Narcís Serra, investigat per un forat de 900 milions d'euros a Catalunya Caixa
Anticorrupció estudia la declaració de l'expresident de l'entitat sobre quinze operacions irregulars
Encara té pendent el cas dels sobresous durant la fallida
Fins a una quinzena d'operacions irregulars podrien haver causat un forat de 900 milions d'euros a l'antiga Catalunya Caixa quan Narcís Serra n'era el màxim responsable. L'expresident de l'entitat, que també va ser alcalde de Barcelona i ministre de Defensa socialista, està sent investigat per la fiscalia anticorrupció, juntament amb altres membres de l'equip directiu de la caixa entre el 2005 i el 2008, moment en què, segons el fiscal, s'haurien detectat presumptes irregularitats.
Aquestes operacions havien estat denunciades prèviament pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que va haver de rescatar la caixa i que va detectar moviments poc clars en estudiar-ne els comptes. El mateix ministre d'Economia, Luis de Guindos, va qüestionar al seu moment tant el nivell de morositat del grup financer català com els criteris que s'havien seguit per concedir crèdits, entre altres activitats.
Davant la Benemérita
Serra ja va prestar declaració al voltant d'aquesta acusació fa un mes davant la Guàrdia Civil, encarregada de la investigació, en presència del seu advocat. Ara, el fiscal Fernando Maldonado ja disposa dels informes que constatarien les esmentades irregularitats i que confirmarien l'existència d'operacions poc netes per a la compra d'immobles i paquets accionarials. També hi va haver refinançaments per a l'adquisició de societats i renegociació de préstecs amb menys garanties.
Maldonado, que també disposa de la documentació dels interrogatoris a altres responsables de Catalunya Caixa, ha de decidir ara si tira endavant el cas presentant una querella als jutjats de Barcelona.
Però aquest no és l'únic front judicial amb què ha
de bregar Narcís Serra. El 2013 un jutjat d'instrucció de Barcelona el va imputar, juntament amb una cinquantena de membres de
la cúpula de Catalunya Caixa, per “retribucions i indemnitzacions desproporcionades alienes a la situació real de solvència de l'entitat”. O el que és el mateix: mentre Catalunya Caixa entrava en fallida i rebia suport públic –el total de diner injectat va superar els 12.000 milions–, els responsables de gestionar-la s'adjudicaven sous estratosfèrics. Entre els quals, també hi havia l'exdirector general Adolf Todó, provinent de Caixa Manresa, i Jaume Massana, que hi va fer de director general adjunt. Aquest cas, però, està estancat en espera de la resolució dels recursos presentats pels investigats.
“La culpa va ser de la crisi”
Com a president de Catalunya Caixa entre el 2005 i el 2010, Narcís Serra n'era el màxim responsable en el moment de la fusió amb les de Manresa i Tarragona que va engendrar Catalunya Caixa. La nova entitat amb prou feines va trigar un any a ser intervinguda, sota una pluja de sospites al voltant de la gestió que havia dut a la fallida. Després de dues subhastes frustrades per falta d'interès, a la tercera es va vendre al BBVA pel pírric preu de 1.100 milions. Amb tot, Serra, que va comparèixer davant de
la comissió que el Parlament va crear ad hoc per estudiar eventuals irregularitats a les caixes catalanes, va atribuir la fallida de l'entitat “a la crisi” i no pas a la mala gestió.