“O el rescat o el caos”
El Bundestag aprova les negociacions pel nou rescat amb 65 vots dissidents en les files de Merkel
La cancellera i Schäuble demanen el sí com a “única solució”
L'escassa oposició a l'acord carrega contra l'austeritat que recull el pacte
“Imagineu-vos cues de jubilats alemanys davant bancs tancats, l'alternativa al rescat era el caos i no es tracta només de salvar Grècia, sinó de la zona euro.” Amb aquestes paraules i altres exemples similars, la cancellera Angela Merkel no va estalviar ahir panoràmiques apocalíptiques per assegurar-se un suport digne i el vistiplau del Bundestag (Parlament alemany) per començar a negociar el tercer rescat de Grècia. No hi havia dubtes sobre l'aprovació de la seva proposta, ja que la seva coalició domina prop d'un 80% del total d'escons de la cambra. Però no volia permetre's més vots dissidents dels imprescindibles per demostrar que en les seves files conservadores hi ha dret a la discrepància però qui marca la línia és la cap. Tot va sortir d'acord amb aquest guió, malgrat la dissidència: 439 vots pel sí, 119 a favor del no i 40 abstencions. Paradoxalment, aquestes xifres no s'adequaven al que diria la lògica partidària, sinó que reflectien el caos que es viu a la zona euro, també des de la perspectiva ideològica, al voltant del drama grec.
De les files conservadores –amb 311 escons– van fer cas omís de la disciplina de vot seixanta diputats, i cinc més es van abstenir. En el primer rescat, el 2010, només quatre diputats de Merkel hi van votar en contra; el 2012, per al segon, ja eren tretze i en la votació del febrer per a la pròrroga dels ajuts ja van ser 29. Una evolució en ascens, però encara controlable.
Els seus socis socialdemòcrates –193 escons a la cambra– van ser més obedients i només van tenir quatre vots contraris. Especialment notori va ser el no tancat de L'Esquerra, primera força de l'oposició amb 64 diputats, que malgrat ser força agermanada amb Syriza nega el seu suport a l'austeritat radical pactada entre Alexis Tsipras i els seus socis de la zona euro. I els Verds, també a l'oposició, es van dividir entre els sís, els nos i les abstencions, tot i que fins ara havien donat suport als anteriors rescats de Grècia.
Més enllà de lògica parlamentària, la sessió extraordinària del Bundestag va ser exponent de les contradictòries posicions que ha desfermat la línia dura de Merkel davant Tsipras o l'encara més inflexible del seu ministre de Finances i home de confiança, Wolfgang Schäuble, que dijous passat encara mantenia ben alta l'opció d'un Grexit temporal.
Rere la inflexibilitat de Schäuble es veu, a Alemanya, una garantia de solidesa i defensa dels interessos de la primera potència europea i primer contribuent als rescats. És a dir, mentre Schäuble, persona de paraula, acabi demanant el sí –com va fer ahir– el país se sent segur. Els conservadors poden permetre's uns vots dissidents i així, de passada, no s'alimenten altres formacions obertament euroescèptiques. Els missatges de felicitació de la cambra a Merkel –que ahir complia 61 anys– van quedar eclipsats pels elogis de la cancellera al seu home fort, símbol del sacrifici personal i polític des que el 1991 va quedar en cadira de rodes, en disparar-li dos trets un pertorbat en un míting polític.
Schäuble, que ha dedicat dies i nits interminables a aquesta via d'acord amb Atenes, va rebre ahir el reconeixement de la cancellera. No és moment, però, de continuar parlant de Grexit, sinó de lluitar pel tercer rescat, era el segon missatge –ja més subliminar– del seu discurs en el Bundestag.
Crítiques a Schäuble
Al ministre de Finances, li van caure aquests elogis, però també tota mena de desqualificacions des de l'oposició –“enterrador del projecte europeu”, en paraules del líder de L'Esquerra, Gregor Gysi–. Finalment, Merkel es va sortir amb la seva: després de la sessió que s'havia obert amb un ram de flors en honor de l'homenatjada, la cancellera va començar oficialment les vacances d'estiu.
Queden moltes setmanes fins que es concretin les negociacions sobre el tercer rescat hel·lè, d'un volum que puja a 86.000 milions. I, segurament, moltes altres sessions dramàtiques entorn de Grècia.