“Aspiro a guanyar una mica més del que em paga l'atur”
Tot i comptar amb experiència en el ram de la construcció, no li havia quedat més remei que buscar-se la vida en d'altres sectors. Darrerament havia estat ocupat com a comercial i com a encarregat de magatzem. Enric Domènech ha deixat enrere aquella etapa i ben aviat espera veure esborrat el seu nom de les llistes de l'atur: “A partir del mes de maig em donaré d'alta per produir patates de Prades.” Està reconeguda com a indicació geogràfica protegida (IGP) i “en principi n'hi ha demanda. Abans se'n produïa molta, però d'un temps cap aquí ja no se'n fa tanta perquè molts productors s'ho han deixat estar. El producte, però, és valorat”, reflexiona l'home que s'ha decidit a capitalitzar l'atur i a rellançar l'explotació agrícola que havia tingut ocupat el seu sogre.
“Els anys bons el sogre n'havia arribat a treure 50.000 quilos, però fa cinc o sis anys es va retirar.” Enric Domènech es proposa ara reiniciar la feina: “Tinc la maquinària i ho tinc tot a punt per arrencar i, per descomptat, que el meu sogre m'ajuda i m'anima.” Admet que treballar la terra “era una opció que no havia pensat mai. Ho tens a la recambra però no t'ho arribes a plantejar seriosament”.
El llegat i la infraestructura que hereta és clau per fer el salt però també ho és el lloc de residència: “Aquí al poble les opcions de treball són nul·les. No hi ha feina. I si t'has de desplaçar, una bona part del sou ja se'n va en viatges.” El pla és arrencar amb una producció d'uns 10.000 quilos: “Aspiro a guanyar una mica més del que em paga l'atur i treballar sense dependre de ningú.”
