Els pobles de muntanya volen incentius fiscals per a empreses
L'associació d'ajuntaments de muntanya proposa que les empreses que s'instal·lin a les zones que perden població siguin compensades amb avantatges fiscals
Fixen com a objectiu atreure talent tecnològic
Els municipis de muntanya se senten maltractats per les inversions públiques. El criteri d'invertir més on hi ha més població castiga els territoris deprimits i que perden habitants, segons l'associació estatal que agrupa els ajuntaments de les zones de muntanya, que ahir va celebrar a Lleida el seu segon congrés. El seu president, l'aranès Francés Boya, exsíndic d'Aran, va llançar durant el congrés la proposta de posar en marxa mesures fiscals que ajudin al reequilibri territorial i que permetin atreure el talent i l'activitat, i aprofitar el que ja existeix en aquestes zones. Així, Boya va proposar que les empreses que s'instal·lin en zones on hi ha un procés de despoblació puguin ser compensades fiscalment. Segons el president de l'associació de municipis de muntanya, aquest tipus d'incentius fiscals per a territoris amb despoblament ja existeix en altres països i es podria implementar amb èxit a l'Estat.
Boya també aposta perquè s'apliquin a les zones de muntanya estratègies de formació en noves tecnologies al servei de l'emprenedoria, per aprofitar aquestes eines per a la implantació de noves activitats que sorgeixen del propi territori.
L'objectiu final d'aquestes estratègies és aturar la pèrdua de població, un mal que ha afectat les zones de muntanya al llarg del segle XX i que s'ha reactivat ara arran de la crisi econòmica iniciada el 2008.
Durant el congrés s'han celebrat diverses conferències. El ponent estel·lar de la jornada ha estat Carlos Barrbés, empresari de Benasc, que sense sortir del municipi, de només dos mil habitants, ha aconseguit crear a partir d'una botiga de comerç en línia una empresa de consultoria, màrqueting i comunicació, que avui dóna feina a 200 persones i factura 18 milions a l'any. Barrabés va coincidir en el diagnòstic de l'associació de municipis a dir que, actualment, el talent i la iniciativa econòmica no tenen ara mateix una bona situació, i va afirmar que per aturar la fugida de talent i atreure'l, les zones de muntanya “han d'apostar per la tecnologia” i la construcció de marques que recullin l'herència dels llocs de muntanya.
L'empresari va animar els alcaldes i regidors de muntanya a deixar de confiar en el turisme com a únic motor econòmic, ja que ara mateix és insuficient per frenar la despoblació, i a apostar també per l'atracció de talent tecnològic.
LA FRASE
Creix un 8% el nombre de visitants als parcs del Pirineu
El turisme, això sí, continua sent la principal activitat econòmica de l'alta muntanya, i viu ara mateix una etapa d'una certa recuperació, tant per l'esquí com pels esports d'aventura i la natura. El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l'Alt Pirineu van augmentar un 8% el nombre de visitants en l'últim any: ja són 525.067 al Parc Nacional d'Aigüestortes i 260.000 al Parc Natural de l'Alt Pirineu. Un 80% dels turistes dels parcs provenen de l'Estat, mentre que el 20% restant vénen d'Israel, França, Holanda i Alemanya, entre altres països. En el conjunt de la demarcació de Lleida, el sector va registrar el 2015 el millor resultat en pernoctacions turístiques dels darrers 4 anys fetes als establiments de turisme reglat (hotels, cases de turisme rural, càmpings i apartaments turístics), amb un augment del 5% respecte a l'any anterior. En total, el 2015 es van registrar 1.011.466 visitants, els quals van efectuar 2.486.000 pernoctacions.
D'altra banda, el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida va anunciar ahir que donarà aquest 2016 un impuls a la promoció del turisme de la pesca i durà a terme diferents activitats amb motiu de l'Any de la Gastronomia i l'Enoturisme. Forma part del pla d'accions pel 2016, que també inclou la potenciació dels nous productes turístics que s'han creat en els darrers temps, com ara ‘Moturisme, Ara Lleida', destinat als aficionats a les motos, i ‘Benvinguts, senderistes i cicloturistes'.
Els mercats prioritaris d'aquesta estratègia són Catalunya, l'Estat espanyol, França i el Benelux. Dijous passat, la Diputació de Lleida va reunir els tècnics de turisme dels consells comarcals de la demarcació per abordar els objectius d'aquest pla d'accions.