El BCE augmenta la liquiditat d'emergència als bancs de Grècia en 900 milions d'euros
Draghi considera “injustificades” i “sense fonament” les acusacions que el BCE va provocar el ‘corralito' grec
El Banc Central Europeu ha decidit aquest dijous augmentar la liquiditat d'emergència als bancs de Grècia en 900 milions d'euros, segons ha anunciat en una roda de premsa el seu president, Mario Draghi. La mesura permetrà que els bancs encara tinguin bitllets, però és improbable que permeti aixecar el límit de 60 euros diaris als caixers automàtics. Draghi ha estat molt crític amb els que acusen Frankfurt d'haver provocat el corralito, assegurant que el BCE és ara el principal dipositant a Grècia, amb una exposició de 130.000 milions d'euros. Segons Draghi, les crítiques són “injustificades” i “sense fonament”. L'italià ha dit que han pres la decisió pels darrers desenvolupaments “positius”.
Draghi ha assegurat que els dos mesos de l'any en què hi ha hagut una major retirada de capitals a Grècia han estat el gener, amb les eleccions i la victòria de Syriza, i el juny, amb la ruptura de les negociacions amb l'Eurogrup i la convocatòria del referèndum. Segons Draghi, el BCE s'ha convertit en el “principal dipositant” de Grècia, amb l'exposició de 130.000 milions d'euros. El president del BCE ha dit que “no és rellevant” com s'ha decidit augmentar la liquiditat dels bancs grecs (ELA), assegurant que es treballa amb una majoria de dos terços, un comentari que els periodistes han interpretat com que, efectivament, no tots els representants del BCE volien augmentar l'ELA.
El president del BCE ha assegurat que és “difícil predir” quan podran obrir amb normalitat els bancs a Grècia, però ha recordat que la decisió d'imposar i retirar els controls de capitals és del govern grec. Draghi ha destacat que el control “ha protegit els dipositants”, que són principalment “petits”. “A l'economia grega li interessa que els controls de capital durin el mínim possible”, ha admès l'italià, però matisant que alhora cal moure's “amb la cautela necessària”.
Rescat “en principi”
La decisió de Draghi d'augmentar la línia de liquiditat d'emergència a Grècia (ELA) s'ha pres coincidint amb l'acord de l'Eurogrup per oferir “en principi” un tercer rescat a Atenes. Els ministres d'Economia i Finances de l'Eurozona han decidit aquest dijous, en una teleconferència, donar el primer vist-i-plau a negociar el rescat, tot i que abans cal que ho aprovin els parlaments de països com Alemanya.
L'Eurogrup ha pres la decisió després que el parlament grec aprovés “tots els compromisos especificats en les conclusions de la cimera de l'Euro del 12 de juliol”. Les institucions han fet una valoració “positiva” de les mesures, assegurant que s'han aprovat “a temps i de forma satisfactòria”. Per això, els ministres han pres “la decisió d'oferir en principi suport durant tres anys a través de l'ESM a Grècia, subjecte a la finalització dels procediments nacionals”. El procés implica que a finals de setmana el consell de govern del fons de rescat, l'ESM, iniciï les negociacions per un “memoràndum d'entesa que detalli la condicionalitat vinculada a l'assistència financera”. L'Eurogrup també demana al govern grec que aprovi abans del 22 de juliol “el segon grup” de mesures exigides.
Mario Draghi ha dit que els “desenvolupament positius” de les darreres jornades han ajudat a prendre la decisió d'augmentar l'ELA, tot i que ha defensat que el BCE sempre ha treballat “amb l'assumpció que Grècia és i seguirà a l'euro”. Draghi ha dit que a l'hora d'actuar no li correspon al BCE valorar si hi ha “dubtes sobre la voluntat i la capacitat d'implementació” de les mesures exigides al govern grec, ja que ell ha d'actuar “d'acord amb el mandat”. L'italià s'ha mostrat confiat que el dia 20, quan Grècia té un venciment pendent amb Frankfurt, cobraran els diners.
