Atac a la línia de flotació del govern local
RETALLADES. Els alcaldes alerten que la nova llei de reforma local suposarà la supressió i privatització de serveis. estalvi. Els experts neguen que traspassant competències a diputacions i comunitats autònomes es guanyi eficiència i avisen de l'allunyament del ciutadà
El món local està en peu de guerra. L'aprovació de la llei estatal de reforma local, l'anomenada llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL), al Congrés amb els vots del Partit Popular i del PNB -que, coses de la democràcia, ha pactat amb els populars que la norma no s'apliqui al País Basc- així com amb el diputat d'UPN -Navarra també aconsegueix un tracte especial en l'aplicació del text- ha provocat la indignació dels municipis. “Aquesta llei és una perversitat social, s'ha carregat d'un dia per l'altre tot el que hem fet els ajuntaments en 35 anys de democràcia”, destaca l'alcalde de Premià de Mar (CiU) i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch.
La llei estableix un canvi radical en la concepció dels governs locals, i sota el principi de la racionalitat econòmica i d'evitar les duplicitats limita la capacitat dels ajuntaments per oferir serveis que no es deriven de competències pròpies i alhora obre la possibilitat que els municipis de menys de 20.000 habitants -la gran majoria dels 848 que hi ha a Catalunya- traspassin la gestió de les competències pròpies (enllumenat, asfaltatge, accés als camins, cementiris i tractament d'aigües) a les diputacions en el cas que aquests no puguin demostrar que la prestació de serveis s'està fent de forma eficient.
“I si els treus això als ajuntaments ja no els queda res, els alcaldes queden relegats a un simple paper d'algutzirs”, destaca el catedràtic d'Hisenda Pública de la UB i coautor d'un informe sobre la llei de l'Institut d'Economia de Barcelona, Albert Solé. Aquest és de fet l'escenari proposat per la llei, ajuntaments buidats de competències -especialment els més petits-, i més controlats financerament, fins i tot marcant els paràmetres per al càlcul de les remuneracions dels càrrecs públics. “És una llei que ataca les competències locals i no soluciona problemes sinó que en genera”, destaca l'alcalde de Pineda de Mar (PSC) i president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor.
El món local ha passat anys demanant una reforma que clarifiqués competències -es calcula que més del 30% de la despesa que fan els ajuntaments va a serveis que no li són propis com les escoles bressol- i millorés un model de finançament basat excessivament en impostos sobre l'activitat del sector de la construcció i amb una més aviat escassa participació sobre els impostos estatals (al voltant del 12%). “El món local ha demanat moltes vegades una reforma i quan es pren la iniciativa de tirar-la endavant el govern del PP ho fa pel procediment d'urgència i sense consens amb l'excusa del deute”, es lamenta el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve.
I és que en espera de la gran reforma administrativa promesa a Brussel·les -la que implicaria mirar-se amb lupa aquells ministeris inflats de personal i buidats de competències- el govern del PP ha optat per presentar davant els seus col·legues europeus la llei de reforma local com un pas en aquesta simplificació. “Ni s'han atrevit amb els ministeris, ni amb les inversions faraòniques i més que dubtoses en infraestructures, només s'atreveixen amb l'administració més feble”, diu Buch.
I des d'un punt de vista de contenció del dèficit públic tampoc sembla que la reforma estigui molt justificada si es té en compte que l'administració local és responsable de menys del 5% del total del dèficit. “I si descomptem les ciutats de Madrid, València i Alacant aquest percentatge es quedaria en l'1,8%”, apunta el responsable d'acció sindical d'administració local de la federació de serveis a la ciutadania de CCOO, Salvador Lara. De fet la local va ser l'única administració que va tancar el 2012 amb superàvit, prop de 2.000 milions d'euros que podrien assolir els 7.000 milions segons les estimacions del Ministeri d'Hisenda. “L'administració local no és ni la responsable del dèficit públic ni la responsable del cost de finançar-se de l'Estat espanyol als mercats financers”, apunta Solé.
Més eficiència?
I més enllà de si les diputacions seran capaces de prestar serveis a un cost menor hi la qüestió més bàsica de si seran capaces de substituir els ajuntaments com proposa la llei. En aquest sentit el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, es mostra clar i alerta: “Nosaltres no tenim ni varetes màgiques ni podem fer miracles, cap diputació podrà prestar els serveis igual que un ajuntament i la Diputació de Lleida no té ni la capacitat econòmica ni l'estructura per prestar els serveis de 230 municipis.” I és que de 231 municipis, només la capital, la Paeria, supera el llindar dels 20.000 habitants a Lleida.
A més Reñé apunta que “resulta profundament injust que tothom passi pel mateix barem perquè el cost de prestar un servei en un entorn rural és diferent de prestar-lo en un entorn urbà”. La Diputació de Lleida, juntament amb la Universitat de Lleida, han posat en marxa un grup de treball “per demostrar amb xifres que no és cert que els municipis siguin menys eficients en la prestació d'aquests serveis”. I més enllà de com es calcula el cost, el president de l'ACM es queixa de l'aire economicista de la llei. “Els ajuntaments no som una empresa, som entitats de servei públic i per tant no es pot valorar només el resultat en funció del cost benefici.”
Tampoc la totpoderosa Diputació de Barcelona està per la labor d'assumir el paper que li atorga la nova llei. “Tenim una gran estructura però no tenim gent especialitzada per exemple a gestionar el clavegueram i tampoc tenim la immediatesa dels ajuntaments, si s'apaga un fanal ells ho detecten i ho solucionen ràpidament, nosaltres trigaríem més”, apunta Esteve. La incapacitat de les diputacions per prestar aquests serveis farà que en molts casos la sortida sigui obrir la porta a les licitacions i, per tant, incrementar la privatització de serveis. I si el camí que força la llei és la privatització dels serveis, apunta Salvador Lara, “què passarà amb aquells serveis que presten els municipis i que no són atractius des d'un punt de vista de benefici econòmic com per exemple una oficina d'atenció a dones víctimes de violència de gènere?”.
I és clar, més enllà del càlcul d'eficiència, el traspàs de competències cap a una administració de segon nivell que no ha estat votada pels ciutadans també presenta molts dubtes sobre els principis de representació democràtica. Sobre la base d'això els representants del món local adverteixen que amb la nova llei els qui més hi perden són de fet els ciutadans “perquè a més els deixarà sense molts dels serveis que tenen ara”, destaca Buch.
Aquesta és la incertesa més gran que afronten ara mateix els alcaldes. Podré seguir donant els mateixos serveis que estic prestant ara als meus ciutadans? I la resposta segons tots els responsables del món local és que no, que hi haurà pèrdua de serveis que no són competència pròpia dels ajuntaments, i, per tant, des de les escoles bressol o escoles de música i dansa passant per serveis orientats a l'ocupació. La pèrdua de serveis suposarà a més, segons els càlculs de CCOO, la pèrdua de 30.000 llocs de treball al conjunt de l'Estat.
En vista de tants despropòsits, la llista d'hipòtesis sobre els motius que han portat el PP a plantejar la llei en aquests termes és extensa. D'una banda, Buch posa l'èmfasi en “un canvi en el model d'Estat”. I és que en definitiva la llei també malmet les competències sobre la reforma del món local en mans de les comunitats autònomes. Però altres van més enllà i hi afegeixen un argument purament econòmic. “Si buiden de competències i serveis els municipis sembla que després el govern de l'Estat podrà negociar a la baixa quan hagi de pactar el nou model de finançament per als ajuntaments”, destaca Albert Solé.
Recurs al Constitucional
El món local està determinat a portar la llei de reforma local al Tribunal Constitucional i ha iniciat una campanya per recollir suports entre els 8.000 ajuntaments que hi ha a l'Estat. Per tal de poder entrar el recurs cal que el moviment sumi com a mínim una setena part dels ajuntaments (1.200) i una sisena part dels habitants (7,3 milions). Tenen el convenciment que la vulneració del principi de subsidiarietat i del principi d'autonomia local de la nova llei -ambdós recollits a la Carta d'Europa- els donarà la raó davant l'alt tribunal.
En tot cas el procés al TC pot anar per llarg i per això el món local accelera la pressió per aconseguir una rectificació en el text. “Aquesta llei tindrà tants problemes per aplicar-la que segur que els mateixos alcaldes del PP faran pressió per fer marxa enrere”, diu el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve.
