Economia circular a la indústria
Barberà del Vallès i Sabadell activen un projecte per reaprofitar residus fabrils
Els ajuntaments fan de ‘brokers' entre les empreses per cobrir necessitats
Què tenen en comú un xiclet i el pinso per a animals? Doncs que els residus que es generen fabricant el primer poden servir com a matèria primera per produir el segon. És el principi del que es coneix com a simbiosi industrial, i que aplica el principi de l'economia circular o col·laborativa i que té no només un objectiu mediambiental evident sinó que, a més, aporta un interessant estalvi econòmic a les empreses.
Aquest és el projecte que van posar en marxa l'any passat els ajuntaments de Sabadell i de Barberà del Vallès per tal de propiciar aquest tipus de col·laboracions entre les indústries situades als polígons dels dos municipis. “Nosaltres fem de connectors entre elles, una mica com a brokers”, explica Isabel Baños, directora tècnica de Barberà Activitats Integrades.
La iniciativa s'emmarca dins de la col·laboració que els dos ajuntaments mantenen en matèria d'eficiència energètica i segueix l'estela, explica la cap de dinamització empresarial de l'Ajuntament de Sabadell, Iolanda Repullo, “de la línia que s'està marcant des de la UE a l'Horitzó 2020, fomentar la col·laboració entre les empreses és una de les prioritats”.
I una de les indústries que han apostat activament per aquesta simbiosi industrial és Provital. El fabricant d'ingredients actius per al sector de la cosmètica destina el 70% dels residus que genera a aquesta simbiosi. Les restes de plantes, fangs biològics i terres de filtració es destinen a fer compostatge que compra l'empresa Burés, i l'oli vegetal sobrant es converteix en biocombustible (EcoMotion). “El nostre principal motor era ser més sostenibles, però, a més, hem aconseguit convertir una despesa en ingrés”, explica el gerent de Provital, Ricard Armengol. La firma busca una segona vida per al 70% de les 190 tones de residus que genera, fet que li va reportar l'any passat un estalvi agregat de prop de 28.000 euros.
De fet, com els passa a moltes indústries, en el cas de Provital ja feien aquesta simbiosi industrial abans fins i tot de saber-ne el significat, però a través dels consistoris han tingut més facilitats per contactar amb les empreses destinatàries dels seus residus.
Excés de paperassa.
La rigidesa en el procés perquè l'Agència Catalana de Residus catalogui un determinat residu industrial com a subproducte o matèria primera per a una altra activitat productiva n'és un dels reptes.
Però encara més evident és el repte de sensibilització i de fer arribar aquesta via a totes les empreses.
L'any passat els dos consistoris vallesans van realitzar una enquesta entre 150 empreses i el 72% van admetre que no coneixien la simbiosi industrial, “tot i que totes es mostraven interessades, i això ens està dient que cal fer una tasca més intensiva”, destaca Baños.
Per això enguany els dos consistoris s'han proposat una anàlisi acurada de les necessitats d'un centenar d'empreses per tal de proposar solucions de millora, que a vegades, explica Repullo, “estan molt més properes del que es pensa, com el cas d'una indústria que es proveïa d'un determinat material a Llatinoamèrica i va descobrir que una empresa del costat podia servir-l'hi”.
El context de crisi també ajuda perquè les indústries estan molt més obertes a plantejar pràctiques que els poden suposar un estalvi econòmic, i en qualsevol cas aquesta filosofia col·laborativa, apunten des dels consistoris, va molt més enllà de les empreses amb producció industrial, “perquè potser una firma tecnològica no necessita aquesta matèria primera però pot estar interessada a compartir magatzem o transport”, destaquen.
I aquest és, de fet, el focus del projecte de simbiosi industrial posat en marxa pels dos ajuntaments, “fer aflorar aquest contacte entre les empreses que hi ha als nostres polígons i ajudar-les a buscar punts de col·laboració”, diu Repullo.
