La Generalitat compta amb les cambres per a l'estratègia empresarial
Empresa i Coneixement confia a fer entrar enguany al Parlament el projecte de llei per a aquestes institucions
No hi ha hagut reunions específiques amb les entitats afectades, però ja s'han redactat alguns esborranys de la norma
El govern català “compta” amb les cambres per desenvolupar les seves estratègies de suport a les empreses i de reindustrialització del país a través de
la internacionalització i
la innovació, entre altres àmbits.
Amb aquestes paraules ho va assegurar a aquest diari el secretari general del Departament d'Empresa i Coneixement, Xavier Gibert, segon de bord de la conselleria de Jordi Baiget. Gibert va fer esment d'aquest compromís amb la continuïtat i la implicació en el futur econòmic del país per part de
les cambres en el context d'espera, ara ja més llarg del que hauria correspost, de la promulgació de la
llei catalana que haurà
de regir el funcionament i les atribucions d'aquestes institucions.
Quins són aquells aspectes en què l'entorn cameral a Catalunya pot tenir més preponderància? Segons Gibert, en un àmbit “molt cooperatiu, en majúscules, amb el govern”. Pel portaveu del nou Departament d'Empresa i Coneixement, la proactivitat que s'ha marcat el govern en la promoció i el suport al teixit productiu i empresarial en general escau molt bé a la participació de corporacions de dret públic com les cambres. Així, per Gibert, “tot i que competeixen amb altres actors”, les institucions camerals “tenen un prestigi i una trajectòria inqüestionables”.
Passos previs
Fins a tres esborranys s'han anat elaborant des que, a l'abril farà dos anys, va entrar en vigor la nova llei bàsica d'escala estatal per a les cambres de comerç, un redactat que volia abordar, entre altres temes, un nou sistema de finançament després de la derogació de l'obligatorietat de les empreses d'abonar una quota a aquestes institucions. “Cap dels tres esborranys, però, ha passat a la categoria de consulta”, més enllà de les converses informals amb els titulars actuals de les cambres catalanes i els responsables econòmics del govern, assenyala Gibert, que alerta que, tot i que “des del punt de vista tècnic, el text ja era prou madur en acabar l'anterior legislatura, es podria retardar encara una mica més, a causa del “trànsit del govern i el canvi de titular del departament”, que anteriorment havia estat Felip Puig.
Objectius bàsics
Gibert recorda que el departament que representa té assignada una funció de “tutela” sobre les cambres catalanes, que, més que no pas en una supervisió, es tradueix en un contacte permanent amb el món cameral. Això no ha desembocat encara en reunions específiques per parlar de la llei, per bé que “tothom sap on és” i coneix les orientacions bàsiques del projecte. Els responsables de les cambres, de moment, callen. La prudència sobre aquest aspecte ha estat una de les constants des que es van canviar les regles del joc, i el mateix president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, que també lidera el Consell de Cambres de Catalunya, ha declinat fer declaracions en aquest sentit, en espera de més definició sobre el text. El silenci també pot provenir per la situació d'interinitat que està marcant les presidències i els plens de les institucions, que, sense llei, de moment no poden celebrar eleccions, tot i que la legislatura s'està allargant més enllà del que hauria estat prescriptiu.
Nou entorn
Sigui com sigui, segons el govern català, la llei ha de ser “un pas endavant” atès que les relacions empresarials es fan cada cop més complexes, amb interaccions entre els diversos sectors i entorns cada cop més globals, tot emmarcat per una evolució tecnològica imparable.
Això, en teoria. Però algunes de les normes de la llei espanyola, que pretén ser el canemàs en què s'han d'ordir les dels diversos territoris de l'Estat, han despertat els recels dels defensors del mapa actual de tretze cambres catalanes. Gibert, però, desestima que la llei aboqui a una dilució d'aquest traçat en forma de concentració, salvant les distàncies, com va passar al seu moment amb el sistema de caixes d'estalvis. En principi, la llei estatal preveia una sola cambra per comunitat autònoma, però el pas per les Corts va deixar aquesta representació en una per demarcació.
Altres punts calents de la llei espanyola, al marge de perpetuar el model mixt d'adscripció obligatòria però quota voluntària, són la conversió de l'antic Consell Superior de Cambres de l'Estat en la Cambra de Comerç d'Espanya, com a gran representant empresarial a escala internacional, tot i el pes indubtable de les cambres catalanes, especialment la de Barcelona.
El secretari general del Departament d'Empresa hi treu importància i matisa que tot això és tan sols un punt de partida, que Catalunya no quedarà infrarepresentada i que hi ha molt camp per córrer perquè cada comunitat “pugui establir àmbits territorials diferents”. Gibert recorda que la llei catalana prèvia a la mutació en el finançament data del 2002 i que “en molts aspectes continua sent aplicable”. “Respectarem la llei estatal –rebla– perquè hi hagi racionalitat, però que quedi clar que no condiciona l'existència de totes les cambres actuals.”
Continent i contingut
No obstant això, la realitat és obstinada i ningú descarta que finalment hi hagi baixes. Per Gibert, si n'hi ha, “serà per iniciativa pròpia”, és a dir, pot ser que les cambres, especialment les més petites, que fins ara havien anat trampejant oferint de manera mancomunada catàlegs de serveis unificats, optin per fusionar-se, “fins i tot amb alguna mesura de tipus incentivador des de la mateixa llei”, que vol, subratlla Gibert, “donar mitjans per adaptar les realitats a les eficàcies”.
I encara una última postil·la per part de Gibert: “Cal no confondre la llei de cambres amb el que finalment faran les cambres.” La llei, doncs, en definirà la naturalesa i el marc d'actuació, però després s'hi poden introduir “altres instruments”. Com a exemple fictici, el secretari general del Departament d'Empresa comenta la possibilitat que hi hagi una cooperació per promoure la innovació en les empreses. “Això seria en genèric, però més endavant es pot concretar en una futura llei d'innovació empresarial” o altres normes específiques que poden ajudar a ampliar o delimitar millor el perímetre d'actuació de les institucions implicades.
LA FRASE
LA XIFRA
Un terratrèmol que ho va canviar tot
Hi ha un abans i un després en el món de les cambres de comerç. Les tretze institucions catalanes (les quatre de les demarcacions corresponents, a més de les de Manresa, Terrassa, Sabadell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Valls, Reus, Tortosa i Tàrrega) van viure un daltabaix en veure com, a final del 2010, la llei d'economia sostenible promulgada pel govern espanyol presidit per Rodríguez Zapatero derogava l'obligatorietat de la quota que totes les empreses havien d'abonar a aquestes institucions. Aquest gir sobtat en el model de finançament cameral va obligar a replantejar moltes coses: des de la mateixa dimensió de les cambres, que van haver de fer forts sacrificis en el capítol de personal i despeses, fins al mateix abast dels serveis que anteriorment havien prestat de manera sistemàtica i gratuïta.
Les cambres van entrar en xoc. Rebatent les queixes d'algunes organitzacions empresarials respecte a la quota, les institucions havien defensat la progressivitat d'aquesta taxa, que pagaven en més quantia les grans empreses i que, en canvi –argüien–, es destinava a accions i polítiques que beneficiaven les pimes.
L'assumpció d'algunes tasques ha pal·liat una part del flagrant dèficit d'ingressos. En el cas de la Cambra de Barcelona, per exemple, s'ha pautat la col·laboració amb la Generalitat en la difusió dels productes de l'Institut Català de Finances i s'ha rebut l'adjudicació de l'Oficina d'Atenció a l'Empresa de l'Ajuntament. La reinvenció de les petites suposa també cobrar pels serveis prestats
i limitar-ne l'abast en funció dels recursos, així com mancomunar serveis i buscar sinergies. Des del 2012, la Generalitat té signat amb
el Consell de Cambres de Catalunya un conveni de col·laboració perquè prestin serveis remunerats a l'administració.
