Rubí brilla

La cultura de l'estalvi energètic i del desenvolupament sostenible està poc arrelada encara entre nosaltres, tot i que Europa és líder mundial en l'exportació de tecnologia verda. I aquesta manca de sensibilitat és greu en un moment com l'actual, a causa de l'encariment dels recursos naturals (aigua i energia) i, per tant, també dels aliments.

Ni Catalunya és eficient des del punt de vista energètic ni a l'hora de minimitzar els residus, ja que prop de la meitat de l'energia la consumim en edificis i les mesures d'eficiència energètica que s'han implementat per als habitatges que es volen vendre o llogar han estat percebudes per gran part de la població com una fórmula per generar recursos als arquitectes en un moment de pocs encàrrecs professionals.

El transport consumeix el 25% de l'energia i el 25% restant correspon a consum elèctric. La duresa de la crisi ha provocat que cada dia s'aprofitin més els viatges per carretera o vaixell evitant les rutes de retorn sense càrrega, encara queda molta feina a fer en relació amb el consum elèctric.

No és l'objectiu d'aquest article fer consideracions sobre les diverses fórmules d'abaratir l'obtenció de l'energia, sinó parlar d'una iniciativa que ha impulsat l'Ajuntament de Rubí per al seu estalvi.

Em refereixo al projecte Rubí brilla. Conec molts ajuntaments que han implantat projectes d'estalvi en aquest àmbit, però cap amb el grau d'elaboració i amb uns resultats tan excel·lents com el de Rubí, gràcies a la conjunció, per una banda, de la determinació política de la seva alcaldessa, Carme Garcia Lores, de la perícia del coordinador de planificació econòmica i de ciutat, Àngel Ruiz Casas, i de l'eficiència de tècnics municipals, encapçalats per Marta Morera, capaç de conjugar l'exigència professional i la il·lusió pel projecte.

El resultat, després d'aplicar-lo durant dos anys, és l'estalvi de més d'un milió d'euros anuals en
relació amb el punt de partida, i el secret, a banda de la complicitat entre les tres persones que he esmentat, és la implicació que s'ha aconseguit dels treballadors dels diversos equipaments municipals, començant pel personal de neteja, que ha descobert que no cal tenir tota la lluminària del centre engegada des que arriba fins que
marxa sinó que n‘hi ha prou activant cada fase que netegen i apagant en acabat els llums d'aquells espais.

El mateix pel que fa al sistema de calefacció: cal optimitzar-lo i no cal que estigui engegat fins que marxi l'alumnat de les escoles, perquè l'escalfor es conserva malgrat que l'apaguem una estona abans. Si, com és el cas, l'estalvi que s'aconsegueix reverteix en un 50% en el centre o equipament on s'estalvia, la implicació del personal encara és més gran.

Ara Rubí ja ha superat l'estadi de l'estalvi a les arques municipals i comença la fase d'educar la població. I en aquesta tasca ha de trobar el suport de la universitat. Per això i per multiplicar experiències d'èxit com la que ha posat en marxa aquest municipi, el seu ajuntament té al seu costat la Fundació Universitària Martí l'Humà.