El cava busca un preu just
El sector discuteix si cal una pujada general dels preus per garantir el seu prestigi en el mercat exterior
Els cellers petits aposten per l'augment de la qualitat
Els elaboradors petits no poden competir amb
les grans firmes
El president de Freixenet, José Luis Bonet, va proclamar en el Foro España Internacional: “Venem massa barat pel que oferim al món. S'ha d'anar al vi embotellat amb marca i dignificar els preus. Ens hem de conscienciar, perquè tenim potencial per elevar el nivell i per col·locar el vi espanyol al seu lloc.”
Per la seva part, Arias Cañete, ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, va fer unes declaracions en l'entrega de premis Excel·lència Cava, en què aconsellava al sector del cava que introduís un augment dels preus amb l'objectiu, seguint la línia de Bonet, de “reflectir la seva excel·lència” per evitar “caure en l'error de posicionar el cava com un producte barat”. El ministre va anunciar que l'Estat donarà suport a una normativa que unifiqui els criteris que s'apliquen per reconèixer i classificar les diverses denominacions d'origen espanyoles d'àmbit supracomunitari.
Els preus baixos del cava s'han consolidat com un greu problema dins del sector i han ocasionat l'abandonament d'importants productors en els últims anys, com ara la firma Raventós i Blanc a finals del 2012, que va passar a comercialitzar els seus escumosos com a Conca del Riu Anoia, i Albet i Noya, que el mes de novembre passat va decidir començar a produir escumós sota el paraigua de la DO Penedès, amb una normativa que comporta més exigències, entre les quals destaquen un mínim de criança de quinze mesos –la DO Cava només exigeix un mínim de nou mesos– i que els cultius siguin ecològics. Josep Maria Albet, director tècnic del celler, va confirmar que abandonava la producció del cava pels preus “excessivament baixos”.
Els productors petits reconeixen que, en general, el preu del cava és massa baix. Gerard Jané, director del celler Jané Ventura, considera que “és bo que el cava sigui competitiu”, però creu que “hi ha un nivell de preus al qual no s'hauria d'arribar, perquè en perjudica el prestigi”.
Jané admet que existeix una gran competitivitat en el mercat, ja que hi ha productors que tenen una estructura de costos més baixa. “El mercat internacional és més competitiu, ja que hi ha més qualitat, però preus baixos, que és la política dels cellers més importants”, afirmava el director. Per la seva part, els cellers petits responen augmentant la qualitat. “Cada cop més, el sector s'està replantejant els seus models i està apostant per augmentar les grans reserves”, va explicar Jané a El Punt Avui, i hi va afegir que el cava “és un producte que està a l'altura dels grans xampanys”.
Pere Guilera, president de l'associació Pimecava, va admetre: “Les petites empreses hem d'apostar pels caves de mitjana i alta gamma i oferir als consumidors un producte que sigui d'alta qualitat a un preu raonable.”
Guilera va explicar que l'associació s'ha plantejat dos objectius que suposen un canvi d'orientació de les empreses, el primer dels quals és un pla estratègic, que consisteix a fer que el 2024 el 50% de la producció sigui reserva o gran reserva. Aquest percentatge és molt important si tenim en compte que actualment només és del 12% en el cas dels reserves i de l'1,9% en el cas dels grans reserves.
El segon pas consisteix en una diversificació del negoci, que es limitaria a la producció de caves de gamma mitjana i gamma alta, i l'aposta pel sector serveis introduint l'enoturisme com a font d'ingressos dels cellers, una manera de diferenciar-se de les grans firmes.
Joan Santó, portaveu d'Unió de Pagesos, va explicar que els primers que han de valorar el cava són els que treballen en el mateix sector. Segons Santó, “el cava s'està venent al mercat a uns preus massa baixos”. “Nosaltres entenem que ha de tenir un valor per donar més prestigi i que els diversos esglaons de la cadena pugin continuar fent la seva feina”, va afegir.
Manel Duran, expresident d'exportacions de Freixenet i membre de l'Associació d'Enòlegs de Catalunya, va considerar que, “perquè es pugui vendre a un preu decent, el cava ha de tenir identitat”. Duran va lamentar que el cava “hagi caigut tan baix, quan havia estat l'èxit més gran”.
Les dificultats de les petites i mitjanes empreses
L'Institut del Cava i Pimecava van presentar recentment un estudi econòmic en què es van analitzar els principals indicadors financers del sector, amb una menció especial dedicada a les empreses petites i mitjanes. En la presentació, van assistir el president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet; el president de Pimecava, Pere Guilera, i Jaume Gramona, president de l'Institut del Cava, els quals van demanar unitat, compromís i cooperació entre les diverses patronals per aconseguir millorar el prestigi d'aquest producte. L'informe va confirmar que el cava està patint a causa de la crisi econòmica, tot i que d'una manera no tan greu com altres sectors. Les dades assenyalen que les exportacions van salvar el negoci, ja que van compensar la disminució del consum en el mercat nacional. Concretament, de cada tres ampolles de cava que es produeixen a Catalunya, dues estan automàticament destinades a l'exportació. Si bé aquesta és la font principal dels ingressos, no ho és de manera general, sinó que es concentra només en alguns caves, que corresponen a les firmes més grans. Segons l'estudi, les empreses petites són les més afectades per la crisi, ja que no tenen capacitat d'accedir a aquests mercats internacionals. El mercat espanyol, però, comporta moltes limitacions, a causa dels costos de producció, fet que obliga moltes d'aquestes empreses a buscar noves fonts d'ingressos i a apostar pels productes de qualitat com una manera de diferenciar-se de la producció de baix cost.
