Pessigolles al nas de l'imperi cava
L'escissió d'alguns cellers és només un dels elements que alteren el sector
que tenia el cava
Una pàgina web que estigui batejada amb un nom tan poc ambigu com cavasnocatalanes.com no deixa gaire marge per a la imaginació si es vol jugar a intuir quina classe de continguts s'hi poden trobar. De tota manera, l'estupefacció sempre pot ser impulsada a cotes més altes quan els vents de la creativitat bufen amb força i es posen a afirmar, per exemple, que “el consum de caves i escumosos valencians, extremenys, aragonesos, gallecs, de la Rioja, manxecs, andalusos i fins i tot canaris s'ha disparat”.
La realitat és, però, tossuda i les xifres certifiquen que intentar desvincular el cava de Catalunya és, almenys el dia d'avui, escriure un guió de ciència-ficció. Segons dades del Consell Regulador del Cava, en el cens d'elaboradors de cava corresponent al vigent 2014, d'un total de 246 empreses inscrites només 26 tenen el seu domicili fora de Catalunya. Es tracta, doncs, d'un minso 10,5%.
Més evident es fa encara el caràcter fantasiós de certes afirmacions quan es fixa l'anàlisi en els paràmetres de la producció: Catalunya produeix el 97,4% de tot el cava que s'elabora a l'Estat espanyol i és punt de partida del 95% de tot el cava que s'exporta.
Amb aquests números, Catalunya preserva el cava com un potent actiu de país i no només els cellers i les marques estan amatents a les incidències, per petites que siguin, que puguin fer perdre gas a aquest vigorós negoci.
Glop de calma.
Ara bé, tot i tenir uns fonaments robustos, sí hi ha elements que generen sensibles balancejos i inestabilitat en els pilars sobre els quals s'aixeca l'imperi cavista.
En alerta.
Paral·lelament, la potent Codorniu també ha iniciat els moviments per marcar perfil propi i la seva darrera campanya publicitària, presentada tot just fa uns dies, esquiva les referències al terme cava. “No som champagne, som Codorniu” és el lema. Igualment, en les invitacions per a l'acte de presentació de la campanya, Codorniu parlava de “manifest de la nova era”. No obstant això, Xavier Pagès, director de la companyia, nega que la marca busqui apartar-se del sopluig del cava.
L'amoïnament del sector per preservar la imatge, fama i bona reputació del concepte cava discorre, de moment, més pels camins de la discreció que no pas pels de la bullícia, però sí s'ha fet notori i, de fet, des del consell regulador asseguren que no s'estalvien esforços per reivindicar el cava com a producte gurmet i per trencar amb la idea de beguda només apte per a postres, brindis i celebracions.
Pere Bonet és, a banda d'un membre de la nissaga familiar que comanda Freixenet, president del Consell Regulador del Cava. Bonet ha declinat fer declaracions per a aquest reportatge i fonts del consell regulador tan sols han apuntat que l'aparició de la DO Clàssic Penedès no ha provocat cap canvi en l'estratègia de promoció del cava perquè una nova etiqueta no és ni un problema ni una amenaça per a la consolidada reputació del cava.
Xavier Nadal, gerent de Caves Nadal i vicepresident de Pimecava, l'associació de petites i mitjanes empreses elaboradores de cava, manifesta que “si n'hi ha que se'n van és que alguna cosa falla”. Apunta que “fa uns anys ningú no es podia permetre produir sense ser sota el paraigua de la DO Cava” i sentencia que “qui no ho vegi, que vagi a l'oculista perquè ho necessita”. No obstant això, considera que la situació de sacseig que travessa el cava no difereix gaire del que pugui estar succeint en altres sectors: “El context econòmic actual és complex per a tots i el cava intenta adaptar-s'hi de la millor manera”.
En aquest sentit, admet que “estem en un moment en què s'estan produint moviments i propostes noves, però els grans canvis requereixen temps”. Nadal no mostra estranyesa pel fet que hi hagi descontentament entre alguns membres de la família cava i entén que s'hagin fet públiques les preocupacions relacionades amb la preservació de les essències.
I és que sota del paraigua cava s'hi aixopluguen productors que tenen vinyes pròpies i que regeixen tot el procés, comercialització inclosa, fins a productors que es limiten a comprar vi base i que s'encarreguen, només, de la fase final de fermentació i embotellament. Xavier Nadal interpreta que “segmentar és una necessitat” i es refereix a “tenir en compte les característiques pròpies de cada producte, la seva tipologia i la filosofia de cada productor”. “En el cava, igual com passa en d'altres sectors, el mínim esforç es premia i no es dóna valor a l'esforç de controlar tot el cicle del producte.” Entén que el “consumidor agrairia que li donessin aquesta informació”.
De la mateixa manera, la “zonificació” és una altra de les reclamacions ja que, malgrat que el Penedès gairebé monopolitza la producció de cava, també pot rebre aquest potent nom comercial vi escumós que hagi estat produït en llocs tan dispars com Extremadura, València, la Rioja, Galícia, Andalusia i, segons diuen a cavasnocatalanes.com, “fins i tot Canàries”. Per al vicepresident de Pimecava aquesta laxitud en el filtratge no té sentit i és un fre per donar-li valor afegit i prestigi al cava perquè “fins i tot dins el mateix Penedès hi ha diferències d'alçada, de zones, de pràctiques de treball i de tractaments del producte”.
Per últim, considera que la situació d'enrenou i de barreja de denominacions deriva en una desorientació del consumidor, que acaba per “no entendre-hi res”.
Més llenya al foc.
Domènec Vila, director general d'Alimentació, explica que el departament ha actuat responent a les necessitats plantejades pel sector i que s'haposat fi a la inferioritat de condicions amb què es trobaven els productors de vins escumosos catalans a l'hora de vendre els seus productes a Europa. “Fins ara no hi havia hagut voluntat política per publicar el decret. Pels motius que fos, el cert és que no s'atenien les demandes que sí que es feien des del sector.” Vila raona que costa d'entendre aquesta tardança quan, sempre que es respectin uns criteris marc que estan fixats per la Unió Europea, és la Generalitat qui té competència sobre la matèria: “Per limitació pròpia de Catalunya, els cellers del país que produeixen vi escumós no tenien la possibilitat de competir en el mercat.” El decret ja està vigent i la prestesa respon a la voluntat d'intentar aprofitar la sobredemanda que es genera per dates de Nadal.
Un mercat, el dels vins carbònics, que és fecund i rendible als països nòrdics i al centre d'Europa (Alemanya, Àustria, Holanda i Bèlgica) i on el client relaciona l'escumós amb un embotellament concret: al tipus d'ampolla que aquí fins ara era exclusiva per al cava.
“Els mercats associen cada producte a cada format, no és exclusiu dels escumosos”, diu Vila, i apunta que “per exemple, als països nòrdics el vi tranquil s'associa a ampolles de tap de rosca i aquí és gairebé impensable”.
L'adequació de la normativa catalana a les regles del joc que regeixen per als productors francesos o italians posa els cellers catalans en disposició (almenys per format) de competir per fer-se forat en un mercat que, a més, presenta uns índexs d'ingesta de litres per càpita dels més elevats d'Europa.
La “llarguíssima tradició del cava que tenim aquí”, aventura Domènec Vila, pot ser un dels motius pels quals aquest tema de l'embotellament no s'hagi agilitzat abans. D'altra banda, també assegura que el sector del cava ha reaccionat “sense cap tipus de problema” a la publicació del decret. Una falta d'oposició que troba “lògica” perquè els habilita també a ells, als cavistes, a buscar el seu tros de pastís en aquesta lluita per sadollar la set del consumidor de vi escumós.
