Els Països Catalans lideren la recuperació econòmica
El PIB català creix quatre dècimes per sobre de la taxa registrada al conjunt de l'Estat
El País Valencià i les Balears, més dinàmiques
El consum és el principal motor de l'embranzida
L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) no només fa recomanacions sobre el dèficit a Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda, que després ignora del tot, sinó que també emet informes que donen alegries.
Així, segons aquesta institució, l'economia catalana va créixer en el segon trimestre a un ritme del 3,5%, una dada que no només és positiva per al conjunt del país, sinó que desmenteix totalment els que avisen que la “deriva secessionista” dels últims anys portarà Catalunya al desastre.
Perquè aquest creixement del PIB, del 3,5%, és sensiblement superior al que registra el conjunt de l'Estat espanyol en el mateix període, 3,1%, calculat per l'INE. Això implica, a més, que si descomptéssim l'impacte de Catalunya, el creixement espanyol seria inferior.
Segons l'estudi, no és només Catalunya la que està experimentant un dinamisme superior al conjunt de l'Estat, sinó que aquesta tendència positiva es registra també a la resta dels Països Catalans. El País Valencià creix un 3,9% i les Illes Balears, un 4%.
El cert és que tant l'economia espanyola com la catalana agafen impuls i ja creixen, en taxa interanual, al ritme més fort des de l'inici de la crisi. Entre abril i juny, l'economia espanyola, segons les dades de l'INE, ha avançat un 1% respecte al trimestre anterior –i s'encadenen així vuit trimestres seguits en positiu– i un 3,1% si ho comparem amb fa un any. En taxa interanual, són ja set trimestres en alça i l'última és la més important des de principis del 2007.
Per trobar un indicador en taxa interanual tan elevat, cal remuntar-se fins al desembre del 2007, quan es va registrar un creixement de prop del 3,6%. L'INE, amb tot, no va donar ahir les dades desagregades, és a dir, per territoris, però els experts i també els darrers informes del Banc d'Espanya recorden que darrere d'aquesta embranzida hi ha la recuperació del consum intern, que explica més del 60% del comportament del PIB. Segons les estimacions del servei d'estudis del BBVA, la demanda interna, sobretot la privada, hauria crescut a un ritme del 0,9%.
Pel ministre d'Economia, Luis de Guindos, l'economia creix a taxes “molt elevades” i si, a això, hi afegim una inflació “inexistent” i una evolució “positiva” del consum, les exportacions i l'ocupació, el resultat és molt positiu. “Ja es comença a veure una sortida en la crisi més llarga que hem tingut en la nostra història més recent”, va afirmar.
Les estimacions oficials del govern espanyol parlen de crear aquest any més de 600.000 llocs de treball i un creixement del PIB del 3,3%.
Petit alentiment
De tota manera, moltes veus adverteixen que s'ha de ser prudent perquè en els pròxims mesos no tot seran flors i violes. Ahir s'afegia a aquestes veus el BBVA, que alertava que l'economia espanyola es desaccelerarà en el tercer trimestre.
L'entitat confia que el PIB continuï millorant, però remarca que ho farà a un ritme “lleugerament inferior” al que s'ha vist aquests primers sis mesos de l'any. Podria créixer, avança, a un ritme del 0,8%.
Els experts remarquen que, perquè el consum intern es continuï enfortint –la clau de la recuperació–, cal assegurar que el crèdit arribi a les famílies i també al sector empresarial.
Consultat per l'agència Efe, el professor d'Esade Robert Tornadell destaca que és una “gran notícia” que l'Estat espanyol acumuli vuit trimestres consecutius de creixement econòmic i assegura que hi havia una demanda “continguda” que amb la millora econòmica s'ha disparat. Es pot veure, assegura, en les vendes de cotxes. De tota manera, pronostica que el 2016 el creixement del PIB serà menor que aquest any.
LES FRASES
La inflació s'estanca per la contenció dels carburants
La caiguda del preu dels carburants torna a deixar respirar la cistella de la compra. El descens continuat del petroli i els seus derivats ha impulsat de nou a la baixa la inflació interanual, que al mes de juliol s'ha situat en el 0%, una dècima menys que al juny, segons les dades avançades ahir que per l'Instituto Nacional de Estadística (INE). Això suposa un canvi de tendència respecte als cinc mesos anteriors, que havia anat a l'alça i s'havia situat en terreny positiu fins a arribar al 0,1% del juny. És la segona vegada en la història d'aquest indicador, nascut el 1961, que registra un 0%. La primera va ser el febrer del 2014.
L'evolució mensual de l'índex de preus al consum (IPC) és encara més destacable, ja que, tot i que juliol és un mes en què tradicionalment baixen els preus per l'efecte de les rebaixes d'estiu, el descens de l'1% registrat és el més important dels últims 22 anys. No trobem una caiguda tan important des de l'any 2002, quan comença la sèrie històrica homologable de l'INE. L'organisme no publicarà fins al 13 d'agost les dades definitives i el comportament de cada producte i servei.
