Col·lapse a les borses
Els principals mercats europeus s'ensorren i cauen una mitjana d'un 4% davant els dubtes sobre l'alentiment de l'economia i la davallada del cru
L'Íbex 35 se situa a nivells del juliol del 2013 i la prima de risc puja fins a 155 punts
Un altre dilluns negre per anotar en la història de les finances mundials. La jornada d'ahir no va ser tan devastadora com aquella del 19 d'octubre del 1987, en què els mercats de valors de tot el món es van ensorrar a una velocitat de vertigen, però sessió a sessió s'hi van acostant. Les principals borses europees van caure ahir una mitjana d'un 4%, en una jornada en què van estar pendents de la nova davallada del preu del petroli, l'empitjorament dels mercats perifèrics de deute i els dubtes que tornen a aflorar sobre la situació econòmica mundial, sobretot després de les xifres que indiquen un clar alentiment de les economies dels Estats Units, la Xina i Alemanya. A tot això, ahir també s'hi va sumar l'ensorrament del mercat de valors grec, que va perdre un 7,87% davant la incertesa política que viu el país, uns nivells de cotització que no es veien des del 1990.
Grècia a banda, Milà va liderar els registres negatius de les grans places europees –fins i tot va suspendre momentàniament la cotització de sis bancs i de la petroliera Saipem per les fortes pèrdues–, i va anotar un 4,69% negatiu en acabar la sessió. A continuació es va situar l'Íbex 35 espanyol, que va caure un 4,44% en la pitjor jornada que ha viscut des de finals de l'agost de l'any passat, fins a tancar a nivells del juliol del 2013.
També es van ensorrar Frankfurt, que va perdre un 3,30%; París, un 3,20%, i Londres, un 2,71%. Tot i aquests registres negatius, les principals borses europees van començar el dia
a l'alça, però poc després les pèrdues van aparèixer, fins a convertir-se en ferides més greus a mesura que avançava la sessió.
No hi va haver referències macroeconòmiques rellevants, però en l'ambient ja fa setmanes que es respira tensió inversora. De res va servir que els mercats xinesos estiguessin tancats per la festivitat de l'Any Nou. Els inversors estan amoïnats i són pessimistes davant un possible fre de la recuperació de l'economia mundial.
Els elements que més han pesat en aquest col·lapse borsari han estat el preu del petroli, que ahir va cotitzar a 33 dòlars; la desacceleració de l'economia de la Xina, país del qual ahir es va saber, a més, que les seves reserves de divises van baixar el gener passat fins al seu nivell més baix des del 2012, una dada que segons alguns experts confirma una possible deflació, i les xifres sobre el mercat laboral dels Estats Units, que es van saber divendres passat i que van fer pensar que la recuperació del país no és tan robusta com es creia. En aquest sentit, els inversors ja donen per fet que la Reserva Federal (Fed) tornarà a apujar els tipus d'interès i que l'economia del país encara no pot suportar un augment del valor del dòlar. Wall Street també anotava a mitja sessió pèrdues importants.
Contagi al deute
El pànic va contagiar els mercats de deute. Els bons espanyols a deu anys en relació amb els seus homòlegs alemanys es van situar ahir en 155 punts bàsics, davant dels 137,50 de l'inici de la sessió, un registre que no s'havia produït des del setembre de l'any passat. La prima de risc espanyola va arribar a caure fins al 0,235%, el seu nivell més baix des de l'abril del 2015. Els bons a deu anys de Grècia van assolir els 996 punts bàsics; els d'Itàlia, els 146 punts, i els de Portugal, els 316 punts.
Els mercats de deute es van veure arrossegats a l'alça perquè els inversors, després de la volatilitat i la incertesa que viu la renda variable des de ja fa mesos, han decidit refugiar-se en valors segurs com l'euro i el bund (el bo alemany), la rendibilitat del qual ha caigut al 0,218%. En el cas de l'Estat, a més, la incertesa política ha agreujat la situació.
La banca espanyola demana seguretat jurídica
El president de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), José María Roldán, va demanar ahir “polítiques predictibles”, “estabilitat institucional” i “seguretat jurídica” per mantenir la confiança dels inversors en l'Estat i que l'economia encadeni en els pròxims tres anys una “ratxa” de creixement favorable. “És primordial per a l'economia espanyola i per al pressupost públic mantenir la confiança dels mercats”, va afirmar durant la trobada Desayunos informativos d'Europa Press. Roldán va manifestar que els mercats fugen del soroll, de les sorpreses i dels canvis de direcció, “i dels missatges poc clars i canviants”.
El president de l'AEB es va mostrar convençut que “si som capaços d'aprofitar els vents de cua –tipus d'interès baixos, baixada del preu del cru i abaratiment de l'euro– i mantenir la confiança exterior en la nostra economia, la continuació de la recuperació permetrà als bancs atendre les necessitats dels seus clients, és a dir, finançar aquest procés de millora econòmica”. En aquest sentit, Roldán preveu que el crèdit bancari “veurà xifres positives” a final d'any, sempre que no hi hagi “cap accident”, i va assenyalar que en aquest moment a l'Estat s'està atenent tota la demanda solvent de crèdit, que és “l'única manera que les en-titats millorin els seus marges en un entorn de tipus d'interès pròxims a zero”.
