El projecte de planta de residus d'Ossó es reactiva
La conselleria de Territori desestima les de l'Ajuntament de Tàrrega, perquè els límits de pudors no estan regulats
Insisteixen en la “il·legalitat” del projecte, situat en un indret protegit per normativa de la UE
El promotor de la planta de compostatge als plans de Conill ha reactivat el projecte, amb l'excavació d'una bassa ara fa un mes. L'empresari ramader Josep Maria Pijuan Vall promou una planta en la qual pretén tractar 13.310 tones anuals de dejeccions ramaderes. La instal·lació prevista és a un extrem del municipi d'Ossó de Sió, en sòl protegit i inclòs en la ZEPA de Plans de Sió. Dista només 3 quilòmetres de la Figuerosa, i 1,1 quilòmetres de Conill, ambdós nuclis del municipi de Tàrrega.
Ara fa un any, un centenar de persones, convocades per la plataforma Salvem els Plans de Conill, es van manifestar contra el projecte, arran del traslladat de materials d'obra. Aleshores ja van denunciar la “il·legalitat” de l'acció. Un any després, les piles de grava acumulades continuen al mateix indret, malgrat la resolució presentada per IC-V i aprovada pel Parlament de Catalunya que insta l'Ajuntament d'Ossó a requerir-ne la retirada. De moment, el consistori no ha atorgat al promotor les llicències d'obres i d'activitat econòmica, segons fonts de la plataforma. Recentment, i a instàncies del consistori, el promotor ha paralitzat les obres de la bassa.
El projecte té el vistiplau de les conselleries d'Agricultura i Territori, que en van validar també les declaracions d'impacte ambiental entre els anys 2011 i 2013. Les entitats fòrum l'Espitllera, Ipcena i la plataforma hi han presentat al·legacions en contra. En remarquen la “il·legalitat” del projecte, malgrat disposar de diversos informes favorables de la Generalitat i basant-se en les figures de protecció mediambiental de la Unió Europea. Així, les parcel·les estan incloses en la Xarxa Natura 2000 dins la Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA) anomenada Plans de Sió. Són 3.700 hectàrees de caràcter estèpic. És un hàbitat d'espècies protegides com les àligues daurada i cuabarrada. A més, les tres parcel·les estan qualificades com a sòl no urbanitzable de protecció especial pel pla territorial parcial de Ponent (2007) i “no s'admeten usos contraris a la preservació dels valors naturals del sòl”, segons la plataforma.
L'Ajuntament d'Ossó ha desestimat les al·legacions de la plataforma perquè estan fora de termini. També l'Ajuntament de Tàrrega hi al·legava un possible problema de pudors pels veïns de la Figuerosa. Fonts del consistori targarí han explicat que Territori i Sostenibilitat les ha desestimades perquè la planta “s'ajusta a la normativa mediambiental” i “no hi ha normativa vigent respecte als límits màxims de pudors, tot i que se n'estan elaborant guies”. El fòrum l'Espitllera assegura que encara no els han respost les al·legacions. L'entitat fonamenta l'oposició al projecte amb la “incompatibilitat” entre l'elevat grau de protecció de l'espai i l'activitat de la planta”. I afirmen: “Aquest tipus d'instal·lacions industrials no es poden construir en zones ZEPA i Xarxa Natura, a menys que siguin d'interès públic i no tinguin cap alternativa d'emplaçament possible”.
Per la seva banda, la portaveu de la plataforma, Mireia Olcina, ha remarcat: “Lleida engreixa porcs per mitja Europa, però el sòl no pot absorbir més dejeccions. Les plantes de compostatge haurien de servir per valoritzar els residus. Aquesta és una trampa, un pur magatzem de fems”. I hi afegeix: “A banda de les pudors, no aporta cap benefici al territori.”
La plataforma i el fòrum l'Espitllera no descarten arribar fins a la Unió Europea si el projecte tira endavant.
La reconstrucció de Conill perilla
El poble deshabitat de Conill es troba a 1.100 quilòmetres de la planta de compostatge prevista per l'empresa ramadera. Sobre un turonet i senyorejant la planúria gairebé infinita del paisatge del Sió, els materials de grava deixats pel promotor de la planta es veuen perfectament, en línia recta, des de Conill.
El darrer habitant d'aquest poblet mil·lenari va marxar el 1980. El formen cinc cases pairals, que, a poc a poc, van veient com els cau ara un arc, ara una porta. Però a inicis d'enguany, el propietari del poble naturista del Fonoll, Emili Vives, el va comprar. Tal com va avançar aquest diari, la intenció de Vives és reconstruir-lo perquè esdevingui residència per a artistes a la recerca de la pau que transmet la zona. A instàncies de l'Ajuntament de Tàrrega, Vives redacta ara un pla especial que defineix el projecte. “La predisposició de l'Ajuntament és bona i no tenen intenció d'obstruir la reconstrucció de Conill. Al contrari”, explica Vives. El Fonoll, adquirit fa 20 anys, s'ha reconstruït amb la contribució de voluntaris d'arreu del món, que hi fan feines a canvi d'estades. La intenció és repetir el model a Conill, molt més petit que el poble conquenc. Vives impulsa la creació de l'Associació de Voluntaris i Amics Col·laboradors de Conill i el Fonoll. L'entitat pretén atraure “gent que aporti coneixement, feina, ajuda, idees” i aportacions econòmiques per reconstruir els dos pobles.
Tot i que el projecte de planta és conegut des de fa sis anys, l'excavació de la bassa i l'apilament de graves a tocar de Conill alarmen Vives. “Si s'acabés construint, tot el projecte se'ns en va enlaire. Ja em diràs qui vindrà aquí a descansar i treballar. És l'antiambient creatiu”. Emili Vives no pensa quedar-se de braços plegats. Demanarà a l'Ajuntament de Tàrrega que intervingui, des del Consell Comarcal de l'Urgell, per aturar la construcció de la planta. I adverteix a l'Ajuntament d'Ossó que si atorga les llicències pendents, es veuran “als jutjats”. Pel promotor de Conill, el poblet és “una zona idíl·lica, i la planta hi portarà només pudors, camions i soroll”.