Incentius fiscals i ‘startups'

Tal i com succeeix en alguns països del nostre entorn, com França o el Regne Unit, l'Estat espanyol també incentiva les inversions de particulars a startups. Des de l'any 2011, la fiscalitat espanyola preveu que els inversors en empreses de recent creació obtinguin deduccions fiscals a la declaració de la renda del 20% sobre el capital invertit, que poden incrementar fins a un 30% en funció de la comunitat autònoma. A diferència –per exemple– del que passa amb els plans de pensions, que el que fan és deduir la inversió a la base imposable de l'impost, les inversions a startups i noves empreses (empreses de menys de 3 anys de vida) tenen una deducció directa sobre la quota total a pagar a l'IRPF. Això fa possible que una mateixa inversió destinada a una empresa de recent creació proporciona a l'inversor un estalvi fiscal més gran en comparació amb les aportacions de la mateixa quantitat realitzades a un pla de pensions. En qualsevol cas, les deduccions estan limitades a 10.000 euros per any i contribuent.

A més, hi ha altres desgravacions autonòmiques complementàries a les estatals, que poden suposar una deducció de fins a 16.000 euros com a màxim, incloent-hi la part estatal. Per incentivar les inversions en empreses de recent creació, determinades comunitats autònomes apliquen des de l'any 2009 una sèrie de deduccions fiscals sobre la part autonòmica de l'IRPF. Aquestes deduccions es poden obtenir sempre que l'inversor tingui residència fiscal coincident amb la de l'empresa invertida. Addicionalment, els inversors que obtinguin guanys de capital amb les inversions a startups estaran exempts de tributar per aquests guanys en el moment de la desinversió sempre que els beneficis siguin reinvertits en el mateix tipus d'empreses, la qual cosa al seu torn donaria lloc als incentius per inversió aquí esmentats. Un cas pràctic de com s'apliquen les deduccions fiscals per inversions a startups és el següent. Un inversor inverteix en quatre empreses de recent creació –A, B, C i D– amb una aportació de 1.000 euros a cadascuna d'elles.

Amb això, l'inversor accedeix als incentius fiscals a la inversió en empreses de recent creació, la qual cosa li genera una reducció fiscal d'entre el 20% i el 30% sobre el capital invertit, és a dir, d'entre 800 i 1.200 euros, respectivament. Amb el pas del temps, les empreses A, B i C redueixen el seu valor a 0 euros; si bé l'inversor haurà perdut els 1.000 euros invertits a cadascuna d'elles, aquesta pèrdua li generarà un actiu fiscal que podrà utilitzar durant els quatre anys següents per compensar aquestes pèrdues amb guanys obtinguts en altres empreses.

Durant aquest mateix període de quatre anys, l'empresa D augmenta el seu valor fins a 5.000 euros, multiplicant per cinc la inversió inicial. En aquest supòsit, i a l'hora de fer la declaració de la renda, els primers 1.000 euros de benefici obtingut en l'empresa D estaran exempts d'impostos, perquè formen part del capital invertit. L'inversor tampoc pagarà impostos per guanys de capital pel segon tram, de 1.001 euros a 4.000 euros, ja que podrà compensar les pèrdues que va patir en les empreses A, B i C, i que en total sumaven 3.000 euros. Finalment, l'inversor també podrà estalviar-se els impostos pels últims 1.000 euros si els reinverteix en altres empreses de recent creació.