A la caça d'aliances per a la biorefineria
Generalitat i sector químic estudien si aquesta infraestructura tindria viabilitat
Hi ha pressa a desenvolupar el projecte per obtenir els fons europeus
La característica principal d'una refineria és que fa ús del petroli per obtenir combustibles fòssils com el gasoil, la gasolina o el querosè i també l'utilitza de base per produir un ampli catàleg de components químics. Seria possible seguir un procés de resultats similars sense haver de dependre del petroli?
La Generalitat i l'Associació Empresarial Química de Tarragona (Aeqt) treballen en un pla pioner per construir la que seria la primera refineria bio que s'aixeca a Catalunya. Totes les parts coincideixen a posar de manifest que el projecte està en fase embrionària però també hi ha coincidència a confessar que suposa un potencial enorme per situar Catalunya en el grup de les regions europees que aposten per la innovació.
Les biorefineries, que han arribat a tenir la consideració de “la indústria del futur”, es presenten com un instrument òptim per donar l'abast a la creixent demanda mundial d'energia i de derivats de la química. El punt a favor respecte a les refineries convencionals és que, no depenent del cru, l'impacte ambiental és molt menor i tampoc no hi ha un condicionament a les fluctuacions que pugui experimentar petroli. “L'increment del preu dels recursos fòssils incentiva la creació d'una indústria basada en fonts renovables”, es posa de manifest des de Suschem, la plataforma espanyola de la química sostenible.
Revolució.
Oportunitat.
Així com en les ja anacròniques biorefineries de primera fase es partia d'una única matèria primera (soja i blat de moro, principalment) per produir etanol, en les de segona generació la font d'alimentació és diversa i el resultant també: energia, productes químics i materials de combustió com els pèl·lets.
En l'aconseguiment o no de productes d'alt valor afegit hi ha la clau per donar llum verd a la que seria la primera biorefineria del país. Seria un error concebre la biorefineria com una planta de producció de combustible perquè en aquest terreny mai serà competitiva enfront dels alts volums de les refineries convencionals, avisen els tècnics. Des d'Indústria es posa l'exemple de Dinamarca, on s'ha aconseguit sintetitzar Omega 3 en les biorefineries. “Si aconseguim productes d'alt valor afegit serà rendible. Tant és el preu a què acabem venent el que hi produïm perquè hi haurà demanda.”
En una recent jornada al Centre Tecnològic de la Química (CTQC) la Generalitat admetia que es treballa per traçar una estratègia comuna però puntualitzava que, tant pel que fa al finançament com al disseny tecnològic, el projecte ha de ser competència de la indústria privada. Teresa Pallarès, directora general de l'Aeqt, manifesta que encara és aviat perquè la indústria comenci a mostrar compromisos en aquest sentit, però accepta que “el futur de la química depèn de la I+D”. Per la seva part, Suschem detalla que perquè prosperi la química basada en fonts renovables “cal la col·laboració entre diferents indústries, ja sigui en forma de cooperació, de diversificació o fins i tot fusions”.