La crisi de Cambrils no porta el pànic a les cooperatives

L'angoixa es va desfermar a Cambrils just en l'arrencada de les festes nadalenques. El preconcurs de creditors anunciat per la secció de crèdit de la cooperativa agrícola reté atrapats 32 milions d'euros de 1.500 clients i estalviadors. La Caixa Agrària de Cambrils ha intentat al·legar que tot s'ha degut a una puntual “falta de liquiditat” i que la situació de bloqueig, prevista dins el pla de viabilitat que va aprovar fa dues setmanes l'assemblea de socis, quedarà resolta a curt termini. No obstant això, la crida a la calma que s'ha intentat fer des de la cooperativa cambrilenca ha perdut solvència.

Primer va ser la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) qui va emetre un comunicat per posar de manifest la seva “preocupació” pel gir que estaven agafant els esdeveniments en la secció de crèdit de Cambrils. També ha transcendit que el Departament d'Economia de la Generalitat va obrir expedient sancionador a la Cooperativa de Cambrils el maig passat per deficiències en la gestió de la secció de crèdit. En declaracions a l'ACN, el conseller d'Agricultura, Jordi Ciuraneta, destacava que s'havia incorregut en una “imatge distorsionada” del que és una secció de crèdit. Ciuraneta desgranava que la cooperativa de Cambrils, amb un volum de facturació d'uns 8 milions d'euros, té una secció de crèdit que acumula “un passiu de 60 milions d'euros”. “Això està clarament descompensat”, sentenciava el conseller.

De fet, les circumstàncies tan particulars que envolten la cooperativa del Baix Camp són el que ha frenat un efecte pànic en la resta de seccions de crèdit que hi ha actives al país. Així ho destaca Àngel Balagué, tècnic de l'Associació de Seccions de Crèdit (ASC). “El sector sap que Cambrils era un cas excepcional, és una plaça molt diferent de les altres, amb una gran quantitat de socis que han deixat la terra aprofitant el boom immobiliari.”

Segons dades de l'ASC, a la secció de crèdit de Cambrils fins a un 70% dels dipòsits són a les mans de socis col·laboradors, és a dir, de socis que no realitzen l'activitat principal de la cooperativa (el negoci agrícola) sinó que hi tenen vincle simplement perquè s'aprofiten d'algun dels seus serveis (ja sigui l'agrobotiga, la benzinera o la secció de crèdit). La llei impedeix expressament que s'incorri en una circumstància com aquesta ja que limita a un màxim del 30% el pes que poden tenir els socis col·laboradors en els dipòsits que acumula la secció de crèdit.

L'ASC apunta que quan va esclatar la crisi de la cooperativa de l'Aldea, ara fa quatre anys, sí que es van generar tensions de tresoreria en d'altres seccions de crèdit agrícoles.

A Catalunya hi ha 84 seccions de crèdit actives, repartides en la seva majoria per les comarques de Ponent, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. L'any 2012 n'hi havia 112. Moltes opten per externalitzar els serveis que oferien a la secció de crèdit i deixar-los a les mans d'entitats bancàries. Àngel Balagué creu que el model de la secció de crèdit segueix presentant “més avantatges que inconvenients, si se'n fa una bona gestió”. Explica que el soci “pot accedir a un finançament que difícilment obtindria de la banca”. “Els paràmetres de rendibilitat del món agrari són peculiars i a la banca sovint li ha costat entendre-ho.”