La sequera i el termòmetre neguitegen els cerealistes

Les pluges de la tardor són vitals per als camps de les comarques de l'interior de Lleida i el nord del Camp de Tarragona. Però d'ençà de les rubinades de fa dos mesos –que van afectar zones puntuals amb efectes catastròfics– no ha caigut ni una gota. Els pagesos del cereal comencen a estar intranquils per la falta de pluges. A més, en perspectiva, saben de la poca pluja habitual del gener i el febrer a l'interior.

Els camps de l'Urgell, la Segarra, el nord de la Conca de Barberà i la Noguera estan verds. Massa per l'època. A la zona, una de les principals productores de cereals a Catalunya, la boira és menys present que a les Garrigues i al Segrià. Enguany, l'anticicló ha frenat les gelades, que aturen el creixement de la part aèria de la planta. Alejandro Domingo, cerealista urgellenc, explica: “La boira manté la humitat superficial, però no és suficient. I amb la calor la planta s'activa de dia. Les arrels no es desenvolupen com cal per la falta de pluja.” Si no gela, ni plou aviat, quan arribi el febrer i els cereals, des de les arrels, hagin de començar a fillolar, les plantes trauran menys brots i, per tant, menys espigues. Al novembre, a Tàrrega van caure 20 l/m³. “La situació és preocupant, perquè caldria que gelés cada nit i plogués, però encara confiem a remuntar si plou en els pròxims 15 dies. Caldrien uns 40 l/m³. Si no, malament.” El vent del nord, puntual diàriament en aquesta època, enguany és gairebé insòlit. El serè combat les possibles plagues de fongs. Per contra, la seva absència a favor de la boira ha evitat que la terra s'eixugui encara més.

Salomó Torres, pagès d'horta de la Conca de Barberà, alerta de la situació dels aqüífers, d'on acaba provenint l'aigua de reg al secà. “Sortim d'un estiu molt sec i calorós. Els pantans estan plens però, si no s'anima a ploure aquesta primavera, patirem de valent”, afirma. El desgavell meteorològic se li va emportar 2.000 quilos de tomàquets a l'octubre, a causa d'una gelada. “Les plantes van avançades respecte a la programació habitual. El bròcoli que normalment cullo entre el novembre i el desembre enguany s'ha avançat un mes.”

La factura energètica de les granges de porcí és alta, de fins a 25 euros per mare reproductora. Fora de les zones de boira, el consum es redueix per les altes temperatures. Rossend Saltiveri, responsable del sector d'UP, matisa: “En granges de mares, el consum és tot l'any, perquè els garrins necessiten estar entre 30 i 35 graus.” El sistema d'alimentació és a lliure disposició i, amb temperatures suaus, els porcs mengen més. “Creixen més de pressa. Augmenta la factura en pinso i l'oferta al mercat, en un moment de crisi.”