Bolets xiitake contra la crisi
La cooperativa de treball especial Taller Escola Barcelona (TEB) avança en l'any del seu quarantè aniversari buscant alternatives empresarials a la crisi econòmica, com ara el cultiu de bolets xiitake o el manteniment de contenidors
La cooperativa de treball especial Taller Escola Barcelona (TEB), fundada a la ciutat ara fa 40 anys, planta cara a la crisi econòmica generalitzada –que sacseja de manera especial aquests centres– buscant noves formes de negoci, com ara el cultiu de bolets xiitake, que ha desenvolupat recentment el personal de serveis ambientals de la fundació (a Sant Antoni de Vilamajor, al Vallès Oriental), o el repartiment a domicili de la compra dels mercats, després de fer una prova pilot al mercat de la Concepció de Barcelona. A més, també s'han especialitzat en el manteniment de contenidors, entre altres activitats.
Els centres TEB concentren bàsicament el negoci en la presentació de productes («la joguina es fabrica a la Xina però l'embalatge i la caixa etiquetada en català es fa des del mercat local», segons el director gerent del grup, Francesc Martínez de Foix i Llorens), sobretot per a productes de quiosc i per a botigues especialitzades però també en alimentació, i en la distribució del producte i les activitats logístiques, encara que també són fabricants. Amb tot, intenten obrir mercat constantment i diversificar-lo i ja tenen experiència en l'envasament de diferents tipus, serveis auxiliars editorials, manipulació i muntatges especialitzats, manteniment i gestió d'estocs, i en la fabricació de capses folrades. A més, amb la incorporació al grup cooperatiu TEB de la cooperativa TEB Putxet han inclòs a la seva cartera d'altres serveis com el manteniment i neteja de jardins, espais enjardinats, de boscos i espais naturals, el manteniment de mobiliari urbà i pintura, la senyalització horitzontal i vertical i la neteja industrial.
L'embrió de l'empresa cal buscar-lo en l'any 1965, quan es crea una associació de pares de nois discapacitats (7, inicialment) i una comissió de tallers perquè quan els nois acabaven l'escola i tenien edat per treballar no hi havia ningú que els volgués contractar. Malgrat que al principi la seva tasca era més aviat formativa i d'aprenentatge, per Martínez de Foix: «ens hem convertit en més bons empresaris que formadors, tant directament, creant 500 llocs de treball a Barcelona, com de manera indirecta, integrant els joves al mercat ordinari, sobretot a proveïdors i empreses que ens coneixen i confien en nosaltres.» Malgrat que tenen tan accentuat el vessant empresarial, no descuiden la formació dels joves i sovint s'han associat a entitats especialitzades.
Els centres de treball especial, en l'ull de l'huracà
Els centres de treball especial no són aliens a la crisi econòmica general i al descens del consum en particular i sis d'aquestes empreses ja han hagut de tancar les portes o reduir la plantilla. Segons explica el diputat de CiU Josep Lluís Cleries, en els darrers mesos han tancat les portes el Centre de Reeducació Professional de Sabadell (a Santa Perpètua de Mogoda), Todemsa (Sant Quirze del Vallès), Transformacions Grup 4 (Tarragona) i Can Ensenya. La mateixa cooperativa Taller Escola Barcelona (TEB) va presentar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) temporal que va enviar cada mes 60 treballadors a casa durant un màxim de dos mesos. Justament, CiU ha reclamat amb insistència l'ajuda del govern català a aquestes empreses i el Departament de Treball va anunciar el mes de juliol passat que hi destinarà 13 milions d'euros addicionals en ajudes durant l'exercici del 2009 que ajudaran 218 centres especials de treball i beneficiaran 10.844 persones amb discapacitat.
Pel director gerent del grup TEB, Francesc Martínez de Foix, la situació actual que viuen els centres especials de treball és «la tempesta perfecta» i lamenta que es doni «un desequilibri progressiu entre les polítiques actives i passives». Segons Martínez de Foix, per una banda s'ha desincentivat la qüestió assistencial però, d'una altra, s'ha incrementat la demanda de discapacitats, perquè «si fa 40 anys només l'1% de la població tenia discapacitat a Catalunya, ara el percentatge és del 5,5%».