‘Start-ups': bombolla o maduresa?

L'ecosistema emprenedor està passant una bona època.  El primer trimestre es van invertir 110 milions d'euros en 48 start-ups tecnològiques, un 150% per sobre del primer trimestre del 2014.

Aquest creixement és resultat de diversos factors. Primer, els emprenedors han anat madurant gradualment durant anys, i just ara han arribat al nivell per estructurar rondes de finançament importants.  Si el 2014 van sorprendre els 100 milions invertits a Scytl (votacions electròniques), el 2015 ha començat amb 40 milions a Wallapop (compravenda d'objectes de segona mà). Segon, els inversors han guanyat en sofisticació, gràcies al creixement dels inversors privats, a l'entrada de fons internacionals de capital risc de fases inicials i a l'aparició encara limitada del crowdfunding. Tercer, les condicions econòmiques són més propícies a aquest tipus d'inversió, per falta d'alternatives i excés de liquiditat en els mercats.  Quart, el govern espanyol ha impulsat un pla d'inversió en fons de capital risc a través de l'ICO.

L'emprenedor amb un bon projecte té ara moltes opcions per finançar-lo.  Sempre que sigui realment bo. Però aquesta conjunció favorable té també un risc. En els darrers mesos es tornen a veure comportaments que recorden bombolles anteriors.  Emprenedors que munten rondes de finançament cada pocs mesos. Valoracions que es justifiquen només per la promesa d'obtenir un valor encara més gran en la següent ronda. El bon moment del sector és una excel·lent notícia. Més start-ups avui equivalen a més ocupació demà. Per aprofitar-lo, el govern ha d'aconseguir que les condicions favorables actuals portin a ampliar la quantitat de bons projectes i deixar que els financi el mercat, en lloc de crear una bombolla amb recursos públics.