La taxa turística farà regular el pàrquing d'autocaravanes
Alguns ajuntaments que fins ara oferien espais gratuïts estudien com cobraran l'estada
En el gremi dels càmpings, diuen que hi ha zones privades que ja paguen l'impost
La proliferació, els últims anys, del turisme d'autocaravanes arreu de les comarques gironines, massificat en alguns punts i amb estades de llarga durada –sobretot de vehicles estrangers–, ha desfermat les crítiques dels càmpings i els gremis d'allotjaments, que hi veien una competència deslleial. Molts municipis turístics van afavorir la creació de zones gratuïtes amb la bona intenció de desestacionalitzar l'arribada de visitants. Però els canvis en la nova normativa turística que va encarrilar l'anterior govern de la Generalitat preveu que les autocaravanes també es considerin allotjaments i quedin, per tant, subjectes a la taxa de pernoctació. L'anunci del nou marc tributari ha fet que algunes poblacions, com Sant Feliu de Guíxols o Castell-Platja d'Aro, meditin fer dels espais gratuïts zones de pagament. A l'Escala acaben d'estrenar un espai per omplir i buidar aigua, però sense possibilitat de pernoctar-hi. A Mieres, un projecte va quedar avortat: els problemes per depurar les aigües negres, a més, el feien inviable per al nou govern del poble.
La gran novetat, al marge que les pernoctacions estiguin sotmeses al gravamen, és el límit de 48 hores per a l'estada en un mateix emplaçament. El president de la Federació Catalana de Càmpings, Miquel Gotanegra, no nega als autocaravanistes el dret a les estades, fins i tot a l'estacionament puntual “per dinar o visitar una ciutat o un museu”. Però sosté que hi ha hagut abusos i que les instal·lacions municipals gratuïtes “són un greuge per als establiments i càmpings, que a més de la taxa tributen IVA i compleixen els requisits de les normatives de qualitat”. Algunes zones privades, de fet, ja paguen la taxa.
Moltes estades són curtes: escales tècniques de descans. És el cas d'un matrimoni alemany que aquesta setmana s'ha aturat a Sant Feliu de Guíxols tornant a casa després de sis setmanes al Marroc. Tenien la intenció d'estar-s'hi dues o tres nits abans de prosseguir cap al nord, i agraïen que a l'aparcament públic guixolenc hi tenen aigua potable i un punt per al desguàs de les aigües brutes. La gratuïtat, però, afavoreix que l'estada superi la setmana i, sovint, més.
El regidor de Turisme de Sant Feliu, Salvador Calabuig, avança que volen treure a concessió la zona on ara com ara aparquen les autocaravanes, al tram inicial de la carretera de Tossa de Mar. L'espai s'adequaria millor i tindria capacitat per a una cinquantena de vehicles, però entre les novetats hi ha el fet de “plantejar estades màximes de 48 hores i fer pagar una taxa diària”.
Les queixes dels càmpings van fer que a Platja d'Aro tanquessin la zona d'estacionament gratuït des de Setmana Santa fins a final d'estiu. Però el seu regidor de Promoció Econòmica, Maurici Jiménez, admet que també estudien opcions per donar la concessió del servei a una empresa externa que el controli i l'exploti. No descarta, tampoc, cercar un espai alternatiu més allunyat del litoral, ja que l'aglomeració de vehicles els caps de setmana i a l'estiu s'estén per tot l'entorn del Parc dels Estanys.
LES FRASES
El dret invocat a estacionar xoca amb els excessos
Els propietaris d'autocaravanes sostenen que tenen el mateix dret d'estacionar els vehicles que qualsevol altre conductor titular d'un de petit utilitari. L'única limitació és que, si fan servir espais d'aparcament convencionals, no poden desplegar taules, cadires ni tendals. Gotanegra, però, hi afegeix que tampoc s'hi hauria de pernoctar, malgrat que segons la circumstància també s'hauria de preveure la possibilitat que el conductor i tripulants descansin si estan en ruta. En tot cas, el compliment de la normativa fora de les zones d'aparcament reglat quedarà a parer de policies locals o, en el cas de Catalunya, dels Mossos d'Esquadra. I com que tot plegat és interpretable, alguns municipis opten per les barreres físiques.
L'aparcament de Platja d'Aro, a l'estiu, queda barrat amb gàlibs que impedeixen l'accés als vehicles amb alçàries superiors a la majoria de turismes convencionals. I a Palamós copiaran la iniciativa per posar fre a la tongada d'autocaravanes que a la tardor i a l'hivern –els mesos que l'aparcament de la platja en plena primera línia és de franc– s'estacionen els caps de setmana arran de mar. Aquest hivern benigne ha alimentat el fenomen, paral·lelament al debat entre els partidaris de la presència de turistes i els que critiquen la corrua de vehicles amuntegats tocant a la sorra. A l'Associació Catalana d'Autocaravanes, Joan Roda defensa que els usuaris autòctons, majoritàriament, fan estades responsables, i que les estades més llargues les protagonitzen estrangers.
Una empresa gironina ofereix un sistema automàtic de control i gestió
E.A
L'empresa gironina Franstage, que fa de mitjancera entre empreses catalanes i franceses per a la seva internacionalització, ja promociona un sistema automatitzat per explotar les zones d'autocaravanes, públiques o privades. Funciona en desenes d'instal·lacions a l'Estat francès i en simplifica l'explotació, ja que garanteix l'accés i el pagament les 24 hores del dia durant tot l'any. A més d'habilitar l'accés i sortida, permet controlar els subministraments de llum, aigua i internet sense fils.
L'empresa ja l'ha presentat a empreses del sector, regidors i tècnics d'una vintena de municipis. I han aconseguit posar-lo en servei. A final de mes esperen que comenci a funcionar a Gualta, vinculat al Caravaning Montgrí, i expliquen que durant els pròxims mesos l'estendran a altres poblacions de l'Empordà i del Gironès.
Entre els avantatges de la informatització, el sistema permet disposar d'estadístiques sobre la procedència geogràfica i perfil dels clients. El servei d'accés a internet es pot aprofitar perquè accedeixin a informació turística de cada municipi i posar al seu abast un llistat de comerços i negocis de proximitat, tot afavorint la despesa a la zona.
A l'Associació de Catalana d'Autocaravanes no veuen malament que el sistema, habitual entre els països europeus amb més cultura d'aquesta modalitat de turisme, es comenci a estendre. Joan Roda, de la junta de l'entitat, veu lògic “pagar una petita quantitat pel servei que es rep”, com ara la possibilitat d'accedir a internet, recarregar el dipòsit d'aigua o les bateries elèctriques, en cas necessari. Però ho contraposa amb les tarifes habituals en la majoria de càmpings, “a l'entorn de 25 euros per nit i autocaravana”. A l'associació les troben excessives, sobretot a l'hivern, “perquè els autocaravanistes no fan servir els lavabos públics i es dutxen al vehicle”, i habitualment ni tan sols consumeixen electricitat, ja que van equipats amb plaques solars i les bateries que carreguen en marxa.
Roda, finalment, creu que la generalització de les zones de poc pagament podrien facilitar que hi hagi més rotació i els usuaris autòctons trobin lloc els caps de setmana, si els forans no s'hi eternitzen.