Ni parlar-ne, de fusionar municipis
La nova llei estatal recull per primera vegada incentius per a aquestes unions, tot i que el món local descarta que hi hagi candidats
Hi ha massa municipis i massa petits? És la pregunta eterna. El debat sobre si en un estat amb 8.116 municipis –848 a Catalunya- hauria de plantejar-se un procés de fusions com el que han fet els països del nord d'Europa i que ha tingut com a resultat que als països nòrdics sigui difícil trobar ajuntaments amb menys de 30.000 habitants.
Diverses institucions, com ara el Cercle d'Economia o Funcas, han proposat les fusions de municipis com a via per guanyar eficiència i estalviar costos, i la nova llei estatal de reforma local introdueix per primera vegada aquesta opció establint una sèrie d'incentius -bàsicament econòmics- als consistoris que apostin per fusionar-se. I tot i que la norma no obliga a guanyar dimensió, sí que fixa el mínim de 5.000 habitants per poder donar permís per crear un nou municipi. Aquest és també el llindar que es marcava en un estudi de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB), en què es posava de manifest que el 85% dels municipis de l'Estat estan per sota d'aquest volum. “Però els incentius que recull la llei per a les fusions són molt petits per veure moviments en aquest sentit”, destaca el catedràtic de la UB i investigador de l'IEB Albert Solé. I és que un major coeficient en el càlcul de les transferències o una posició prioritària en l'assignació d'obres i serveis no sembla suficient per trencar anys i anys de tradició política.
Comú al sud d'Europa.
Per la presidenta de l'Associació de Micropobles de Catalunya, Maria Crehuet, no està demostrat que es guanyi eficiència amb les fusions. “Mirem, si no, el cas de la fusió que hi va haver entre municipis del Pirineu; al final es van haver de crear unitats descentralitzades per prestar a una població molt dispersa, i aleshores quin sentit té la fusió de municipis?” Per Crehuet, “el problema d'aquest país és que es fan les coses des dels despatxos de les grans ciutats, sense trepitjar el territori”.
Pel president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, la porta a les fusions no es pot tancar perquè sí, però afirma que “hi ha moltes altres vies a explorar per guanyar en la gestió i, per tant, no s'ha de plantejar com un camí obligat”.
A l'hora de plantejar els beneficis de les fusions, però, Albert Solé té clar que no es pot jugar tot a la carta de l'estalvi econòmic, “perquè si bé en la reducció d'estructura sembla evident que sí que s'aconsegueix una reducció en els costos, això no necessàriament ha de ser així en la prestació de serveis”. Per això l'investigador de l'IEB prefereix destacar també altres beneficis més qualitatius de tenir municipis de més dimensió. “Els països on han avançat cap a aquest procés, com per exemple Dinamarca o Suècia, han guanyat en el fet que tenen una administració local més professionalitzada, més autònoma i amb la capacitat per prestar més serveis a la seva població”, explica Solé.
Fusionar municipis, per què?
Maria CreheutAra s'ha posat de moda la idea que els municipis per sota de 20.000 habitants no són sostenibles. Però algú es planteja a partir de quants habitants una ciutat comença a no ser sostenible? No he sentit cap opinió respecte a aquest tema, i seria interessant analitzar-ho.
Però amb la idea de base dels 20.000 s'està plantejant la fusió (de moment voluntària) de municipis per sota d'aquesta xifra. Per estalviar, diuen. Però ningú explica en què s'estalviaria.
Catalunya és un país geogràficament rebregat i en cada rebrec hi ha un nucli habitat (en una expressió del president Maragall), i si alguna cosa encareix alguns dels serveis que es donen al territori és la dispersió de la població.
Algun govern s'atreviria, algun dia, a deportar els ciutadans dispersos cap a les ciutats per estalviar algun diner? Qui servaria, llavors, el territori? I, no és, precisament, als grans nuclis de població on s'ha detectat malversació de fons públics per interessos personals? Què estalviaríem, doncs?
Municipis més grans i forts, ja!
Albert SoléLes fusions de municipis poden ser defensades per diverses raons. En primer lloc, tot i que les majors despeses per habitant dels municipis petits són degudes fonamentalment a l'efecte de la dispersió de la població, amb les fusions es poden aconseguir estalvis en despeses de funcionament. Un estudi efectuat per mi mateix suggeria que passar de 1.000 a 5.000 habitants reduiria les despeses corrents per habitant en un 15%. Un estudi més recent demostra que la fusió de municipis a Dinamarca va aconseguir reduir les despeses de funcionament en un 10%. En segon lloc, els nous municipis tindrien una administració més professionalitzada (per exemple, amb secretari, interventor i oficina tècnica), i això permetria augmentar la diversitat i qualitat dels serveis i disposar d'un sistema de finançament més apropiat. En tercer lloc, hi ha també estudis que demostren que, en el cas de les fusions municipals efectuades als països escandinaus, la proximitat dels ciutadans als seus representants i la qualitat democràtica en general no només no ha empitjorat sinó que ha millorat.