Apujar el salari mínim a l'àrea de Barcelona no rebaixaria la taxa d'ocupació
Un estudi de la UB conclou que un sou regulat a escala local ajudaria a reduir la pobresa
L'abandonament escolar i l'augment de preus, possibles riscos
Apujar el salari mínim interprofessional (SMI) a l'àrea metropolitana de Barcelona no repercutiria de manera clara en una reducció dels nivells d'ocupació però sí que generaria, per contra, importants beneficis en el poder adquisitiu dels treballadors més mal remunerats i estalviaria alguns dels ajuts socials complementaris que necessiten treballadors amb sous molt baixos, segons un estudi de la Universitat de Barcelona (UB), encarregat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona i presentat ahir. Segons el treball, coordinat pels catedràtics en economia Raül Ramos i Jordi Suriñach, “si es dóna un augment moderat del salari mínim, l'evidència no mostra que hi hagi impactes destacables sobre el mercat de treball”, tot i que “alguns col·lectius poc qualificats o amb especials dificultats per a la inserció laboral podrien veure's perjudicats”. A més, caldria estar amatents a possibles riscos, com per exemple l'abandonament escolar prematur (però es podrien vetar algunes franges d'edat per evitar-ho) i també al contagi de l'augment dels costos laborals en els preus d'alguns productes. Amb tot, el document Estudi sobre l'impacte de l'adopció d'un salari mínim a nivell local. Evidència internacional mostra un increment de la capacitat d'adquisició de les famílies, la qual cosa ajudaria a activar la demanda interna i el consum privat.
Altres punts a favor serien l'ajustament dels salaris més baixos al cost de la vida i incentivar una millora en la capacitat formativa dels treballadors, però, per contra, hi hauria un clar augment dels costos laborals. El treball obre més incògnites que no pas les que resol, com per exemple si seria adequada la xifra de 1.000 euros com a salari mínim de l'Àrea Metropolitana, com recomana la Carta Social Europea i com es van comprometre a adoptar alguns partits polítics en campanya per les municipals. De fet, tant ERC, com Barcelona en Comú, com el PSC i fins i tot CiU van introduir en els seus programes el concepte de “salari mínim de ciutat” o “salari de referència” i el calendari d'execució de projectes pactat entre el PSC i Barcelona en Comú en l'últim ple de gener insta amb especial urgència (execució abans d'un mes) a presentar les accions i elaborar un calendari de propostes.
LES FRASES
Un sou de referència que han adoptat altres ciutats
El treball de la Universitat de Barcelona no entra a valorar en cap moment quina seria la xifra en què caldria situar aquest sou mínim local, i se centra a comparar les experiències que han viscut altres ciutats d'arreu del món, i la tendència creixent. L'any 2006, 119 ciutats nord-americanes en tenien, entre les quals sis amb més d'un milió d'habitant, com ara Nova York, Los Angeles i Chicago. Però també al Canadà, el Japó o Mèxic hi ha indicadors semblants.
Per la consellera de Treball, Dolors Bassa, “els 650 euros del salari mínim interprofessional actual”, fixat pel govern espanyol, “no són de cap manera un símbol de coherència amb el cost de la vida al nostre país”. També Alfred Bosch, vicepresident de la comissió internacional de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) criticava el SMI per “indigne” i assegurava que la seva revisió i l'establiment en els 1.000 euros és “sobretot una qüestió de decència”.
