“La idea és crear un front de ports del Mediterrani”

S'ha d'entendre que la situació ens genera un estat d'alerta però que veiem l'opció de recuperar el que hem perdut i no creiem que l'escenari immediat segueixi sent de davallada. Identifiquem com una qüestió conjuntural el que ha passat el 2013. El descens del tràfic de carbó, que és on hem tingut l'impacte més gros, és una situació que tots els grans ports han patit com a conseqüència d'un any plujós que ha possibilitat més capacitat per generar energia hidroelèctrica, que és més econòmica que la que es genera en una central tèrmica a còpia de cremar carbó. Nosaltres gestionem el subministrament de carbó a dues centrals tèrmiques: la d'Andorra, a Terol, i la d'Alcúdia, a les Balears. Que aquest any no n'hagin consumit tant vol dir que això serà igual d'ara en endavant i per sempre? No.

Fa poc em van convidar a una conferència sobre temes d'energia i va quedar palès que el carbó és una font vàlida de cara al futur. El problema és que nosaltres el tenim estigmatitzat per culpa del carbó espanyol, un carbó amb molt de sofre, molt contaminant i molt poc calorífic. Però el que importem de Sud-àfrica o el que arriba de Colòmbia són matèries primeres naturals i de molta eficàcia. Les centrals tèrmiques tindran recorregut. A Europa, per la controvèrsia de les nuclears, hi ha països que aposten per construir centrals tèrmiques perquè donen una alta relació entre inversió i eficiència energètica. Enaquest sentit, per nosaltres seria preocupant constatar que els 2,5 milions de tones que Tarragona ha deixat de moure s'haguessin mogut en un altre port, però això no ha passat. Per això, l'objectiu pel 2014 és normalitzar els tràfics tradicionals, els que sempre ens han funcionat. I aquí, a banda del carbó, cal comptar-hi també els cereals: vam tenir excedents de cereals importats el 2012 i, per tant, poc trànsit el 2013.

Port de Tarragona està molt poc endeutat, tenim una ràtio d'endeutament baixíssima. Des de sempre, Port de Tarragona ha planificat molt bé les inversions, no s'ha llançat a fer inversions faraòniques de dubtosa eficàcia, sinó que ha actuat d'una manera molt assenyada i ha invertit allà on ha calculat que ràpidament hi hauria un retorn. Per això, un mal any com el passat el tanquem amb 4,3 milions de beneficis més 17 milions d'amortitzacions, i això vol dir que tens una capacitat de recursos d'uns 22 milions d'euros. Amb una perspectiva d'inversions que, segons els càlculs, ens farà moure entre 20 i 30 milions per any, jo crec que en aquest context és obligat parlar de solvència economia garantida. Si el problema conjuntural d'un mal any es transforma en estructural, llavors sí que diré que estic màximament preocupat, però ara és gairebé obligat transmetre un missatge positiu al territori i als operadors del port. Per això parlo de situació poc preocupant. Transparència absoluta.

El port de Tarragona està entre els cinc primers ports de l'Estat espanyol. Un any som el quart, un altre som el sisè, però, en definitiva, estem en el grup dels cinc primers. I això que tenim una gran concentració d'activitat en determinats sectors, cosa que vol dir que estem poc diversificats. Com en tota empresa, qualsevol problema que hi hagi en aquests sectors té un impacte important en els nostres resultats. Per això és bàsic consolidar els tràfics tradicionals però també diversificar i obrir mercats nous. I el primer pas és que et coneguin, perquè si et quedes aquí assegut a la cadira, ningú et ve a picar la porta. T'has de donar a conèixer com a port, les infraestructures, els serveis i les connexions. En definitiva, t'has de vendre perquè operadors i empreses vegin Tarragona com una opció on instal·lar-se. I quan anem a presentar-nos pel món no hi anem sols, sinó amb unes xicotes ben eixerides com poden ser les potents companyies químiques que tenim a Tarragona. Perquè això també és un detall que s'ha de valorar quan es posa el port en el mapa: el 60% de l'activitat del port ve de la indústria petroquímica.

Estem treballant un projecte amb Casa Àsia i Pimec que, és cert, busca captar clients a la Xina. Amb determinats ports de la Xina hi ha possibilitats d'establir vincles i tràfics comercials, sobretot amb el port de Barcelona, que beneficiarien també Tarragona, fonamentalment amb operadors que treballen en el tema químic i agroalimentari.

És que els contenidors són la diversificació per excel·lència. Al contenidor hi pot anar de tot: béns de servei, cereal, líquids, productes químics..., en definitiva, tota una sèrie de matèries, béns i equips que possibiliten una diversificació. Per això cal tenir una bona terminal de contenidors, i la tenim des del 2009, però la conjuntura econòmica des de llavors cap aquí no ens ha ajudat gens a fer-la créixer. A més, també s'ha de tenir en compte l'efecte entrepà pel fet d'estar entre dos ports tan grans com són Barcelona i València. No obstant això, a llarg termini, si els ports del Mediterrani podem ser una alternativa real i competitiva al front de ports del mar del Nord, podrem captar aquí el flux comercial d'Àsia que creua el canal de Suez i passa de llarg del Mediterrani per descarregar a Anvers, Rotterdam, Le Havre i Hamburg. La idea és captar-lo aquí, oferir a les navilieres i a les operadores un estalvi de tres dies de navegació, més tres dies de baixada. Que descarreguin aquí i pugin la mercaderia cap al centre d'Europa a través del corredor del Mediterrani. Que facin números.

Barcelona està liderant aquest projecte, però a Tarragona ens sentim absolutament complementaris. La idea és crear un front comú de ports del Mediterrani que pugui ser alternatiu al front del mar del Nord. Ara bé, calen bones infraestructures, bones grues i bones connexions per enviar les mercaderies cap al centre d'Europa. Menys agilitat representa una suma de costos i més costos deixa en res l'estalvi de dies.

I a curt termini tampoc no creixeran. Tradicionalment, Tarragona havia apostat pels creuers d'una manera més teòrica que no pas pragmàtica. És a dir, l'Ajuntament, la Diputació, la Cambra de Comerç i, en definitiva, tothom volia creuers, però algú estava treballant perquè arribessin? Fa un temps ens vam decidir a impulsar un canvi de rols, és a dir, mantenim l'equilibri institucional però amb el port fent un pas endavant per assumir el lideratge en el pla d'acció. Un lideratge que va acompanyat d'una aportació econòmica i d'una perspectiva més privada a partir de la incorporació de Port Aventura, de la patronal del turisme, de la URV i, últimament, també s'hi ha incorporat BCN World.

Perquè ens passa el mateix que en el camp industrial: no ens coneixen.

El BCN World no és comparable a res perquè no sumarà sinó que multiplicarà l'impacte dels creuers. Les previsions que tenen parlen d'atreure 6 milions de visitants, que han d'arribar per terra, mar i aire. Port Aventura ja n'està movent 4 milions..., imagina't si n'hi afegeixes 6 més. En el projecte final, quan estigui tot el complex muntat, amb tots els resorts en marxa, la previsió és de 10 milions de visitants.

Jo crec que estem en un 80% de les possibilitats, perquè vull pensar que al final s'imposarà el seny i que no deixarem escapar aquesta oportunitat per al territori.

D'acord, ho respecto. Ara bé, quines alternatives hi ha per generar economia productiva per al territori?, i per combatre taxes d'atur del 25%? Que m'ho expliquin.