La Muriel, una dona líder

Que les dones, cada vegada més, estan al capdavant d'empreses i institucions és un fet evident; no ho és tant, tanmateix, que les dones exerceixin un tipus de liderat diferent del que apliquen els homes. És a dir, lideren com els homes. Això, per tant, no fa que les coses canviïn gaire. Són les persones que han treballat al llarg dels anys amb la Muriel –i no pas els qui la menystenien per tot el que representava– que han posat qualificatius, tan poc habituals per als líders, com ara tendresa, extraordinària capacitat per escoltar, tolerància a les diferències, dolcesa, vocació per establir ponts i la fermesa de les pròpies conviccions, manifestades amb assertivitat, sense escarafalls ni manipulacions populistes.

Glenn Llopis, un expert cubanoamericà en management (i amb cognom d'arrels poc dubtoses) va llistar els sis trets més infravalorats, segons el seu parer, del lideratge de les dones. L'optimisme que les empeny a forçar els límits i trobar les oportunitats, la visió estratègica dels qui hi veuen més enllà, l'apassionament que les du a ser pioneres, el tarannà emprenedor per aprofitar al màxim els recursos disponibles, la capacitat per inspirar altres a assolir les fites sense descurar els detalls i la capacitat per esdevenir el ciment que manté les coses –a casa i a fora– ben lligades al voltant de la missió, dels valors, de la força del treball en equip i del llegat que han rebut. No cal dir que són trets que recorden molt l'estil femení de la Muriel.

Però els líders se'n van. I és quan desapareixen –i no és el cas dels qui ho fan per les portes giratòries– que se'n veu el seu veritable efecte. Serà una casualitat però, després de quatre anys, la nit que la Muriel ens va deixar el pal de bambú de l'estelada de casa es va esberlar... però l'estelada continuava onejant al mestral.