Pescar lluny de casa

Cada vegada són menys les barques que pugen d'Andalusia per fer temporada fora de casa a perseguir el peix blau costa amunt. Des de fa unes setmanes que al port d'Arenys de Mar hi feineja una tripulació de pescadors andalusos arribats d'Adra. Abans entraven a port moltes més embarcacions de fora però la flota pesquera ha minvat arreu i ara no els surt a compte marxar tan lluny de casa. Aquests hi són fa setmanes i van arribar per carretera per ocupar el Cristo del Paño, una de les set teranyines que hi ha al port arenyenc i que ara s'ha venut a una armador andalús.

El patró de l'embarcació, Cristóbal Pomares, explica que estaran un mes per aquí, ja que el peix blau arriba una mica més tard a les costes andaluses. Ahir al matí van ser ells els qui van descarregar més peix a la llotja, amb 120 caixes de peix capturat a la costa del Baix Llobregat. Asseguren que de moment la temporada és fluixa, amb poc peix i preus baixos, com els 18 euros al quilo que es pagava ahir.

Per normativa, la pesca d'encerclament té regulada l'extracció d'un màxim de 2.500 caixes per setmana i no es poden superar les 500 diàries. Tot i això, segons explica el patró major de la confraria d'Arenys de Mar, Antoni Marzoa, els mateixos pescadors miren de ser més restrictius per facilitar que el peix es regeneri més enllà de la veda que els obliga a parar al desembre. El patró andalús assegura que el peix es paga millor cap a Andalusia, on la demanda de la sardina es dispara a l'estiu. En canvi, per Marzoa, el preu depèn més de l'intermediari i per això s'hauria d'unificar sota una marca com la que ja existeix de Peix de la Costa però que es pugui certificar per donar més valor al producte.

El Cristo del Paño es traslladarà al port d'Adra quan acabi la temporada del peix blau i segueixi el seu recorregut baixant per les costes de Castelló, Vinaròs i Alacant. Amb aquesta pèrdua es redueix la flota arenyenca, que en els últims quinze anys ha disminuït un 60% les embarcacions. “El sector sobreviu i ningú s'atreveix a ocupar aquestes bases lliures. Els pescadors són el mal de tot, amb una reglamentació extrema i una campanya en contra que no els ajuda”, assegura Marzoa.

Fer temporada al port d'Arenys obliga els 11 pescadors andalusos i el seu patró a fer vida a la barca. “Ens convertim en els turistes del port”, explica Pablo Aguilar, que s'encarrega de fer dinar per a tots ells. Ahir, a coberta, preparava unes bones migas i sardines a la brasa.

Havent dinat i amb sobretaula inclosa, és la seva hora d'anar a dormir. “Ens agrada més quedar-nos a pescar a prop de casa, perquè aquí a la nit quan sortim encara fa massa fred”, explica Aguilar, que entre les feines assignades durant el dia té la d'anar a comprar al supermercat més proper per omplir el rebost.

A la barca hi tenen uns 25 metres d'eslora per treballar i conviure abans no puguin fer un cop al mes una escapada cap a casa. La tripulació disposa d'una furgoneta per baixar tots junts, com el passat dijous van fer per tornar a ser diumenge a Arenys. Tots esperen que el peix s'acosti més a casa per fer el trajecte més curt.