El Bankia del transport públic

El 12 de febrer s'inaugura un nou tram de la línia 9 del metro de Barcelona, possiblement un rècord europeu en mala gestió de l'obra pública. Ha tingut endarreriments substancials, una part important sembla que no es posarà mai en servei i ha costat més de nou vegades el pressupost inicial. 

L'any 2003, amb Felip Puig de conseller i en plena precampanya electoral, se'n va posar la primera pedra i es va anunciar que estaria totalment acabada al cap de quatre anys amb un cost de 1.947 milions d'euros. Amb el canvi de govern, Joaquim Nadal es va fer càrrec del projecte. Primer, el projecte va patir l'efecte Carmel, que va obligar a revisar tota l'obra assolint un rècord de cost per quilòmetre. Es van modificar diversos trams per satisfer els alcaldes amics i fer una línia que aconsegueix que, tenint un dels aeroports més propers a la ciutat d'Europa, sigui dels pitjors connectats. El rol de l'etern alcalde del Prat, Lluís Tejedor, sabotejant les infraestructures de país (AVE, metro, port, aeroport) ha estat realment meritori. Més tard, Nadal i Castells van muntar un sistema de finançament que hi afegia interessos per 7.500 milions d'euros, a canvi de continuar inaugurant i passar el problema als governs futurs. La línia 9 costarà més en interessos que en obra. El 2011 es va estimar un cost total de 15.930 milions d'euros, actualment poden haver superat els 18.000 milions.

Cap dels responsables (Puig, Nadal, Castells) en patirà cap conseqüència. Aquest tipus de gestió incompetent és inadmissible en altres latituds, aquí ens en congratulem. L'exconseller Nadal fa poc justificava per Twitter totes aquestes disbauxes dient que els usuaris n'estaven satisfets. Amb aquests barems, tirar diners des d'un helicòpter deu ser una excel·lent política pública.