La recuperació de vinyes centenàries a la Noguera
L'associació Slow Food Terres de Lleida ha engegat un projecte de recuperació de vinyes centenàries que es troben a diferents punts de la comarca de la Noguera. Moltes d'aquestes vinyes es trobaven en un estat d'abandó o destinades únicament a l'autoconsum dels seus propietaris. Segons el responsable del projecte, que porta per nom 'Vinyes trobades', Gerard Batalla, les vinyes tenen edats compreses entre els 50 i 150 anys amb la peculiaritat que algunes van sobreviure a la plaga de la Fil·loxera. Un dels objectius del projecte és el de produir vins blancs i negres a la Cooperativa l'Olivera de Vallbona de les Monges (Urgell).
Situats en una explotació de Castelló de Farfanya (Noguera), Gerard Batalla explica que durant el passat mes de setembre han portat a terme tasques de «prospecció» de vinyes antigues, en aquesta comarca en qüestió, sobretot gràcies a un acord signat el passat any 2008 amb el Consell Comarcal de la Noguera. La intenció de Slow Food però, va més enllà i en un futur volen desplegar aquest projecte a d'altres comarques catalanes, i també amb altres varietats fructícoles.
Inicialment, es van portar a terme una sèrie d'entrevistes a propietaris de vinyes velles per tal d'avaluar en quin estat es trobaven aquestes i quin rendiment se'ls hi treia. Una vegada fet aquest seguiment, Batalla explica que han començat una tasca per tal de «salvaguardar aquest patrimoni». En aquest sentit, i com que segons Batalla la majoria de propietaris de les vinyes són persones grans que ja estan a les acaballes del seu cicle professional han decidit plantejar-los la idea de fer un vi d'aquestes vinyes «monumentals» que s'espera que reuneixi unes característiques que el diferenciïn dels actuals que hi ha al mercat.
D'aquest vi, que portarà per nom 'Vi de vinyes trobades', se'n preveu produir un miler d'ampolles de blanc i negre, amb l'objectiu de demostrar que poden sortir vins molt interessants d'aquests vinyes tant antigues que havien quedat en desús. A banda de posar en valor l'autoestima dels propietaris, Slow Food confia que el projecte servirà per mantenir un 'reservori' de biodiversitat que pot ser molt útil per estudis futurs. Per aquest motiu, s'han marcat i senyalitzat els ceps més peculiars per tal que es puguin clonar i no es perdin així algunes varietats que es podrien extingir.
En aquesta línia, Slow Food i el consell comarcal estan ultimant la creació d'un Banc de Conservació de Varietats visitable. Es tractarà d'una finca en la qual s'ubicaran les varietats que s'han anat localitzant en el procés de prospecció. La finca serà oberta al públic i disposarà de panells informatius amb l'objectiu d'esdevenir un punt d'interpretació de la cultura vitivinícola de la zona.
Des del 2008 s'han localitzat a la Noguera una vintena de vinyes històriques. En el terreny de les varietats de vins negres destaca la presència de les varietats monastrell, trobat, picapoll i garnatxa, localitzades en quatre o més de les vinyes visitades. D'altres de localització més esporàdica són les varietats ribot i tintorera.
Pel que fa a les varietats de vins blancs, destaquen el macabeu, malvasia, pansa valenciana i moscatell vermell de gra petit, també localitzades en quatre o més finques. Així mateix, les varietats antigues de taula més comunament localitzades han estat les d'isaga, rossaqui, sant Jaume i diferents tipus de Moscatell.
Les varietats que Slow Food ha collit durant el passat mes de setembre per elaborar el vi han estat el macabeu, la panasa, la malvasia, el monsatrell, la garnatxa, el trobat i el picapoll ja que les fonts orals els han indicat que són les més comunament utilitzades per a l'elaboració de vins.
Una de les peces claus del projecte de Slow Food, l'elaboració del 'Vi de vinyes trobades' no tindria raó de ser sense la col·laboració de la Cooperativa l'Olivera de Vallbona de les Monges. Aquesta cooperativa, que fa més de trenta anys que treballa amb diferents productes de la zona però que finalment es va decantar exclusivament per l'elaboració de vi, es caracteritza per comptar amb una plantilla de personal integrada per persones amb discapacitats psíquiques.
L'etnòloga de l'Olivera, Clara Griera, assenyala que a banda del projecte social que porta a terme l'Olivera, els va interessar la possibilitat de participar en l'elaboració del 'Vi de vinyes trobades' pel fet que també comporta un afegit per perpetuar i conservar unes vinyes que a priori potser es podrien haver donat per inservibles.
En aquest sentit, explica que tot i que a dia d'avui encara és un misteri el grau de qualitat que arribaran a tenir els vins, hi han posat moltes esperances per les peculiaritats de les vinyes. Així, comenta que han elaborat els vins barrejant les diferents varietats a tall d'experimentació i que encara no poden definir com seran perquè el vi, ni tant sols ha acabat el seu procés de fermentació. Caldrà esperar a la primavera de 2010, que és quan Slow Food preveu presentar aquest vi amb una marcada connotació històricosocial.