I ara, alumne avantatjat

Enmig de tanta gestió tercermundista amb la crisi de l'Ebola, aquí arriba el Fons Monetari Internacional (FMI) disposat a fer un copet a l'esquena al govern de Mariano Rajoy per la seva gestió econòmica. Segons el darrer informe de la institució que dirigeix Christine Lagarde sobre previsions per a l'evolució de l'economia mundial, millora els pronòstics per al PIB espanyol, tancant el 2014 en l'1,3% i en l'1,7% el 2015. Certament no arriba a l'optimista 2% que apunta el govern espanyol en el seu projecte de pressupostos, però millora els darrers pronòstics i, en paraules de la mateixa Lagarde, “Espanya és un país on les reformes, el treball dur realitzat i els sacrificis de la població han donat fruits”. El bon comportament de les exportacions i una relativa recuperació de la demanda interna sustenten la millora en les previsions.

Certament, però, no es tracta de preparar els focs d'artifici perquè les febleses encara són grans i, entre d'altres coses, l'economia espanyola ha de demostrar que és capaç de generar ocupació, però la fotografia és prou amable sobretot si es té en compte el pobre escenari que l'FMI preveu per a la zona euro. El que preocupa, i amb força, és que Europa s'estanqui a l'estil del Japó i per això la directora gerent de l'FMI ha fet la seva particular estirada d'orelles a la cancellera alemanya Angela Merkel perquè abandoni d'una vegada per totes la seva obsessió pel dèficit i l'austeritat i acceleri les inversions per estimular l'economia. Lagarde també ha fet una crida al BCE perquè posi més mesures sobre la taula que evitin el col·lapse de l'eurozona.

Segons les darreres previsions de l'FMI, el creixement del PIB de la zona euro es quedarà en l'1,3% l'any que ve, força per sota del 3,1% que apunta per a l'economia dels Estats Units i del 7,1% de la Xina.

Mentre que Lagarde i els seus afalaguen el govern espanyol, les organitzacions empresarials -des de Foment del Treball, la Pimec o la Cecot- han criticat durament aquesta setmana el projecte de pressupostos de l'Estat pel seu menyspreu a Catalunya, que rebrà un 9,5% de la inversió real, molt per sota del seu pes en el conjunt de l'economia estatal (19%). El president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, va lamentar el que considera una oportunitat perduda per acostar posicions entre el govern espanyol i el català.

D'altra banda, aquesta setmana s'ha presentat la darrera edició de l'Anuari comarcal de Catalunya Caixa.L'extrem nord-est de Catalunya amb una extensió vers ponent fins la Noguera i algunes comarques del sud a l'entorn de l'Ebre va encapçalar el creixement de Catalunya el 2013. Les 18 comarques que van registrar un creixement del seu PIB per sobre de la mitjana (-0,48%) estan concentrades en aquest territori. L'anuari recorda que durant la crisi el PIB català ha retrocedit prop d'un 5%. Només quatre comarques han tingut saldos positius: la Segarra (+1,90%), el Pallars Jussà (+1,42%), el Pla de l'Estany (+1,25%) i la Noguera (+0,90%).

Més enllà d'aquest prestigiós estudi comarcal l'entitat financera ha estat notícia aquesta setmana en saber-se que el FROB ha enviat a la fiscalia una vintena d'operacions sospitoses de crèdit vinculades al sector immobiliari, tant de Catalunya Caixa com de Novacaixa Galícia, i que estarien vinculades, en el cas de la primera, a l'etapa en què la caixa estava presidida per l'exministre socialista Narcís Serra i dirigida per Josep Maria Loza.

I mentrestant, continua el festival d'informacions sobre els cobraments en negre de l'anterior cúpula de Caja Madrid i Bankia (mireu pàgina 19). També aquesta setmana s'ha conegut -vuit anys després de l'esclat de l'escàndol- la sentència sobre el cas Afinsa. El jutjat mercantil de Madrid condemna els antics administradors per concurs culpable, els inhabilita i els obliga a fer front al pagament de 1.825 milions d'euros.

En canvi, en el sector empresarial la setmana ha estat bastant més positiva. Des de la compra del portal Trovit per part de la japonesa Next per 80 milions d'euros, la nova seu que Oryzon ha obert als Estats Units, l'inici del salt exterior de la productora de mel Muria, o l'obtenció per part de la firma Masias Recycling d'un contracte de 5 milions d'euros a França.