L'afició per les vies ferrades guanya adeptes
El nombre de persones que s'inicien en la disciplina creix empès per la popularitat del traçat marítim de Sant Feliu de Guíxols
N'hi ha dues més al Baix Empordà i un parell més en estudi també a l'interior
El balanç econòmic de la temporada d'estiu a la Costa Brava i les comarques de l'interior de Girona no es podrà tancar fins a final de mes. Però amb les dades d'un juliol fluix, per la meteorologia, i un agost acceptable, tot i que el cel no va acabar de fer net, retorna el debat sobre la necessitat de desestacionalitzar l'oferta, més enllà de la platja. Els esports d'aventura i risc, tot i moure un segment de públic secundari, són una de les activitats que es poden explotar els 12 mesos de l'any, en paral·lel al patrimoni, la cultura i esdeveniments socials concrets.
A Sant Feliu de Guíxols, per exemple, una de les atraccions turístiques que han agafat més volada en un any de funcionament –amb permís de la via verda de l'antic carrilet– ha estat la recuperació de 480 metres de la via ferrada de la cala del Molí. El seu impulsor, Albert Gironès, calcula que “cada cap de setmana hi poden passar unes quatre-centes persones”, i tot i que no hi ha xifres oficials, estima en “uns tres milers de persones, pel cap baix”, el públic que l'ha completat en un any.
L'alcalde guixolenc, Joan Alfons Albó, afirma que “és la inversió turística més eficient” que han fet en els últims temps, ja que només va costar uns quinze mil euros. La singularitat que és l'única ferrada de la Península que discorre arran de mar i el fet que la dificultat d'un tram del recorregut és assequible l'han convertit en un gran reclam. Ara, però, per pal·liar les cues, ja tenen enllestit el projecte per allargar el recorregut abans del punt d'inici.
Gironès calcula, en funció del cable metàl·lic que han previst, que el traçat creixerà aproximadament un quilòmetre en direcció a la petita cala Jonca –a tocar mateix de l'edifici del Club Nàutic, al port. Per l'extrem final, els penya-segats permetrien allargar-la cap a Sant Pol, però hi nidifica una au protegida que ho fa desaconsellar.
A més d'aquesta ferrada, Gironès també va equipar els altres dos recorreguts situats a les comarques gironines, les de les Gorgues de Salenys i la d'Agulles Rodones, a Solius, totes dues al terme veí de Santa Cristina d'Aro. La primera està considerada pels aficionats com una bona via d'iniciació, mentre que la segona, que requereix un nivell avançat i més preparació física, la valoren entre les millors que hi ha a Catalunya.
Dues més en projecte
Albert Duch, tècnic del Patronat de Turisme Costa Brava Girona especialitzat en esports d'aventura, destaca que “les vies ferrades estan agafant empenta, sobretot per la popularitat de la de Sant Feliu”, que ha permès a molts descobrir la disciplina. L'únic handicap és que ara mateix les tres que hi ha a la demarcació estan circumscrites al litoral i prelitoral del Baix Empordà, però avança que “hi ha un parell de projectes més en estudi a l'interior, un d'aquests al Prepirineu”.
LES XIFRES
Estudien adaptar-la a paraplègics
Les ferrades requereixen anar avançant de suport en suport, amb braços i cames, i amb el cos assegurat sempre a un cable metàl·lic perquè una relliscada no impliqui caure gaires centímetres. Gironès, anys enrere, va estudiar amb una coneguda paraplègica la possibilitat que una persona sense mobilitat a les cames pogués completar trams adaptats avançant amb els braços. I ara estudien homologar les peces necessàries per arribar a oferir la possibilitat que paraplègics puguin descobrir l'esport a Sant Feliu en un tram adaptat i amb ajut d'un acompanyant.
