El monestir de Pedralbes

El jardí del reial monestir de Santa Maria de Pedralbes –situat al terme de Barcelona- és un dels 200 jardins seleccionats per Jacques Bosser i Alain le Toquin a Deux mille ans de jardins (París, Editions de la Martinère, 2006). La raó que donen és que uneix el caràcter simbòlic que tenen molts jardins amb el caràcter pràctic d'un jardí on hi ha tot un sector (50 espècies diferents, segons un estudi de la Facultat de Farmàcia de la UB) dedicat al conreu de plantes medicinals.

Si calia, aquesta és una descoberta que ens situa a conèixer millor el monestir de Pedralbes. Un espai que és, alhora, una joia de l'arquitectura gòtica, un conjunt de museus enormement interessants, i un recinte excepcionalment bell. D'entrada, pot sorprendre la seva titularitat: és un monestir que pertany a una administració pública: l'Ajuntament de la ciutat de Barcelona. De fet, el monestir fou una creació reial: la reina Elisenda de Montcada, la quarta esposa del rei Jaume II, fou qui el fundà i el finançà. L'encàrrec el van rebre les monges de l'orde de Santa Clara, les clarisses, la marca femenina de l'orde de Sant Francesc, els franciscans. El monestir començà a funcionar el 1327. Mort el rei aquell mateix any, la reina s'hi instal·là. El 1357 va prendre una decisió molt important: va situar el monestir sota la protecció del govern municipal de Barcelona, el Consell de Cent. En aquell moment, Barcelona era una república urbana, que disposava, des de feia quasi un segle, d'una administració pública potent. En canvi, la Generalitat de Catalunya no es crearia fins dos anys després, el 1359. Així, des de 1357 i fins al segle XXI, el destí del monestir de Pedralbes està lligat a l'Ajuntament de Barcelona.

En resum, és una institució mixta, d'un orde religiós femení i de gestió municipal. Però, fins al 1979, en el moment de la transició de la dictadura a la democràcia, segons el Llibre Blanc dels museus de la ciutat de Barcelona (promogut pel mateix ajuntament de la ciutat aquell any, i editat en tres llengües), només s'hi podia accedir el diumenge de 13 h a 14,30 h! Un horari realment insòlit…

A partir de 1983, petits/grans canvis. Integrat al MUHBA, el Museu d'Història de Barcelona, la visita al monestir de Pedralbes té múltiples vessants. Primer, és un monestir reial, fundat pels reis catalans, que, així i tot, pensant en la seva continuïtat, pacten amb la república urbana de Barcelona. Segon, és una empresa femenina, on les diverses feines de les monges són ben visibles. Del conreu del jardí, amb plantes medicinals, se'n parla més amunt.

Però cal afegir-hi moltes altres activitats. La música, per exemple. Amb la presentació, al museu, de belles partitures miniades, de llibres de cor (de grans dimensions, destinats a un grup de cantaires) del segle XVI. I música en viu, cantada, a les 7 del vespre.

També, la cuina. Al museu es pot visitar la gran cuina del monestir, que és com un resum sintètic de quasi set segles de focs, cassoles, vaixelles, plats, gots, piques.

Malauradament, a la botiga de la sortida del monestir no hi ha a la venda l'extraordinari mató de Pedralbes, que és també conegut, segons Jaume Fàbrega, com a mató de monja.

Les monges (especialment, les d'origen noble) llegien i escrivien. Al museu del monestir n'hi ha proves. Llibres, manuscrits i faristols. No s'ha descobert, però, fins ara, cap Vita Christi com la de l'abadessa Isabel de Villena.