Economia

Comerç

Cinc generacions de flequers

Pleguen els últims representants de la família que des de l'any 1883 ha portat Ca la Maua, la popular fleca de la plaça de Tortellà

Ca la Maua, una fleca de Tortellà menada des de fa almenys 132 anys per una mateixa família, ha canviat d'amos. En Ricard Aiguaviva i la seva dona, la Paquita Vilanova, s'han jubilat i com que les seves filles i gendres tenen unes carreres professionals que res tenen a veure amb el pa, la cadena s'ha trencat. Des de fa uns dies, la fleca la porta el Forn Vidal, una empresa de Sant Joan les Fonts que té diverses botigues.

A Ca la Maua sempre s'havien fet el pa ells mateixos. “I amb llenya”, remarca en Ricard. Fins fa poc encara feien servir el forn que tenia el 1883 la Margarida Blanch, la primera avantpassada que va portar el negoci de la qual es té constància documental i que, molt probablement, ho havia heretat dels seus pares. Va succeir la Margarida la seva filla Quimeta Vim, que es va casar amb un taper i culleraire anomenat Joan Jou. El negoci va passar al seu fill Llorenç i d'aquest, a la seva filla Pepita, la mare d'en Ricard. Amb tots aquesta antecedents, semblaria que a en Ricard, nascut el 1947, no li quedava més remei que ser flequer.
En realitat, a casa seva volien que estudiés i el van fer anar als escolapis d'Olot. “Però no m'agradava”, admet. Els pares es devien rendir a l'evidència i als 14 anys en Ricard va començar a Ca la Maua, on el seu pare, amb l'ajuda de la mare i l'avi, portava el pes de la feina. En casar-se amb en Ricard, la Paquita també es va implicar en la botiga. Com que mai va donar per mantenir tota la família, la feina a la fleca es combinava amb altres oficis. En Ricard té una granja de porcs i la Paquita ha estat corresponsal de banca. Les dècades de 1950 i 1960 –recorda el matrimoni– es venien només pans rodons de quatre, dos i un quilo, que la gent –la majoria, de cases de pagès– recollien un cop per setmana, normalment els diumenges, aprofitant que baixaven a mercat. De mica en mica es van anar imposant els pans més petits i de diferents tipus. Ca la Maua sempre ha estat davant de l'església i a prop de l'ajuntament, i per això ha esta el lloc idoni de tertúlies, notícies i rumors. També el punt d'entrega i recollida de correspondència i on els forasters paraven a informar-se. “Això ha canviat molt”, reflexionen amb un deix de melangia.

“I el nom, d'on ve?”, els preguntem. No se sap del cert. La teoria més estesa –apunta en Ricard– és que hi havia treballat un mosso que es deia Dalmau. Amb el pas dels anys –diuen– el costum de simplificar els noms el transformaria en Maua. Quan la Margarida Blanch va agafar el negoci el 1883 ja es deia així.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El sector de la garrofa planta cara a la marginalitat

Barcelona
Montserrat Peñarroya
Experta en màrqueting digital i negocis digitals, autora d’”Estratègies d’èxit per a empreses culturals”

“L’associació ajuda l’empresa cultural a sobreviure”

Sabadell
DE MEMÒRIA

Virtuts

PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)
Informació especial

La compatibilitat del delegat de protecció de dades amb altres càrrecs

Rebled Bellvehí Advocats
Informació especial

Ensopegar amb la mateixa pedra

Advocada del despatx Lleal Tulsà Assessors
Unió Europea

L’economia europea creix una dècima per sota del previst

tecnologia

El cap de Telegram diu que l’acusen de “delictes comesos per tercers”

barcelona
Economia

Aval del BCE a l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell

barcelona

JARC estima pèrdues de fins al 90% a la vinya de la Terra Alta per la sequera

gandesa