El drama es viu al carrer
Les dificultats per treure diners als caixers i els problemes dels jubilats per cobrar les seves pensions marquen el primer dia del ‘corralito' grec
El govern de Tsipras fa una crida a la serenor i assegura que estaran garantits tots els subministraments, malgrat que la gratuïtat del transport públic a Atenes intenta estalviar combustible
šSi l'alerta que s'esperava
durant el cap de setmana va acabar de saltar diumenge, ahir la desolació es feia més que present a les cues als caixers, a les vies i als transports públics de la capital grega. El drama, es vivia al carrer.
“No m'ho puc creure”, explicava a l'agència Reuters Evgenia Gekou, de 50 anys, ahir camí cap a la feina. “No deixo de pensar que demà ens despertarem i tot estarà bé. Estic intentant no preocupar-me”, assegurava. Iannis Kalaizakis, lampista de 58 anys, contestava a les portes d'un caixer buit del centre d'Atenes a les preguntes del periodista: “Tinc cinc euros a la butxaca i he pensat que podria provar si tenia sort i trobava diners. Les cues al meu barri eren massa llargues ahir.” “No sé què més dir. És un desastre”, es lamentava.
Els bancs grecs mantenien ahir les seves portes tancades al públic en el primer dia de la que s'espera que serà una llarga setmana. Malgrat que les retirades d'efectiu dels caixers automàtics es limiten a un màxim de 60 euros per targeta i compte bancari, molts caixers
estaven ahir sense líquid.
Els supermercats, botigues, museus, bars i restaurants continuaven oberts, però la conversa en totes les taules era la mateixa: la sortida de la crisi grega i el referèndum que s'ha de votar diumenge. Malgrat que l'ambient pels carrers era d'aparent normalitat, la tensió era visible. Els jubilats que havien de cobrar les seves pensions en acabar el mes, ahir encara no les podien cobrar per problemes logístics, malgrat que els pagaments estan exclosos de les restriccions bancàries. Han estat els jubilats, doncs, els primers perjudicats, tenint en compte a més que molts d'ells no disposen de targetes de crèdit per poder fer els pagaments.
Davant les restriccions als caixers automàtics, el govern espanyol recomanava ahir als turistes que viatgin a Grècia que ho facin amb “suficients diners” i amb diversos sistemes de pagament, malgrat que el decret aprovat pel govern grec no preveu restriccions per als turistes.
Així, el govern grec assegura que els turistes podran treure diners de manera il·limitada d'un caixer sempre que la targeta s'hagi emès en l'estranger. A banda del límit de 60 euros diaris per persona i compte corrent, el decret preveu que els pagaments amb targetes i les transferències electròniques es mantinguin il·limitats dins el país, però estaran prohibits si es fan a l'estranger.
Se n'ha garantit el pagament amb targeta de crèdit, les transaccions a través d'internet i s'han restringit les operacions a l'estranger a serveis bàsics, com ara la compra de medicaments o el pagament de factures mèdiques.
El pagament de les pensions també està exempt de les restriccions i els salaris es podran pagar sempre que es faci a través d'una transferència electrònica a un compte bancari. Quant a les factures, hipoteques i préstecs diversos, s'hauran de satisfer per via electrònica, segons especifica el decret. A més, el ministre de Transports grec, Christos Spirtzis, va anunciar ahir que els mitjans de transport públic –metro, autobusos, trens i tramvies– seran gratuïts a la ciutat d'Atenes fins al 6 de juliol per contribuir a reduir la demanda de combustible. Malgrat tot, el govern grec assegura que no caldrà fer front a problemes de subministrament i confirma que hi haurà prou reserva de combustible, productes i normalitat en la prestació de serveis.
Els Nobel d'Economia voten no
Malgrat que la comunitat internacional recomana a Grècia que accepti la proposta d'acord, altres veus s'han alçat a favor del no. El premi Nobel d'Economia i professor de Princeton Paul Krugman assegurava ahir en un article publicat a The New York Times que “votaria no” i criticava les receptes d'ajustament fiscal aplicades per Europa per sortir de la crisi. Joseph Stiglitza, també premi Nobel d'Economia, opinava que “un vot pel sí significaria una depressió gairebé sense fi (...). Un vot pel no obriria almenys la possibilitat que Grècia (...) pugui agafar el seu destí amb les pròpies mans”.