Volatilitat i cautela

Durant els últims vint anys, als Estats Units, les ampliacions dels diferencials de la renda fixa –tot i que el 2011 van donar un senyal fals– han estat indicadors avançats de recessió, tant el 1990 com el 2001 i el 2007. En aquest sentit, els diferencials de bons corporatius als Estats Units s'amplien des del juliol del 2014 en el segment especulatiu, pel que fa a les companyies amb baixa qualificació creditícia, i en el segment de grau d'inversió en general, llevat dels vinculats al petroli. Actualment els diferencials de la renda fixa més especulativa deuen incorporar una probabilitat de recessió propera al 45%, pròpia de la fase tardana de maduresa en què es troba el cicle de la renda fixa-borsa, com també ho suggeririen altres indicadors manufacturers (producció industrial, ISM manufacturer i noves comandes).

No obstant això, d'altra banda hi hauria altres indicadors en territori expansiu, com ara els indicadors d'activitat del sector de serveis, de venda de cotxes, permisos de construcció i la pendent de tipus 2-10 anys, i caldria plantejar-se si les notables ampliacions de diferencials podrien, en gran part, estar amplificades per la falta de liquiditat dels mercats secundaris de renda fixa i no tant per la proximitat d'una recessió.

Mentrestant, l'atenció de les notícies continuarà pendent dels bancs centrals i de les seves polítiques monetàries. En aquest sentit, és d'esperar que el Banc Central Europeu (BCE) mantingui el seu biaix menys restrictiu en la seva política monetària en la reunió que tindrà lloc dijous que ve.

En aquest sentit, tot i que la bona evolució de la inflació subjacent redueix la urgència de noves accions, la caiguda en les expectatives d'inflació que s'han produït podria fer que el BCE adoptés mesures addicionals els propers mesos. Una d'aquestes podria ser una altra retallada de la facilitat de dipòsit en què existís un sistema escalonat en funció del muntant de reserves dipositades –com l'utilitzat pel Banc de Suïssa– que permetria ser més agressiu sense afectar significativament els bancs. Una altra mesura alternativa, des del meu punt de vista més probable, podria ser augmentar el volum de compres mensuals a prop de 10.000 o 20.000 milions d'euros, per la qual cosa seria obligat augmentar l'univers de paper elegible. Així les coses, en la mesura que es descomptin més accions monetàries, els actius sobirans europeus haurien de continuar molt suportats i evolucionar molt millor que els spreads de renda fixa.

En definitiva, el mercat sembla que està situat en un moment d'excessiu pessimisme però les indicacions del mercat de bons corporatius i la propera temporada de resultats conviden a continuar adoptant una posició de prudència. La clau no és si cal comprar borsa, i la millor recepta per a possibles desgràcies, en un mercat amb la volatilitat actual i la que encara s'espera, és intentar fer trading.

Per tant, cal continuar apostant per índexs, sectors i valors que reuneixin atributs com la poca volatilitat, alta rendibilitat per dividend i baix deute, entre els quals destaquen Iberdrola, Acciona, Inditex i Abertis a Espanya, i Essilor, Vinci i Sap a Europa. Com a conclusió: el mercat està a prop del pessimisme extrem, però cal recomanar cautela.