Bombolla del lloguer

Per alguns experts, és un símptoma de la recuperació econòmica i, també, una de les conseqüències de la consolidació de Barcelona com a destinació turística. Tant si és per aquests factors com per altres, les xifres demostren que els preus dels pisos de lloguer a la ciutat han entrat en una dinàmica alcista sostinguda. Segons un estudi que va fer públic ahir l'Ajuntament de la capital catalana, durant els primers nou mesos del 2015 aquest increment va ser del 6,6% respecte del 2014. Hi ha una dada complementària, però, tant o més categòrica: de totes les grans urbs de l'Estat, Barcelona és on més s'ha encarit l'habitatge d'arrendament. El preu mitjà d'un pis de lloguer a la ciutat és de 727 euros al mes. Com en tants altres indicadors, però, hi ha diferències entre barris. A Pedralbes i les Tres Torres es poden arribar a pagar 1.400 euros, mentre que a Can Peguera no arriba a 300. Igualment, l'esforç que s'ha de fer per accedir a un habitatge no és ni de bon tros homogeni territorialment. Com a exemple, els veïns de la Trinitat Nova, la Verneda i la Pau, la Guineueta, Sant Martí de Provençals i la Prosperitat, que han de destinar més d'un 25% de la renda a pagar el rebut del pis. En el cas dels de Pedralbes, el percentatge és inferior a un 12%.

Per l'alcaldessa Colau, que per trajectòria vital ha convertit les polítiques municipals d'habitatge en una qüestió personal, tot aquest conjunt de xifres revela que el mercat de lloguer és a un pas d'entrar en una bombolla immobiliària. I demana actuar abans que esclati. “Hem d'aprendre dels erros passats”, va manifestar ahir durant la presentació de l'estudi, abans d'apel·lar directament a les administracions superiors, i més explícitament al govern de Madrid, que és qui en té les competències, perquè prengui mesures legals per evitar una inflació de preus. L'exemple que té al cap és el d'Alemanya, on l'estat pot delegar la potestat de decretar un límit en els preus de lloguer a les zones on es detecta un augment massa fort. I això complementat, és clar, amb una potent línia d'ajuts –26.000 milions d'euros l'any, hi destina Merkel; Rajoy, uns 900– adreçat tant a llogaters com a propietaris.

A banda de provocar debats, la política de l'executiu de Colau en la matèria continua consistint a intentar incrementar el parc públic d'habitatge de lloguer a través de diverses dreceres. Així, i després de l'acord assolit al desembre amb la Sareb per la cessió al consistori de dos-cents pisos, l'alcaldessa va anunciar ahir una operació similar amb CaixaBank per obtenir cinquanta habitatges més per un període de vuit anys. El consistori pagarà 125 euros al mes pels que estiguin buits –la meitat– i 75 pels ocupats. També se n'han adquirit 131 més, gairebé tots a bancs, per preus que, segons s'assegura, estan molt per sota del valor de mercat. Per tancar el cercle, ja té pactat, o gairebé, comprar-ne 74 més a través de la fórmula del tempteig i retracta. Tot plegat forma un lot de 255 pisos que seran gestionats pel Patronat de l'Habitatge i que s'adjudicaran, bàsicament, a través de la taula d'emergència social.