Sotrac econòmic a Flix amb la fi de l'obra de neteja del pantà

Nou sotrac econòmic a la comarca de la Ribera d'Ebre, en aquest cas, vinculat a la fi dels treballs de descontaminació del pantà de Flix. La previsió de l'empresa pública Acuamed de finalitzar el projecte en pocs dies deixa enlaire una seixantena d'empleats, la majoria de poblacions dels voltants de Flix i procedents de l'ERO que va dur a terme Ercros l'any 2013.

No és l'únic trasbals econòmic que la fi de la retirada dels llots contaminats implicarà per al territori. Amb la cloenda de l'obra, un projecte sense precedents, també es posa de manifest que el pla de restitució vinculat a la descontaminació no s'ha executat ni al 50%. Es tracta de la iniciativa que preveia la construcció de tot un sistema de pous i captacions d'aigua en municipis situats aigües avall del pantà, amb un total de 57 milions d'euros per invertir en 144 obres diferents.

L'organisme encarregat d'efectuar les expropiacions i els projectes de les obres és l'Agència Catalana de l'Aigua, mentre que el Ministeri de Medi Ambient n'ha d'assumir els costos. El fet que la majoria d'obres no s'haja començat a pocs dies d'acabar la descontaminació ha generat un profund malestar en molts alcaldes del territori, sobretot a la Ribera d'Ebre.

La presidenta del Consell Comarcal, Gemma Carim, assegura que “en el cas de l'obra de Vinebre, no iniciada, la captació és important perquè l'aigua de boca ve del riu i això és un risc amb els treballs de descontaminació en marxa”. Pel que fa a Flix, el pla de restitució preveu una nova captació i una planta de tractament d'aigües.

En aquest cas, l'ACA ja ha enllestit les expropiacions i el projecte i ara és el Ministeri que ha de licitar les obres. Una situació similar hi ha a Tivissa, on l'ACA ja ha enllestit el projecte i les expropiacions de la nova captació d'aigua i l'Estat té pendent tirar endavant les obres. “Ara, s'acaba la descontaminació i, com ja vam anunciar fa tres anys, no tenim cap garantia que les obres es vagen a fer”, assegura l'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí.

En el cas de Móra d'Ebre, ja es va posar en marxa un segon dipòsit d'abastiment a la població. L'alcalde, Joan Piñol, destaca que “no es va executar el 100% del que estava previst”. “En conjunt, estem decebuts, perquè a la majoria de municipis encara no s'han complert els projectes”, destaca Piñol. Les obres del pla de restitució, de fet, mai han estat exemptes de polèmica. L'any 2012, amb els treballs de descontaminació a punt de començar, la majoria d'alcaldes de la Ribera d'Ebre es va oposar que la descontaminació de Flix comencés sense tindre enllestides les captacions del pla de restitució.

Representants dels municipis i de la Generalitat consideraven, llavors, les captacions d'aigua alternatives requisits indispensables per garantir el subministrament d'aigua en cas que l'Ebre es con-taminés aigües avall de Flix, fruit dels treballs d'extracció dels llots.

La situació es va desencallar amb l'arribada de Santi Vila al capdavant de Territori i Sostenibilitat, que es va mostrar partidari d'accelerar al màxim les obres per tal de no perdre el finançament europeu de la descontaminació, que estava condicionat al fet que el 2016 el projecte estigués enllestit i no es podia esperar a finalitzar. Tot i això, alguns alcaldes, com ara el republicà Toni Borrel, de Miravet, van amenaçar de portar davant la justícia l'inici dels treballs de neteja.