Inquietud per l'augment de grans superfícies a Terrassa

L'obertura de diversos establiments comercials d'envergadura a Terrassa, però sobretot els anuncis de l'arribada la primavera del 2017 d'un gran complex comercial de 46.000 m² al sector Montserrat, al costat de l'actual Eroski, amb un Bricomart i un Mercadona com a locomotores; d'un supermercat Bon Preu aquesta primavera a l'antiga seu de Caixa Terrassa a la zona del Vapor Gran; i les obres per incrementar l'oferta comercial al Parc Vallès arran de l'aplicació de la llei òmnibus, han fet engegar els llums d'alarma a l'equip de govern (PSC-CiU). Aquestes últimes setmanes estan rebent la pressió de les associacions de comerciants que els reclamen més contundència per frenar l'arribada d'aquestes grans marques i una aposta més activa pel comerç local.

El problema, com admetia ahir el tinent d'alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado (PSC), és que els consistoris s'han quedat sense eines, a excepció de l'atorgament de llicències d'obres menors i majors, per condicionar l'obertura d'aquests establiments. “Moltes vegades ens n'assabentem per vosaltres”, va dir, referint-se al mitjans de comunicació, ja que des del 2009 només han de presentar una comunicació prèvia d'obertura el dia abans. Només les superfícies de més de 2.500 m² requereixen una llicència comercial, que recau en la Generalitat.

La preocupació del govern és que en els propers anys es pugui trencar el que asseguren que és un model de comerç “equilibrat” a la ciutat que es va definir al pla d'ordenació municipal (POUM) del 2003 i al programa d'orientació per als equipaments comercials (POEC) defensant “el model de proximitat” i la promoció de diversos eixos comercials. Una preocupació que van traslladar la setmana passada al conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, al qui van reclamar que la Generalitat reactivi la normativa perquè el territori tingui més competències i legitimitat per decidir les implantacions comercials. I portaran la iniciativa al ple com a proposta de resolució que inclourà la petició al Tribunal Constitucional que retiri el recurs contra la llei de comerç.

Malgrat l'obertura d' un Esclat, un Media Markt, Mercadona i un Aldi en tres mesos, Aguado va assegurar que estan per sota de la mitjana de l'espai comercial de Catalunya, que és de 2 m² per habitant, mentre que a Terrassa és d'1,62 m², menys que en poblacions com Reus o Sabadell. El tinent d'alcalde de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació, Miquel Sàmper (CiU), afegia que el problema és que havien coincidit inauguracions en molt poc espai de temps, ja que “des del 2007 fins ara han obert només vuit grans establiments d'alimentació”. Admetia, però, que rep visites per a noves implementacions, la darrera dilluns passat d'una persona que li demanava 10.000 m² i creava 50 llocs de feina. Per a Sàmper, que va lamentar haver perdut passada amb El Corte Inglés i Ikea, és convenient elaborar una estratègia per trobar un punt d'equilibri i no “defensar un model únic”.

De moment, i davant la pressió d'entitats, l'equip de govern incrementarà en 500.000 euros la partida per dinamitzar el comerç de proximitat. Aguado va recordar que s'ha creat la taula de comerç local que elaborarà un pacte per establir les accions de dinamització un cop s'hagi elaborat un estudi socioeconòmic.

L'oposició també hi diu la seva i fa propostes en la línia d'asseure's i definir una estratègia comercial. La CUP va anar més enllà en proposar una moratòria als grans supermercats i la creació d'un impost sobre els existents que rebutja l'equip de govern dient: “No en tenim competència.” ERC-MES ja va recordar que podrien aplicar una moratòria per poder revisar el pla d'ordenació.