La llonganissa Sendra de Vic tornarà a les botigues
Embotits Can Duran ha comprat la històrica marca vigatana Casa Sendra
L'empresa va tancar fa cinc mesos després d'estar nou anys litigant amb la Generalitat pel nom “llonganissa de Vic”
Cinc mesos després que Pau Arboix anunciés que tancaria la seva empresa de llonganisses vigatana, el reconegut producte que es comercialitzava sota les marques de Casa Sendra i Casa Bofill tindrà continuïtat gràcies a l'empresa Embotits Can Duran de Seva. El seu director general, David García-Gassull, i Pau Arboix han signat aquest agost la compra-venda de les onze marques que hi ha sota els noms Sendra i Bofill. Arboix va tancar l'empresa al març i la botiga de Vic on va vendre les darreres llonganisses que quedaven, al maig. Arboix va decidir tancar l'empresa quan li va arribar la jubilació i perquè va perdre un recurs al Tribunal Superior de Justícia (TSJC) en la seva batalla amb l'administració catalana per mantenir el nom de “llonganissa de Vic” a la marca sense formar part de la indicació geogràfica protegida (IGP). Can Duran ja és de la IGP. Amb el temps, Arboix va anar rebent ofertes de tota mena per vendre's les marques, però no va ser fins al juliol, quan va parlar amb García-Gassull, que es va arribar a un acord.
Embotits Can Duran té la intenció de començar la producció de llonganisses de Casa Sendra “només amb sal i pebre” i “amb el mateix procés que es feien”, segons comenta García-Gassull, la setmana que ve. És, però, començar de nou. Això vol dir adquirir les verres adequades, portar-les a l'escorxador, a la sala de desfer, i, finalment, al nou espai que està adequant Can Duran per encabir-hi el procés de producció. Es dirà Espai Sendra i “serà una sala separada de la resta”. La intenció és aconseguir el mateix producte que es coneixia sota el nom de Casa Sendra. “Ho provarem”, diu, “i si no surt bé, tornarem a provar-ho abans no surti a la venda”. Els agradaria tenir-les a punt pel desembre, però “no hi ha res segur”. Per García-Gassull “és un repte i una responsabilitat”. “Entenc que ho hem de fer bé, si no, no val la pena.”
Pel responsable de Can Duran, tenir una marca de prestigi com Sendra és “com tenir la marca Bentley de cotxes”. L'exemple és –salvant les distàncies– ser una empresa com la Volkswagen, que pot tenir un producte com un Golf, un altra com Audi, un Skoda i un Bentley. “Hi ha un públic, dins d'uns límits, per a tots els productes i també per a Sendra”. D'altra banda, Embotits Can Duran ja forma part de la IGP i, per tant, pot fer servir el nominatiu “llonganissa de Vic” com marca la llei. Tot i així, no és clar que ho faci servir. “Per mi, la marca és Sendra”, diu.
Embotits Can Duran va facturar 11,5 milions d'euros el 2013 i espera tancar el 2014 amb 15 milions. L'empresa va innovar fa dos anys amb productes sense al·lergens, productes que aquest 2014 ja representen un terç de les vendes totals. Té 40 treballadors i exporta a Bèlgica, Holanda i Anglaterra.
No es coneixien
Pau Arboix i David García-Gassull no es coneixien personalment, tot i pertànyer al mateix sector. García-Gassull va comprar Can Duran fa quatre anys i no provenia d'aquest sector, tot i que sí de l'alimentari. Ho remarquen per afegir-hi que es van trobar per primera vegada el 18 de juliol passat “a Barcelona en una trobada que va durar cinc hores”. Al cap de deu dies, el 28 de juliol, es van trobar per segon cop per arribar a un acord. Ho descriuen com un pacte de cavallers. Arboix destaca el fet que el comprador de les marques sigui “un empresari del sector de la llonganissa, de la comarca d'Osona” i, sobretot, que s'ho hagi agafat “amb moltíssima il·lusió”.
LA DATA
LA XIFRA
LA FRASE
Nou anys batallant pel nom "llonganissa de Vic"
Casa Sendra i Bofill van començar a produir fa 165 i 116 anys, respectivament, i, des de sempre, als embolcalls hi ha posat “salsichón de Vic”, així, en castellà. En català seria “llonganissa de Vic”, una denominació que l'any 2002 va ser definida i instaurada per la Generalitat en una IGP. Pertànyer-hi era imprescindible per utilitzar aquest nom. Arboix, que no en va voler formar part perquè considerava que la qualitat de la seva llonganissa estava per sobre dels barems reclamats, es va passar nou anys de litigis amb la Generalitat. L'any 2005 la Generalitat va fer una inspecció a l'empresa d'Arboix i va trobar que posava el nom sense ser membre de la IGP. Li van posar una multa de 30.000 euros. Arboix va presentar un recurs i una primera sentència li va donar la raó el 2010. El govern, però, va presentar recurs al TSJC, i aquest tribunal va donar la raó a la Generalitat precisament el març passat. Arboix, amb 71 anys, va decidir jubilar-se aleshores.
