Sense feina no hi ha cotxe
Els joves retarden la compra del primer vehicle per les dificultats laborals
Els fabricants del sector treballen en la connectivitat per captar aquests clients
Amb una taxa d'atur mitjana que supera el 50,7%, la decisió de comprar-se un cotxe no pot ser una prioritat entre els joves. I el sector del motor n'és conscient. Segons una enquesta de la consultora KPMG a 200 alts directius d'empreses d'automoció d'arreu del món (KPMG's global automotive executive survey 2014), el 46% consideren que els menors de 25 anys no tenen necessitat de comprar-se un cotxe propi (i el 54% creuen que els majors de 50 anys tampoc, però aquest és un altre tema) i que als països emergents només el 28% dels joves consideren el cotxe essencial per a la seva mobilitat personal.
Segons aquest treball, “els fabricants estan considerant el seu paper en aquest nou escenari”, ja que “l'anomenada generació del mil·lenni d'adults joves sembla menys interessada en la tradicional compra de la casa i el cotxe i prefereix alternatives com la roba o els dispositius mòbils”. Així, sembla sensat que “el desafiament de les principals marques d'automòbils sigui trobar una nova manera de satisfer les seves necessitats”, segons diu KPMG.
Però els fabricants ja fa temps que hi treballen. “Les innovacions que s'estan incorporant en els darrers models d'automòbils i en les quals s'està treballant estan dirigides a un públic jove que vol que les noves tecnologies formin part del seu vehicle i que el cotxe estigui connectat amb les seves necessitats”, explica David Barrientos, director de comunicació d'Anfac, la patronal que aplega els fabricants d'automòbils a l'Estat espanyol. “Els joves volen que el cotxe sigui una extensió de la seva personalitat”, diu, i assegura que aquest no és un segment menyspreat pels fabricants, sinó ben al contrari. “És un públic més informat i també més transparent, perquè exterioritza més les seves necessitats a través de les xarxes socials i és fàcil saber el que necessita”, diu Barrientos. Amb tot, els fabricants reconeixen que és un grup de població que ha ajornat les seves decisions de compra, però no s'alerten, ja que consideren que “no és només un tema de joves, sinó de crisi econòmica en general”. “En quatre o cinc anys les vendes han descendit tant que tenim la meitat del mercat que abans”, afegeix. I l'actitud dels joves no difereix gaire de la tònica general.
Llibertat de moviments
Així doncs, els fabricants justifiquen la situació al·legant que és merament conjuntural i rebutgen que es degui a un canvi cultural. “No hem notat que els joves vulguin prescindir de la sensació de llibertat que els ofereix el seu primer vehicle”, explica Barrientos.
Però els venedors no ho tenen tan clar. Pel president de la Federació Catalana de Venedors de Vehicles a Motor (Fecavem), de Faconauto i del Saló del Vehicle d'Ocasió, Jaume Roura, “s'ha perdut la il·lusió de generacions passades de tenir el primer cotxe, un fet condicionat, és clar, per les enormes dificultats de trobar feina”, tot i que reconeixia que “els fabricants estan a l'altura, fan el que han de fer i aposten per les noves tecnologies per atreure aquest grup de població”. Per Roura, també els venedors ho posen en safata: “Tenim les millors ofertes de la història de la distribució automobilística, amb bonificacions del producte d'entre 4.000 i 6.000 euros de mitjana, que aprofiten tant els joves com els no tan joves”, assegura.
Però Afra Blanco, portaveu nacional de l'Avalot, els joves de la UGT de Catalunya, no pot evitar que se li escapi un somriure mig ganyota per sota el nas. “Per als joves, avui dia, la prioritat és trobar feina, i qui té feina té com a prioritat mantenir-la i, si pot ser, millorar-ne la precarietat”, explica. Així que el fet de tenir cotxe passa a un segon pla, “juntament amb la necessitat de tenir llar, de disfrutar de l'oci i la cultura i de viatjar”, enumera. “Ara com ara, comprar-se un cotxe és una fita inviable, perquè molts joves no treballen”, explica. “I els que tenen feina són víctimes d'una forta inestabilitat laboral i no s'arrisquen a haver d'assumir uns pagaments regulars a mitjà o llarg termini” com els que el finançament del seu primer vehicle suposaria.
“Però aquesta situació és perversa”, alerta. “Perquè si baixen les vendes de cotxes tampoc hi haurà feina per als joves que s'han format en aquest sector i al final tenim un capital humà que ha malbaratat temps i recursos en un sector que no es recupera”, per la qual cosa demana a les administracions “que siguin capaces d'estabilitzar” la situació actual.
L'alternativa: colar-se al metro
Ateses les dificultats per accedir al vehicle propi i, sobretot, per mantenir-lo, les alternatives al transport dels joves a les ciutats no són ni tan sols el lloguer ni la compartició de cotxes. Per Josep Sala, director general d'Avancar, empresa de carsharing, “la dels joves és una de les capes de la societat més desfavorides a causa de la crisi i el seu poder adquisitiu ha minvat excessivament”, de manera que no predomina per sobre d'altres franges d'edat que han apostat per desplaçar-se fent servir el cotxe per hores.
Afra Blanco (UGT) creu que l'alternativa és clara: viatjar sense pagar. “El que té bici ja li ha tret la pols fa temps, però també, i no estem contents, la gent viatja en transport públic sense pagar.” El sindicat demana a l'Ajuntament de Barcelona que ofereixi gratuïtament el servei de Bicing entre els joves aturats i a l'Entitat Metropolitana de Transport que faci un títol de franc per als joves que no tenen feina. “El transport a Barcelona és car i no tothom el pot pagar.”