La Garrotxa escala en el rànquing de competitivitat
S'ha situat com a dinovena comarca més competitiva de les 41 que hi ha, tot i haver arribat a estar en el lloc 23
L'Observatori Econòmic i Social fa un primer informe de l'economia garrotxina
La comarca de la Garrotxa ha guanyat un lloc en el rànquing de competitivitat territorial i ha pujat fins al dinovè dels quaranta-un que hi ha –un per a cada comarca–. El Barcelonès encapçala aquest rànquing i la Terra Alta el tanca. Quant a les comarques gironines, davant de la Garrotxa, hi ha el Gironès, en el lloc cinquè; el Pla de l'Estany, en el dotzè; la Selva, en el quinzè, i l'Alt Empordà, en el setzè. Els factors de competitivitat de la Garrotxa són, per ordre de més importància a menys, la sostenibilitat social, la disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures, l'esperit emprenedor i el dinamisme empresarial, i la qualificació dels recursos humans i dels recursos per a l'educació i la formació professional.
Amb menys qualificació, però encara dins dels factors positius, hi ha el volum de mercat i l'activitat, la sostenibilitat mediambiental, la innovació i desenvolupament tecnològic, l'accés als mercats de clients i proveïdors, i l'accés a la informació. Els factors que tenen menys competitivitat són, també per ordre, la infraestructura de transports i comunicacions i la disponibilitat de sòl i espai per a l'activitat econòmica.
Els serveis i la indústria tenen un pes específic fonamental en l'afiliació a la Seguretat Social amb 10.685 (52,1%) i 7.680 (37,4%) treballadors, respectivament. Els segueixen a molta distància la construcció i l'agricultura amb 1.553 (7,6%) i 595 (2,9%) treballadors. Pel que fa al sector dels serveis, els grups majoritaris d'afiliats són el comerç (3.666 persones), l'administració pública, la sanitat i l'educació (2.521), els serveis a les empreses (1.423), l'hostaleria (1.365) i, entre altres, els transports (644). Quant al sector industrial, l'agroalimentari i el del plàstic tenen el major gruix d'afiliats a la Seguretat Social amb 3.032 i 693 treballadors, respectivament. Entre els 500 i els 600, hi ha també els sectors de les arts gràfiques i el paper, la maquinària i el tèxtil.
Aquesta correlació es manté a l'hora de determinar el pes econòmic dels sectors. Així, els serveis representen el 54,2% del valor afegit brut (VAB) garrotxí, els serveis, el 33,2%, la construcció, l'11,2% i l'agricultura, l'1,4%. Els subsectors de més pes són l'administració pública, la sanitat i l'educació, amb 186,9 milions d'euros (13,3% del VAB), el comerç, amb 174,5 milions (12,5%), l'agroalimentari, amb 155,2 milions (11,1%) i els serveis a les empreses, amb 138,4 milions (9,9%).
Totes aquestes dades es recullen en el primer informe del flamant Observatori Econòmic i Social de la Garrotxa, impulsat pel Cercle Euram amb el suport de diversos agents, sobretot de la nova Agència de Promoció Econòmica de la Garrotxa.
LES XIFRES
Una trentena d'expedients de regulació
Durant l'any 2013, a la comarca de la Garrotxa s'han autoritzat 30 expedients de regulació d'ocupació, que han afectat 298 treballadors. Un 86,9% dels contractes són indefinits.
Moltes empreses, però de dimensions molt reduïdes
La Garrotxa té 1.953 empreses i 4.718 autònoms. Quant a les empreses, 1.442 tenen fins a 5 treballadors; 459, de 6 a 50; 45, de 51 a 250, i 7, 251 o més. La comarca té 36.013 persones en edat de treballar, un 63% de les quals ocupades i un 13,8% a l'atur. El 26,9% és població inactiva. El perfil d'aturat és un home del país, d'entre 50 i 59 anys, amb estudis secundaris, procedent de la indústria manufacturera i que fa més d'un any que està a l'atur.
Més de 50.000 habitants i un PIB i una renda elevats
La Garrotxa té una població de 56.106 habitants –en deu anys ha crescut un 10%–. És un 7,36% de la població gironina i un 0,75% de la catalana. El 16% de la població té més de 65 anys. El PIB és de 1.527,5 milions d'euros i el PIB per habitant, de 27.300 euros. La productivitat –PIB per lloc de treball– és de 72.500 euros; la renda familiar bruta per habitant, de 17.600 euros, i el nombre de llocs de treball és de 20.971, el 58,2% de la població en edat de treballar.