Envàs, on vas amb 50 anys?
El dels envasos és un dels sectors industrials més destacats i poc coneguts del país. Moltes de les seves empreses van néixer en el context d'obertura econòmica del franquisme
Josep Majós té 74 anys i encara continua al peu del canó de Maculart, una empresa de Cerdanyola del Vallès d'estoigs i prospectes per als laboratoris farmacèutics, que va fundar el 1965 quan tenia només 24 anys, tot i que ara és el seu fill Albert Majós Cullell qui en porta les regnes. Són cinquanta anys de dedicació a una activitat a la qual, de fet, va arribar per casualitat, quan un familiar li va parlar d'unes màquines d'impremta de segona mà que havien arribat a Barcelona procedents de Veneçuela com a ferralla perquè en aquell moment estava prohibit importar lliurement béns d'equipament a l'Estat espanyol. “Eren una linotípia Minerva Heidelberg i una guillotina de paper”, rememora Majós. No eren tecnologia capdavantera precisament, però almenys eren automàtiques, un fet que marcava una diferència competitiva en un mercat dominat pels tallers on tot es feia a mà.
El 1965 va ser un any molt fèrtil des del punt de vista industrial. Algunes de les grans empreses del país que encara sobreviuen van néixer en aquell moment. Però és particularment sorprenent la concurrència de companyies del que ara es coneix com a sector dels envasos o packaging, que, com ara Maculart, acaben de celebrar el mig segle de vida o estan a punt de fer-ho.
Cal recordar que, el 1959, el pla d'estabilització de Laureano López Rodó havia posat les bases per a un canvi econòmic a l'Espanya de l'autarquia. Les mesures van donar els seus fruits i, entre els anys 1960 i 1964, el producte interior va créixer a un ritme del 8,7% anual i la formació de capital, al 8%. Un gran creixement que va anticipar els plans de desenvolupament quinquennals, que es van succeir a partir del 1964, el primer fins al 1969.
Durero Packaging de Montornès del Vallès també es va fundar el 1965 amb el nom d'Offset Internacional. “En aquell moment, disposar d'aquesta tecnologia d'impressió era molt important i per això les empreses ho destacaven en el seu nom”, explica Ferran Esbrí, director general de Durero, que des del 2007 pertany al grup francès Autajon. La firma vallesana avui es dedica a l'envàs de cartró per a farmàcia, perfumeria i cosmètica, vins i licors i confiteria.
Aquesta manera de protegir i presentar el producte va agafar una especial importància en la dècada dels seixanta, quan van confluir un seguit de factors. D'una banda, els moviments migratoris del camp a la ciutat i entre territoris de l'Estat. Es calcula que entre el 1960 i el 1973, la població de Barcelona va créixer un 20% per les onades de persones procedents d'Andalusia, Extremadura i Galícia, principalment. La consolidació dels grans nuclis urbans dóna ales una incipient distribució que en aquests anys obre els primers supermercats a la capital catalana. D'altra banda, les marques de consum s'afanyen a atreure l'atenció d'aquests nous consumidors. En aquest context, l'estoig o l'envàs concita l'interès de les modernes eines de comercialització, com ara el màrqueting, que el veu com a mitjà d'expressió per atreure l'atenció del comprador.
Ferran Esbrí explica que aquesta utilitat sobrevinguda del packaging de cridar l'atenció del consumidor ha estat un dels motors del canvi per als fabricants d'estoigs al llarg de les darreres dècades. Formes, colors, textures i propostes cada cop més sofisticades van portar en un primer moment les empreses més petites a especialitzar-se i a viure dels encàrrecs de les més grans. “La crisi ha destruït bona part d'aquest teixit de petites empreses, i les més grans han buscat la integració de tots els processos”, explica Esbri.
Arts gràfiques.
Sí, la de la fusta. PujolasosWood & Pack és una empresa de Sant Pere de Torelló que va néixer el 1967 com una auxiliar de la indústria del moble. “Es feien poms de calaixos, potes de sofa...”, explica Àngel Pujolasos, director de producte i tercera generació de l'empresa avui orientada a la producció de taps per a la perfumeria, cosmètica i begudes. “La fusta és un material que, aplicat a l'envàs, pot tenir una doble lectura: en alguns casos es pot associar a l'ecologia i la sostenibilitat i, en d'altres, té una connotació de distinció que agrada a les grans marques del luxe”, diu Àngel Pujolasos.
Torelló i el luxe.
De fet, Covit va néixer al caliu de la potent, en una altra època, indústria tèxtil catalana, com a proveïdor de peces de metall. Quan Catalunya va perdre el sector amb el qual va fer la seva revolució industrial, molts negocis que hi estaven vinculats van cercar la seva supervivència, i no pas pocs la van trobar en el packaging vinculat a l'agroindústria, un altre dels grans sectors de Catalunya. Aquest és el cas de les indústries de béns i equipaments.
La conca del Ripoll.
El fet és que aquest descobriment va donar peu a la creació el 2012 del Packaging Cluster, una agrupació vertical de totes les activitats que tenen a veure amb la cadena de valor de l'envàs. Els fabricants de maquinària representen un terç de les 47 empreses i institucions membres, però també hi ha grans firmes de consum, centres de recerca, companyies d'arts gràfiques, consultores, proveïdors de material, empreses d'aromes, fabricants de tintes, etc. “A diferència d'una associació empresarial, el clúster facilita el contacte de companyies entre les quals pot haver-hi sinergies però que d'altra manera ni es coneixerien”, explica Àlex Brossa, director del clúster. Un exemple d'aquesta col·laboració és el d'Enplater, una empresa d'impressió d'envasos flexibles també cinquantenària de Torroella de Montgrí, que s'ha aliat amb GCR Group, proveïdor de components plàstics de La Bisbal del Penedès, per reduir al màxim el malbaratament de material.
Reptes.
En aquests canvis, la indústria és conscient que ha d'assumir un paper de motor, però perdre visibilitat als lineals dels supermercats, fer apostes que no agradin al consumidor o augmentar costos són riscos que no volen assumir. “Se sap que un canvi en l'aspecte exterior d'un producte pot fer augmentar o reduir sensiblement les seves vendes”, recorda el director del Packaging Clúster.
No és un tema menor. Un estudi sectorial realitzat el 2012 per Hispack, la fira més important del sector a l'Estat, revela que aquest sector mou a tot l'Estat espanyol uns 17.500 milions d'euros cada any, i representa un teixit d'unes 1.500 empreses que donen feina a 73.000 treballadors. Gairebé la meitat de l'activitat es concentra a Catalunya (46% de la facturació), on hi ha unes 900 empreses i 18.000 treballadors ocupats.
Les xifres parlen de la transcendència econòmica i social d'un sector que, tal com subratlla Àlex Brossa, és un gran desconegut per al país. Guanyar visibilitat és un dels reptes de futur sobretot per atreure noves generacions de joves. Per això, han començat programes de formació dual amb l'al·licient que molts estudiants troben ocupació. Seran ells els que escriguin la història d'aquesta indústria els pròxims 50 anys.