El miracle català (1)

El 1997 l'editorial Afers de Catarroja es féu ressò del llibre The European miracle (de l'economista australià Eric Jones, publicat per primera vegada el 1981 a la Cambridge University Press) amb la publicació d'un llibre curiós: El miracle europeu i la via asiàtica.

La idea de Jones no tenia cap relació amb el tòpic dels miracles econòmics dels anys 1950-60: l'alemany, l'italià o l'espanyol. El miracle europeu és molt anterior, comença amb la revolució industrial dels segles XIII-XIV i l'expansió comercial europea iniciada als XIV-XV. Res, abans, no podia fer pensar que les economies europees passessin al davant de les economies dels grans rius asiàtics de Xina o de l'Índia.

Per entendre la sorprenent continuïtat del creixement (i la diversificació) de l'economia catalana, fóra útil partir de l'anàlisi europea d'Eric Jones. Ara bé, ha calgut esperar fins al curs 2014-2015 per trobar en un programa (concretament del Departament de Política Econòmica de la Facultat d'Economia i d'Empresa de la UB) una part d'una lliçó dedicada a explicar El miracle català.

Seguint els fils conductors de les explicacions de Jones sobre Europa, el primer argument és, justament, el dinamisme que genera l'absència, a Europa, d'una producció alimentària suficient. I, doncs, la necessitat del comerç marítim a llarga distància d'aliments i productes bàsics com els ferros, els draps, els cereals, els vins, els fruits secs, el paper, els vidres o les teules. Aquest comerç estarà basat, en a) una revolució en l'art de la navegació, amb fites com l'Atles Català de 1375, o la Coca de Mataró de 1450, joia del Museu Marítim d'Amsterdam, i b) una regulació global, i de detall, recollida a les successives edicions (i traduccions) d'El Llibre de Consulat de Mar.

El segon fil: el mercat exterior anava acompanyat de la creació d'un mercat interior, generat per l'èxit relatiu, al segle XV, a partir del Compromís d'Amer, de les revoltes antifeudals dels pagesos de remença. Un pacte que seria la base del model econòmic de les masies. Amb un llibre com Secrets d'agricultura (Perpinyà, 1617) de Manuel Agustí, del qual se'n ferien més de 20 edicions!

El tercer argument per explicar el miracle europeu és la competència entre estats i ciutats-estat. Un argument que encaixa perfectament amb la realitat de la confederació catalanoaragonesa que comença a funcionar molt aviat, el 1137 (la següent, la primera confederació suïssa, de 1291), i que disposarà, des de la creació de la Generalitat de Catalunya el 1359, de diversos governs, elegits per diversos parlaments. I, des de 1388, de diversos virreis, representant el rei.

Aquest model polític confederal i competitiu és un dels motors del miracle català (i, per cert, serà més tard un model imitat a altres punts d'Europa i del món).

El quart fil argumental d'Eric Jones es basa en l'existència de “regions nuclears” a Europa, basades en l'articulació d'àrees agrícoles dinàmiques, ciutats gremials avançades, infraestructures per al gran comerç internacional i universitats. Jones situa un d'aquests nusos a l'àrea catalana.

De fet, les inversions de la Corona, les Generalitats i els Consells Municipals foren importants: els ports, les torres de guaita, les drassanes marítimes, les llotges comercials, els camins i ponts de pedra, els hospitals, els estudis generals o universitats, les fàbriques de monedes o seques, els bancs públics (o taules de canvi). El miracle de l'economia catalana d'abans de 1492 no es pot entendre sense aquests factors polítics i sense aquestes inversions.