigui del partit que sigui– li va reconèixer: “De ser el focus de la crisi, hem passat a ser un exemple per les reformes.” Però entre els llastos que arrossegarà la sortida de la crisi, cita l'atur del 25%. “És molt elevat i l'objectiu ha de ser reduir-lo, però estic convençut que millorarà gradualment a mesura que es consolidi la recuperació”, va augurar. Entre les prioritats de les reformes, Botín no va apostar per endurir la reforma laboral i va animar Rajoy a adonar-se que la prioritat la té a casa: millorar i fer competitiva l'administració pública.
En la radiografia local, Botín va donar per fet que el PIB creixerà “almenys un 1%” aquest 2014 i que aquest serà, per fi, el primer any en què el crèdit creixi. Alhora, confia a –aquest any sí– guanyar a la pell de brau uns 1.000 milions i ja el 2016 uns 3.000 milions. Per ara, el crèdit recula un 8% com ha fet en tots els anys de crisi, i la morositat –incloent-hi el pes del totxo– escala al 9%. “Estem del tot preparats per iniciar una etapa de beneficis creixents”, va dir en to solemne a la ciutat financera de Boadilla del Monte.
Desert hispànic
El desert hispànic en els guanys per a un banc que passeja pel món el nom de la capital de Cantàbria es compensa pel Brasil, que aporta la major part del negoci (23%), seguit del Regne Unit (17%) i després per Mèxic i els Estats Units, cadascun amb un 10%. La part del pastís que és d'origen espanyol pesa només el 7%, que amb el sanejament immobiliari queda en la testimonial quantitat de 100 milions en un balanç amb un marge d'interès –ingressos que són netament financers– de 25.935 milions i que es veu castigat pels 10.800 milions enviats a provisions. De l'Amèrica Llatina li arriba el 47% del benefici.
En el repàs de la crisi, Botín va denunciar que no és just parlar del rescat de la banca. “La banca ho ha fet molt bé i algunes caixes, molt malament. El Santander no ha rebut ni un euro d'ajuda enlloc”, es va vantar. Quant a Bankia –va elogiar la “valentia” del ministre De Guindos de rescatar-la–, Botín creu que ja és hora de fer-la sortir a borsa en part. “Jo participaria en la col·locació, però no en la compra, que l'últim cop em va sortir car”, ironitzava evocant els diners aportats al Fons de Garantia i a la Sareb.
Després de defensar el fitxatge de Rodrigo Rato –imputat pel cas Bankia–, Botín avisa que presidirà la junta d'accionistes que aprovi el dividend de 0,60 euros i també les futures. “Que a l'octubre faré 80 anys? No vagin per aquí. Mentre tingui el suport dels accionistes, seguiré; cada cop tinc menys feina i la faig millor.”