Allò que la crisi s'endugué

Va ser una pel·lícula (i abans un llibre, firmat per Margaret Mitchell), que reflectia la lenta desaparició d'un estil de vida, d'una civilització, d'una manera determinada de fer les coses. Allò que el vent s'endugué es podria aprofitar avui com a metàfora per al que ha passat amb les caixes catalanes, no fa tants anys lloades per tothom per la seva gestió i pel model financer que implicaven. De totes elles, al marge de la caixa gran, que neda en l'èxit, la més dolorosa de diluir ha estat Catalunya Caixa. Ara, la implacable economia d'escala sembla decidida a sumar al dol per la desaparició d'una estructura important del Principat la nova pèrdua de llocs de treball. Esperem que la dura proposta inicial sigui només una estratègia per negociar.