Medi Ambient
El valor econòmic d'arbres i plantes
Un treball de final de carrera mostra un nou mètode de valoració de les col·leccions de la flora
Estudia part de l'Arborètum de Lleida
Un estudiant de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (Etsea) de la Universitat de Lleida (UdL), Jordi Margalef, ha desenvolupat a l'Arborètum, el jardí botànic de Lleida, el seu treball de final de grau utilitzant un mètode innovador a l'Estat per valorar econòmicament les col·leccions de plantes tenint en compte factors com ara el diàmetre i el perímetre de l'arbre, el preu en el viver, l'estat sanitari i altres components com per exemple l'interès pedagògic, la procedència, la raresa i l'estat de conservació de l'espècie i la representativitat. Margalef s'ha centrat només en els arbres de tres dels divuit paisatges que conformen el jardí botànic. L'estudi inclou també l'elaboració d'un protocol per fer un seguiment fitosanitari de la col·lecció.
Per valorar els arbres, l'estudiant s'ha basat en una adaptació als jardins botànics de la Norma Granada (NG), un mètode de valoració d'arbres i arbustos ornamentals que atorga valor econòmic a les plantes. Així, valora tot un seguit de factors característics que conformen la descripció exhaustiva de cada exemplar. Margalef ha avaluat en total 185 arbres dels boscos de sequoies, la roureda d'Amèrica del Nord i la sureda. A tall d'exemple, una sequoia sana de l'Arborètum que fa 70 centímetres de perímetre està valorada en 3.900 euros; un til·ler americà de 48 centímetres, en poc més de 1.000, i una surera sense problemes sanitaris i de 43 centímetres, en 2.100 euros.
L'aplicació del nou mètode permet donar valor econòmic als arbres, perquè són insubstituïbles quan tenen una certa edat, no es poden comprar en un viver quan fan diàmetres grans i molt d'ells són d'espècies protegides o formen part de les llistes vermelles perquè estan en perill d'extinció.
Margalef ha desenvolupat el seu treball, que va defensar la setmana passada a l'Etsea, sota la direcció del director de l'Arborètum de Lleida, Josep Antoni Conesa, i el seu tècnic conservador, César del Arco.