Càstig pel saqueig de la CAM
El fiscal demana quatre anys de presó per a l'exdirector general Roberto López Abad i dos per al controlador
Els imputa irregularitats a l'hora de cobrar dietes i concedir-se crèdits
Els dos gestors es duplicaven dietes cada any per haver anat a un ens fictici
A Islàndia, el banquer Thorvaldur Sigurjonsson, del banc fallit Kaupthing, va arribar a admetre que amb l'assetjament judicial i l'enuig popular al seu país “és més fàcil dir que un trafica amb droga que confessar que ets banquer”. Sis anys després de l'esclat de la crisi, a la pell de brau cap directiu d'entitats fallides ha estat jutjat per saqueig dels estalvis. En el gest més demolidor fins ara, però, la fiscalia anticorrupció va demanar ahir quatre anys de presó per a l'exdirector general de la CAM Roberto López Abad i dos anys de presó per a l'antic cervell de la comissió de control, Juan Ramón Avilés, per irregularitats en el cobrament de dietes i en la concessió de crèdits. La Fundació CAM va més enllà i sol·licita sis i deu anys de presó per a López Abad i Avilés, respectivament.
En la llista d'entitats que ara ja són cadàvers de sigles, l'alacantina CAM és el compendi dels excessos del totxo. Amb 137 anys d'història gràcies a una vintena de fusions, la CAM va arribar a tenir 70.000 milions en actius i mil oficines abans de l'esclat de la bombolla immobiliària. El seu director general del 2001 al 2010 va ser López Abad, que no amagava mai els deliris de grandesa que albirava. “Veiem un horitzó positiu en el mercat immobiliari. És l'hora de fer apostes per créixer. Ens queda una capacitat de recorregut immensa”, profetitzava el 2006. Apel·lant a un “potencial enorme”, el mateix López Abad, que afronta ara una petició de presó, augurava: “La CAM pot arribar a ser la tercera caixa.” És a dir, desbancar la rival local Bancaja, el somni final dels gestors alacantins.
Del 2010 tancat amb 244 milions de benefici, però, la CAM va passar a anotar-se 2.713 milions de pèrdues el 2011. “És producte d'una interpretació molt més restrictiva de les normes comptables”, va gosar justificar l'aleshores directiva María Dolores Amorós. El 2011, la CAM va haver de ser intervinguda i l'esquema de protecció d'actius amb què va ser adquirida pel Sabadell, que cobreix el 80% de la seva cartera i que s'actualitza encara ara, podria pujar a uns 15.000 milions de cost per a l'erari.
Sumant 39 anys en plantilla de la CAM, ja com a director general López Abad va teixir una trama per cobrar dietes sense fer res. El 23 de desembre del 2005 va crear la societat TIP (participada al 100% per la CAM), que va ser el primer pas per instal·lar-hi una comissió de control en què s'asseurien els mateixos que en la comissió de control de la CAM. Quedaven vuit dies per acabar el 2005, però la dieta pel fet d'acudir a la cita ja va ser de 8.200 euros. El 2006 eren 16.400 euros i el 2007, 32.800 euros. I l'ascens d'Avilés a la comissió de control el 2007 va animar el descontrol: el 2008 el president cobraria 80.000 euros, 40.000 euros el secretari i la resta, 20.000 euros. El total del dispendi que la Fundació CAM vol que retornin són 308.000 euros cobrats per l'expresident i 561.000 euros cobrats per la resta.
Segons el recompte que fa el fiscal, l'òrgan que els servia per justificar dietes es va reunir setze vegades i en totes les reunions “l'actitud dels membres va ser merament passiva, limitant-se a escoltar les
informacions facilitades per l'administrador”. “En cap de les actes consta ni una sola aportació substantiva que els membres fessin per a l'efectiu control de la societat”, etziba el fiscal anticorrupció.
A més d'anotar el crèdit de 17 milions que la CAM va donar a Avilés –el controlador– per a una immobiliària seva que va fer fallida, el fiscal vol que López Abad indemnitzi el Sabadell amb 1,5 milions. És l'herència de la CAM que el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va gosar retratar com “el pitjor del pitjor”.
EL QUE LÓPEZ ABAD DEIA EL 2006
Cambronero i el “per no molestar”
Les astronòmiques dietes que els gestors de la CAM –presidida per Modesto Crespo– es van anotar van coincidir amb una gestió que va desembocar en el rescat del 2011 i que els mateixos protagonistes no van saber –o no van voler– explicar al seu pas per la comissió d'investigació oberta per les corts valencianes. En molts d'ells, la comicitat del seu discurs va tapar les finances.
Una de les veus còmiques que van desfilar a la comissió el juny del 2012 va ser Isabel Cambronero, professora de ballet i elegida consellera de la caixa per sorteig entre els clients per seure, ni més ni menys, que en la comissió de control de la CAM. “No estic gaire al dia en finances”, es va sincerar Cambronero, que va insistir que ella va confessar la seva ignorància des del principi. “No és necessari que tingui coneixements”, va desvelar que li responien els seus companys a l'òrgan de control. “Si la meva tasca era auditar uns auditors, haurien de canviar la norma, perquè no tinc els coneixements per fer-ho. Potser m'hi van posar per no molestar gaire”, va relatar Isabel Cambronero.
